Bandera intervistas
Bandera in sa limba...<br />
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

29/04/2012

Su bilinguismu faghet bene a sos pitzinnos

L'ischiamus giai, ma Antonella Sorace nos l'at cunfirmadu in manera sientìfica

28 de abrile de su 2012, Die de sa Natzione Sarda, Biblioteca Regionale de Casteddu, addòviu ammaniadu dae Pepe Coròngiu, responsàbile de s’Ufìtziu Regionale de sa Limba Sarda. In collegamentu skype dae Edinburgu, Antonella Sorace, de mama sarda e babbu italianu, bilìngue dae sa nàschida in italianu e in inglesu, mama de duos pitzinnos issos puru bilìngues, nos faeddat de sos profetos medas de su bilinguismu. E lu podet fàghere cun connoschimentu, ca, a contu de s’Universidade de Edimburgu, faghet istùdios subra de su cherveddu bilìngue, e est promotora e responsàbile de su progetu “Bilingualism Matters”, sintagma inglesu  chi cheret nàrrere siat “Argumentos de bilinguismu” siat “Su bilinguismu tenet importu”.

Antonella Sorace non perdet tempus, e deretu nos ammentat sos pregiudìtzios prus comunos in contu de bilinguismu: a istudiare duas limbas faghet cunfùndere sos pitzinnos, faghende istentare s’isvilupu cognitivu issoro; su bilinguismu est ùtile petzi si ambas limbas sunt ùtiles.

Non b’at faddina prus manna. A connòschere duas limbas, imbetzes, faghet petzi bene  a su cherveddu. Difatis, sos pitzinnos bilìngues notant in manera ispontànea comente funtzionat su limbàgiu (sonos, paràulas, frases); duncas, imparant mègius sas àteras limbas e imparant in antis a lèghere. Issos issèberant sa limba cunforma a sa pessone;  tando, ischint a primidiu chi sos àteros podent tènnere una prospetiva diferente. Ant prus flessibilidade mentale, ca devent semper esclùdere una limba cando nde faeddant un’àtera;  pro custu, tenent prus atentzione seletiva, èvitant sas distratziones, sunt bonos a monitorare su cumportamentu issoro, ischint a s’adatare a sas tareas noas.

Cale si siat cumbinatzione de limbas dat custos vantàgios. Finas si unu de sos idiomas interessados est una limba minoritària. Duncas, una limba minoritària est una possibilidade in prus pro fàghere crèschere sos pitzinnos bilìngues. Dae un’àteru puntu de vista, sos interventos polìticos non podent sarvare una limba si sos pitzinnos no l’imparant. Tando, agiunghimus nois, si podet nàrrere chi  sa limba minoritària agiuat sos pitzinnos e sos pitzinnos agiuant sa limba minoritària.

A custu puntu, Antonella Sorace nos faghet s’esempru de s’Iscòtzia. In custa Natzione b’est su gaèlicu comente limba minoritària. B’at iscolas cun su gaèlicu comente limba veiculare. Sa veicularidade tenet, comente efetu, su megioru de su status de sa limba e, duncas, prus cunfiàntzia in sa limba etotu. Su resurtadu didàticu est de sos mègius, ca sos pitzinnos chi istùdiant in custas iscolas,  non solu imparant su gaèlicu, ma imparant s’inglesu mègius  de sos àteros.

E in Sardigna, ite si podet fàghere? Tantu pro cumintzare, tocat a cambiare sas atitùdines cara a su bilinguismu, ispainende un’informatzione curreta. In custu nos podet agiuare “Bilingualism Matters”, ca est unu progetu pro agiuare totu sas castas de bilinguismu. Sigomente ant abertu giai filiales in Norvègia, Grètzia e Èbrides, e no istentant a nd’abèrrere una in Trento, non diat èssere malu a lu fàghere finas in Sardigna. In s’ìnteri, b’est s’idea de fàghere una cunventzione intre sa Regione Sarda e s’Universidade de Edimburgu pro su bilinguismu de sos pitzinnos.

A pustis de sa relata  de Antonella Sorace b’at àpidu, in sala,  interventos medas, de operadores linguìsticos e de babbos e mamas de famìlia, cadaunu faeddende de s’esperièntzia sua e faghende propostas pro su venidore. S’isperu est chi a beru, in Sardigna, custas ideas si difundant in totue e s’abèrgiat un’àndela manna de isvilupu pro sa limba sarda.


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

TOPONOMÀSTICA: limba reale e critèrios de trascritzione universales

Una novidade chi tenet 10 annos pro torrare a su connotu sa toponomàstica e ufitzializare su sardu

de Diegu Corràine

Sos nùmenes de loguSos nùmenes de sos logos sunt sa mustra prus nòida de sa diversidade linguìstica de unu pòpulu. Ma sunt finas sa testimonia de s’istòria sua e de sas limbas faeddadas dae sos poderios istràngios chi ant ocupadu unu territ&ogra...  [sighit]

1 GRAFIA COMUNA + 344 GRAFIAS LOCALES: TOTUS ACUNTENTADOS!

de Diegu Corràine

A sa pregonta “cherimus o nono una norma iscrita de riferimentu pro totu su sardu?” podimus dare tres rispostas, chi podet dare chie si siat, "linguista" patentadu o nono:  A) 1 GRAFIA COMUNA —si la cherimus, devimus isseberare su modellu iscritu in intro de sos resurtados rea...  [sighit]

Sardos cun sa “sìndrome de Istocolma”, presoneris de sa linguìstica colonialista

de Diegu Corràine

Sa Limba Sarda Comuna est un'imbentu, un'esperanto, unu matzimurru, unu matzimbròddiu, un'aurtìngiu, ca:  —est nàschida pro partzire su pòpulu Logudoresu dae su Pòpulu Campidanesu; —l’ant imbentada pro semenare òdios; —est fata a...  [sighit]


La llengua sarda comuna. Característiques i història d’un procés
(Sa limba sarda comuna. Caraterìsticas e istòria de unu protzessu)

de  DIEGU CORRÀINE

Istùdiu meu (in pdf) publicadu in sos Atos de su "III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Tarragona 17, 18,19 de desembre de 2008, organizadu dae s'Institut d'Estudis Catalans. PDF in bassu p. 483 1. Pompeu Fabra 1868-19482. Les llengues de...  [sighit]

18 MANERAS DE NÀRRERE «LIMBA BASCA», 1 MANERA PRO L'ISCRÌERE: EUSKARA!

de Diegu Corràine

In sos dialetos bascos b'at 18 maneras pro nàrrere "bascu" (Auskera,  Eskara,  Eskoara,  Eskuara,  Eskuera, Euskeria, Euskala, Euskara, Euskera, Euskiera, Euzkera, Oskara, Uskara, Üskara, Uskaa, Üskaa, Üska, Uskera), ma 1 manera ufitziale ebbia pro l'iscr&ig...  [sighit]

S’Euskara batua, "limba basca unificada", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu, duncas limba ufitziale.

de Diegu Corràine

S’Euskara batua, in sardu "bascu unificadu", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu. Su EB est una norma elaborada, cumplementare a sos dialetos, promòvida dae sa Real Academia de la Lengua Vasca - Euskaltzaindia, fundada in su 1918, comente Istitutzione Acadèmica ufi...  [sighit]

ISCOLA "DE" E "IN" SARDU: ORALIDADE E ISCRITURA, NORMA ISCRITA COMUNA E VARIEDADES DIALETALES

de Diegu Corràine

Gràtzias a sa leges in vigore, mescamente sa 482/99, s’iscola dat sa possibilidade de imparare “su” sardu e sas matèrias (totus) “in” sardu. In sas iscolas de sas biddas in ue su sardu l'allegant, bastat a sighire a praticare sa variedade de su logu, orale...  [sighit]

A FORAS SA LINGUÌSTICA COLONIALISTA E SEPARATISTA DAE SAS UNIVERSIDADES SARDAS

de Diegu Corràine

Leghende sa Unione Sarda de su 26/5/14, sunt essidas a campu, paris cun ideas de bonu sensu, sas ideas de semper, contràrias a s’unidade de su sardu de sos pessonàgios sòlitos.  In particulare, unu pessonàgiu istràngiu che a Eduardo Blasco, aposentadu da...  [sighit]