bandera infosar
Duda chi siant fogu sos isteddos, duda chi su sole si moat, duda chi sa veridade siat fàula, ma non dudes mai chi t'istimo (W. Shakespeare)
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

18/06/2012

Resessida manna de su Prèmiu Ostana dedicadu a sas iscrituras in limba materna

Ocannu fiat sa de tres editziones

Est andada bene a beru sa de tres editziones  de su  "Prèmiu Ostana" dedicadu a sas iscrituras in limba materna. L'ant fata a primos de custu mese de làmpadas, in sa  Sala Polivalente de sa Domo Comunale de Ostana, unu bidditzolu otzitanu  chi est mustrende cun sos fatos chi finas in sas comunas minores si podent ammaniare  manifestatziones internatzionales de valore culturale artu, de impinnu tzivile e èticu.

Sa prima die est intervènnidu Giovanni Agresti, ispetzialista de limba e literadura otzitana in s'Universidade de  Padova, chi at presentadu deghe atziones profetosas  pro su promovimentu de sa diversidade linguìstica;   pustis ant projetadu  su documentàriu  "Arte de sa bidda, arte de s'addòviu" de Simone Del Grosso.

Sa sessione "A chistione cun sos autores " nos at introduidu in su  tema dedicadu a sas iscrituras in sas limbas maternas: a pustis de su majorchinu Maite Brazales (Prèmiu giòvanos) chi at faeddadu cun  Maurizio Gnerre de s'amore de sorres de sas limbas otzitana e catalana, b'at àpidu sa presentada  de su segundu volùmerne de sa sèrie  "Escrituras" cun su libru de  Harikatz Cano "Su filu de erba" bortadu dae su bascu dae Maria Teresa Atorino e Roberta Gozzi, publicadu dae sa  Chambra d'oc. 

A merie b'at àpidu un'arresonada intre s'iscritore  Joseph Zoderer (Prèmiu Natzionale) e Annibale Salsa subra de su fatu de èssere iscritores  in unu territòriu de làcana  linguìstica e culturale  e culturale comente su Sudtirol. e pustis b'at àpidu s'interventu de sa  sami Vuolab Kerttu autora, poeta, tradutora, illustradora, imbentora de paràulas, crèschida in sa Lapònia Finlandesa.

Su restu de su merie e su sero sunt istados dedicados a Sergio Salvi , autore de "Le lingue tagliate" e de "Le nazioni proibite", chi l'ant  dadu su Prèmiu Ispetziale  pro s'impinnu suo chi punnat a fàghere connòschere su tema de sas natziones proibidas, de sas limbas  sena Istadu,  . 

S'incras, a pustis de una vìsita  a sos progetos innovadores  de Ostana, Fredo Valla at faeddadu cun Diegu Corràine (Prèmiu tradutzione), esponente de su natzionalismu sardu. Su tema est istadu "Sardos e otzitanos: òmines e istòrias a cunfrontu".

A merie b'at àpidu  un'ispetàculu in omàgiu  a sa poesia de Sergi Bec (Prèmiu pro sa limba otzitana), postu in òpera dae Renat Sette (boghe), Diego Lubrano (chitarra), Aurélie Lombardo (organeddu) cun sa regia de Bruno Delau. 

In fines, b'at àpidu sa tzerimònia de premiatzione  contivigiada dae Carlo Cerrato, chi l'ant trasmìtida in direta web tv in su situ www.chambradoc.it


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]