bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

14/06/2012

Ratifica de sa Carta Europea de sas Limbas

S'assessore Milia ghetat s'allarme

Cun una lìtera imbiada  a totu sos Parlamentares sardos, s'assessore de s'Istrutzione Pùblica de sa Regione Sarda, Sergio Milia, pedit “un'interventu forte in sa Càmera de sos Deputados  pro cambiare su testu de su disinnu de lege de ratìfica de sa Carta Europea de sas limbas regionales e minoritàrias”.

 Milia at mandadu unu raportu particularizadu a sos parlamentares elèghidos in s'ìsula nostra, a propòsitu de sa valorizatzione mancada de sa  limba de identidade istòrica de sa Sardigna, in s'àmbitu de su protzedimentu  parlamentare de ratìfica.

 “Mi fùrrio a Vostè comente Assessore de s'Istrutzione Pùblica, Benes Culturales, Informatzione, Ispetàculu e Isport de sa Regione Autònoma de Sardigna – iscriet Milia -, cun cumpetèntzia in sa tutela de sas limbas minoritàrias presentes  in Sardigna, sardu e catalanu, pro pedire un'interessamentu bostru  a propòsitu de sa netzessidade de cumintzare atziones unitàrias e coordinadas  in vista de sa discussione e de s'aprovatzione in àula, in sa Càmera de sos Deputados  e in su Senadu  de sa Repùblica, de su disinnu de lege”.

A pàrrere de s'assessore, sa ratìfica de sa Carta Europea de sas Limbas  chi sunt a puntu de varare in àula in sa  Càmera de sos Deputados, b'est su perìgulu chi no andet bene pro sa limba sarda. Sas mesuras  chi bi sunt in su testu de su disinnu de lege  aprovadu dae sa Cumissione Afares Esteros “no ant a risòlvere e no ant a megiorare  sa situatzione  giurìdica de sa limba sarda (e de su catalanu de S'Alighera), chi de fatu  diat abbarrare firma a sa situatzione de como, cun pagu protetzione a beru”.

 

Tirende su sutzu, a pàrrere de s’assessore Milia, “diant balangiare sas limbas minoritàrias presentes in su territòriu italianu giai protetas dae tratados internatzionales  o dae istatutos de ispetzialidade  prus avantzados de su sardu , cando chi sa limba nostra   diat èssere acorrada in su status de limba de segunda  categoria.

 

De fatu, nen sa Regione nen s'Istadu ant a pòdere legiferare  in manera profetosa pro un'impreu reale e "normale "  in sas iscolas,  e non b'ant a èssere  sas ainas polìtica e legislativas pro una visibilidade prus manna  de sa limba  in sos mèdios  de comunicatzione e, in particulare, in sa Rai.

 

“Una situatzione gasi – ponet in craru Milia – interessat, pro nàrrere, su friulanu. Mancari su sardu e su friulanu  siant sas duas limbas prus faeddadas  e prus ispainadas in sos territòrios rispetivos, s'Istadu privilègiat  sa tutela de su tedescu  (Sud Tirol), de su ladinu (Baddes Badia, Gardena e Fassa), de su frantzesu (Badde de Aosta), de s'islovenu (Friuli Venezia Giulia) ”.

 

In prus, s'assessore Milia, in su campu de sa polìtica linguìstica, at leadu un'àtera initziativa importante. De acordu cun su Presidente Ugo Cappellacci at pedidu  su cumintzu  de s'’iter pro s'aprovatzione de una norma de  atuatzione de s'Istatutu Ispetziale  de sa Sardigna cun riferimentu a sa tràmuda de funtziones e gestione direta de sos fundos  pro sas minorias linguìsticas de sa Lege 482/99. De custas temàticas nd'ant  arresonadu in ocasione de sa vìsita reghente  in Sardigna de su Ministru  de sa Coesione Territoriale, Fabrizio Barca

#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]