bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

11/02/2012

Sa limba sarda a colores

Intervista de Diegu Corràine a Pia Valentinis

Tue ses friulana ma istas in Casteddu. Comente mai?

Mi nche so tramudada a inoghe ca mi so indiosada de unu sardu.


Comente est nàschida Pia Valentinis illustradora de libros pro pitzinnos?

Andende a sa Fiera de su libru pro pitzinnos de Bologna, connoschende illustradores (pro nàrrere, Stephan Zavrel), e cumintzende a proare in iscola. In su cumintzu traballaia comente gràfica editoriale, sos libros sunt semper istados sa passione mea. 

Ma tue insinnas finas a àteros su chi ischis fàghere?

Mi càpitat de fàghere cursos curtzos, e a insinnare m’agradat meda a beru.

Ma comente illustradore finas tue “imparas”? E comente?

Imparo abbaidende totu: illustratzione, fumetes, fotografias, arte visiva in generale. Còpio, trasformo, leo dae totu.

Su primu libru tuo?

“Su palloneddu banduleri”, paristòria de Diegu Corràine (su primu chi at àpidu fide in sas capatzidades meas), publicada dae Papiros.

S’ùrtimu libru tuo?

Edgar Allan Poe torradu a iscrìere dae Guido Sgardoli: “Il misterioso caso di Maria Roget” pro “Nuove edizioni romane”.

E, in s’ìnteri, ite as illustradu?

Pinguinos, gherras, istatziones, umbras, conìgios e labirintos.

Cale libru t’at apassionadu de prus?

No nd’isco, cada libru est apassionante a modu suo. Mi nde benit a conca unu galu no essidu pro Rizzoli, chi faeddat de sos àrbores, illustradu a 4 manos cun Mauro Evangelista. Est istadu bellu a beru a traballare cun un’àteru illustradore.

A istare in Sardigna influidu (bene o male) in sa  creatividade tua at?

De seguru eja. Sos logos, s’atmosfera e sos sabores influèntziant semper su traballu creativu!

Sa limba sarda ti devet meda, ca tue as illustradu  oramai unos cantos libros e initziativas pro Papiros chi si podet nàrrere chi apat  fatu nàschere s’editoria pro pitzinnos in Sardigna! Cuntenta de tènnere custa parte?

Mi faghet praghere chi pesses custu! Semper e cando devo meda siat a sos  illustradores sardos siat a Papiros: m’ant permìtidu de crèschere.

Su cuncursu “iscrie una lìtera a sos Tres Res” est cròmpidu a 20 annos de vida e tue nd’as semper cuidadu s’imàgine “testimòngia”, in ue oramai as “immittidu” una parte  de sa visione tua de su mundu! A nde cheres faeddare  ?

Dae unu tzertu mamentu s’imàgine de sos tres res s’est fata paristòria pro imàgines chi contant sas dificultades chi custos tres pessonàgios bi ponent fronte pro andare infatu a sa cometa. Oramai amigos meos medas los isetant, los colletzionant. E si pregontant: ite at a imbentare Pia ocannu? Proo a los meravigiare, est una cosa ispassiosa. Oramai s’imàgine de sos tres res s’est fata ispigru irònicu o poèticu de sa situatzione chi so vivende in cussu mamentu. 

A su sòlitu s’illustradore acumpàngiat unu testu cun s’imaginatzione sua. Su contràriu, capitadu t’est?

Cun Chiara Carminati, iscritora e amiga chi bi traballo a s’ispissu, amus isperimentadu maneras medas de imbentare paristòrias, finas  sa de mòere dae imàgines. In cussu casu, deo apo dadu  a issa sugestiones visivas e issa at iscritu moende dae custas visiones. 

Ite  sugeris/cussìgiat a chie si cheret acurtziare a questa arte?

A disinnare meda, a non s’isporare, a abbaidare totu e a isfrutare (cumprèndere, leare profetu) sas faddinas. 

Ite caraterizat s’arte de s’illustradore cunforma a sa de su pintore?

Su raportu cun su testu (in su casu de sos libros mudos, unu testu implìtzitu) e règulas e làcanas tècnicas de nde tènnere contu pro s’imprentadura, s’impaginatzione, e totu gasi. Su raportu cun chie cummissionat chi, semper e cando, tenet esigèntzias e preferèntzias suas.

Comente est oe su mundu de sos illustradores?

Semus pagados male e traballamus a sa sola. Tèngio amigos illustradores medas chi bido pagu pro resones geogràficas, cando nos addoviamus est una festa. 

E in Sardigna?

Connosco pagos illustradores chi istant inoghe, ma nos frecuentamus e nos ponimus ànimu a pare.

Ite tempus venidore bides pro sos libros illustrados pro pitzinnos in su tempus de sos libros digitales?

Creo chi at a bènnere male a renuntziare a su praghere tàtile e visivu chi dat unu libru traditzionale. Comente cada cambiamentu, semper e cando, at a dare carchi cosa de bonu (a su nessi dae su puntu de  vista ecològicu).

A si podent frecuentare iscolas apòsitas pro si fàghere illustradores?

B’at unu muntone de cursos de istade, chi durant in mèdia una chida, in ue si podet tastare custa arte paris  cun un’illustradore professionista. E b’at sos master (a ue s’intrat cun sa làurea e cun una seletzione) chi durant in manera variàbile, in ue insinnant illustradores afirmados. Sos mègius chi connosco sunt su “Mimaster” de Milano e su “Master Ars in fabula” de Macerata (in ue insinno paris cun Paola Parazzoli, cuidadora de sa “Rizzoli ragazzi”).

In ite ses traballende como?

In unu libru pro “Motta Junior”, cantilenas de Chicco Gallus chi illustro cun Francesco Chiacchio, fiorentinu.

Ite  progetos tenes?

A sichire a istudiare su limbàgiu (totu diferente) de su fumete. A sighire a imaginare paristòrias.  A crèschere.

[dae Eja n. 8  2011]

#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]