bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

10/02/2012

Presentadas in S'Alighera sas pellìculas catalanas prus reghentes

In s’initziativa ant leadu parte sa “Società Umanitaria” de S’Alighera e   sa  Generalitat de Catalunya.

Ant presentadu in S’Alighera, in sa sala de su tzìnema Miramare, in su mese de nadale, sas pellìculas  catalanas prus reghentes. In s’initziativa ant leadu parte sa “Società Umanitaria” de S’Alighera e   sa  Generalitat de Catalunya. Catalunya Cinema  est arribbadu a Sardigna cun bator de sas pellìculas prus interessantes produidas in Catalugna in s’annu 2010, inclùdida Pa Negre (in sa fotografia, un'imàgine de su film), candidada dae pagu a s’Oscar comente mègius òpera de logu istràngiu.

Catalunya Cinema un’initziativa de s’”Institut Català de les Empreses Culturals del Departament de Cultura”, pro aumentare sa visibilidade de sas pellìculas catalanas e fàghere prus mannu su pùblicu de custu tzìnema, in Catalugna e in foras.

“Catalunya Cinema a l’Alguer” est cumintzadu cun sa pellícula Elisa K., de Jordi Cadena e Judith Colell. Ispiradu a unu romanzu famadu, su film contat, ponende·nche tratas de tzìnema isperimentale in una trama prus traditzionale, s’istòria de Elisa, chi a 24 annos bidet bulugiada sa vida sua dae un’ammentu no isetadu  e dolorosu chi nche torrat a cando teniat 11 annos.

Sa de duas est istada una sessione ispetziale a beru. Su protagonista est istadu Pasqual Maragall (sìndigu durante sos Giogos Olìmpicos de Bartzellona 92  e, annos a pustis, presidente de sa Generalitat de Catalugna). Bicicleta, cullera, poma mustrat, cun unu documentàriu, comente custu malàidu istraordinàriu parat fronte a sa batalla sua de cada die contra a s’Alzheimer, chi l’ant dignosticadu in su 2007. 

Su de tres de sos film projetados est istadu Herois de Pau Freixas.  Su film contat s’ùrtima istade chi unu grustu de giovaneddos colant paris, cun sas aventuras, sos amores e sos dolores de conca caraterìsticos de custa  fase de sa vida, in ue  sa pitzinnia cumintzat a lassare logu a s’edade manna. Herois si moet intre cumèdia e drama, e comùnicat cun simplitzidade e sensibilidade una visione mìtica de sa pitzinnia,  chi pro totus, non pro sos prus giòvanos ebbia, at a bènnere male a non si intèndere in empatia. 

Catalunya Cinema est agabbadu cun Pa Negre, de Agustí Villaronga. Sa pellìcula,  ispirada  a su romanzu  omònimu de Emili Teixidor, a pustis de àere triunfadu  in sos Prèmios Goya, est su primu film in limba catalana candidadu a s’Oscar in sa  categoria de su mègius film de logu istràngiu. Ambientadu in sa Catalunya rurale, Pa negre est unu ritratu cumplessu e profundu de sa barbàrie de su  pustis gherra, de sos abusos de sos binchidores e de sa supravivèntzia ispramada de sos bintos. Totu custu,  bidu cun sos ogros de unu piseddu. 

Prus de 1.000 pessones ant assìstidu a sas projetziones, godende·si produtziones tzinematogràficas de calidade, avvaloradas in totu su mundu, e faeddadas in sa limba catalana cumpartzida. Custa partetzipatzione manna cunfirmat chi, in S’Alighera, su catalanu est biu a beru e chi sa cultura catalana, si est originale e de valore, interessat finas sos aligheresos, chi l’intendent comente pròpia.

[dae Eja n. 8  2011]


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]