bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

24/03/2012

Lo Pais Meu, cantzones de S'Alighera

Publicadu in Bartzellona su discu cumpatu

Dae pagu ant publicadu in Catalugna su discu cumpatu “Lo País meu (Cançons de l’Alguer: 50 anys)”. Si nd’est interessada sa sotziedade discogràfica de cabbale Picap.  Su discu collit sas cantzones aligheresas istòricas de sos annos 60. Est un’editzione  digitale e rimasterizada de sos discos originales registrados  in Bartzellona  dae su “Grup Coral de l’Agrupació Catalana d’Itàlia” in sos annos 62 e 63, cun sas boghes de Sandra Avagnina, Rita Cao, Lluciana Sari e Pasqual Gal·lo. Su “Grup Coral” fiat formadu dae Bastià Caneo, Antoni Cao, Pasqual Cao, Francesc Chessa e Mario Sari. In prus b’est su discu chi at registradu  a sa sola Lluciana Sari in su 1981.
Su discu at leadu su tìtulu dae sa cantzone  prus emblemàtica iscrita dae su cumposidore Antoni Cao, chi dae pagu sa tzitade de S’Alighera l’at dedicadu una pratza: “Lo País Meu”. De custu matessi autore si podent ascurtare finas  àteras cantzones populares meda in S’Alighera, comente “Lluna plena”, “Collidora d’oliva”, “Cant de primavera”, “Pescador de bogamarí” o “Bella Alguer”. De Pasqual Gal·lo sunt sos cumponimentos “La verema” e “Rosa Ardenta”. Si podet finas ascurtare sa cantzone  “Tardeta d’abril” de su poeta aligheresu famadu Rafael Sari, cun sa boghe de sa neta Lluciana  e sa mùsica de Isabel Montanari.
Comente at iscritu su cantante aligheresu Claudio Gabriel Sanna, in unu de sos testos prus interessantes  de su discu: “Sunt cantzones de autore, cantadas cun boghes netas e apassionadas, arrangiadas cun chitarras e tasteras eletrònicas, cun s’istile tìpicu de sa música italiana de cussos  tempos, chi oe nos podet pàrrere curiosu o insòlitu pro sa mùsica populare [...]. Cantzones  chi, in su tempus relativamente curtzu de 50 annos, sunt giai parte integrante de sa traditzione e de su repertòriu de  como, meu e de sos collegas aligheresos meos, cando nos presentant in unu cuntzertu in S’Alighera e in Catalugna”.
Tocat a ammentare, comente at iscritu su giornalista catalanu Joan Gala, chi sos aligheresos chi viagiaiant in Calalugna pro cantare sas cantzones in aligheresu fiant controllados a distintu dae su regìmene de sa ditadura franchista de tando, chi proibiat cale si siat espressione pùblica in catalanu, francu in àmbitu folclòricu. Tando, petzi pro su fatu de s’espressare  in sa limba pròpia  e pònnere su costùmene catalanu, in prus de si pònnere in petorras una fasca cun sas bator barras e su nùmene de sa tzitade “Alghero”, colaiamus in sa “Jefatura Superior de Policia” de sa Via Laietana, 43. Pro bonaura teniamus su passaportu italianu, faghende meravigiare sos politzotos ispagnolos, chi no ischiant chi in Sardigna si faeddaiant su catalanu.
Su discu si podet agatare, in prus de sas butegas  prus importantes de S’Alighera e de Catalugna, in formadu digitale, in sas mègius butegas de distributzione e ascurtu de mùsica legale de totu su mundu. Cun s’iTunes, est dispnìbile in “deluxe version”, cun su librete digitale de su discu in formadu eletrònicu, chi b’at testos  de Daniela Sari, Claudio Gabriel Sanna e Joan Gala, e fotografias medas de sas vìsitas chi su Grup Coral faghiat  in Catalugna in sos annos sessanta.

[dae EJA, n. 9, 2012]


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]