bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

12/01/2012

Eletziones ispagnolas

S'avantzada de Amaiur

Su  PP at bintu in manera chi non b’at remèdiu in sas eletziones  generales de su binti de santandria coladu, cun una majoria assoluta de 186 iscannos, cando chi su PSOE est andadu a fundu cun su  peus resurtadu de s’istòria sua, falende a 110 deputados.
In  Euskadi, sa coalitzione abertzale ( “patriòtica”, in limba basca ) Amaiur est resurtada sa binchidora cun 7 iscannos, sighida  dae  PNV (5), sa  formatzione prus votada,  PSE (4) e PP (3). Duncas, sa manca abertzale est essida a campu cun fortza in  su Parlamentu, 15 annos a pustis, in sas primas votatziones dae cando est agabbada sa  violèntzia de s’ETA. Sa coalitzione Amaiur, sa cuntzentratzione prus manna e prus pluralìstica de fortzas indipendentistas e progressistas, at cunsighidu resurtados bonos a beru in custas eletziones generales.
At otentu sa rapresentàntzia in  sas bator provìntzias de Euskal Herria e,  in prus,  est sa  prima fortza in Gipuzcoa: in totu, como tenet sete deputados.
Amaiur otenet rapresentantes in totu sas  provìntzias, essende sa prima bia chi una candidadura de manca e abertzale lograt unu rapresentante in Araba. In custu “herrialde” (“regione”, in bascu) sas bator fortzas printzipales, PP, PSE, PNV e Amaiur, otenent unu rapresentante cada una, essende su PP su partidu prus votadu.
In Guipuzcoa Amaiur otenet tres de sos ses rapresentantes e est sa prima fortza, cun vantàgiu mannu subra de su segundu chi est su PNV.
In Bizkaia sa prima fortza est su PNV, chi otenet tres de sos oto rapresentantes; Amaiur, chi cunsòlidat su votu indipendentista,  est sa de tres fortzas in palas  de su PSE, ma otenet su matessi nùmeru de rapresentantes, duos.
In Nafarroa Amaiur at otentu unu deputadu e s’àtera fortza patriòtica chi si presentaiat in custa regione, Gero Bai, at otentu finas issa unu rapresentante; est sa prima bia chi duos deputados patriòticos ant a andare a Madrid a rapresentare sa Nafarroa.
Faghende una valutatzione prus generale de sos resurtados in Euskal Herria, sas duas formatziones ispagnolistas perdent ses de  sos deghessete postos de deputadu, e sos patriòticos brincant dae sete a trèighi. Una resessida manna a beru pro sos abertzales, mescamente si si pessat a su caràtere generale de custas eletziones.  A su sòlitu difatis, custa casta de eletziones no interessant meda s’eletoradu patriòticu,chi cussìderat su parlamentu  de Madrid una cosa a largu dae sos interessos suos.
Sas fortzas abertzales ant logradu un’egemonia crara in Bizkaia e Gipuzkoa, ant incurtziadu sas distàntzias in Araba e ant avantzadu meda in Nafarroa.
Custos resurtados cunfirmant chi sas istàntzias soveranistas e indipendentistas balàngiant tretu meda in s’issenàriu nou.
Amaiur est istada sa prima fortza patriòtica in su  cumplessu de Hego Euskal Herria.
Amaiur at postu in craru chi at a andare a Madrid a difèndere sos deretos de Euskal Herria e su deretu a detzìdere de sos tzitadinos suos.

[dae Eja, n. 7, 2011]

#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]