bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

25/11/2011

A èssere bilìngues est mègius

Sas detzisiones si leant prus in presse e cun prus profetu

Prus creatividade, flessibilidade, capatzidade de cuntzentratzione prus manna, finas prus cunfiàntzia in sesi etotu: sunt prus de unu  sos vantàgios  chi dat  su bilinguismu, mescamente si unu l'acuisit dae minore. A èssere meres de una segunda limba su prus a primidiu chi si podet cunsentit de àere una possibilidade in prus  in campos diferentes, culturales e cognitivos. E finas de resessire a cumprèndere prus in presse de sos àteros  cale est s'issèberu  giustu in una situatzione de cunflitu. Lu sustenet  un'istùdiu nou chi atrìbuit  a sos bilìngues finas custu  plus: a èssere prus lestros leende  detzisiones crìticas in tempos curtzos, impreende in su matessi tempus prus pagos mèdios.

Càpitat in cale si siat mamentu, chi si tratet de detzìdere si est a colare o a si firmare  cun su semàforu birde chi est a puntu de si fàghere ruju, o a tirare  sa palla in càmbiu de la colare  in una partida cun sos cumpàngios. Issèberos chi  tenent una cunseguèntzia immediada, de fàghere in tempos astrintos a beru.
In un'istùdiu in sa rivista Cerebral Cortex, coordinadu dae su dutor Jubin Abutalebi, dotzente de neuropsicologia in s'universidade Vita San Raffaele de Milanu, in collaboratzione cun sas universidades   de Londra, Bartzellona e Hong Kong, sos istudiosos  ant osservadu  chi sos bilìngues  resessint a detzìdere ite caminu leare in custas situatziones  in manera prus lestra  a  cunfrontu de chie faeddat una limba ebbia. E lu faghent  in manera prus  efitziente, cun prus pagu isfortzu.

In s'istùdiu  ant cunfrontadu  duos grupos: unu bilìngue dae sa nàschida (italianu e tedescu), de su Sud Tirol; su de duos  monolìngue, de edade, retroterra educativu e sotziueconòmicu comparàbiles. Sas prestatziones issoro cara a tareas cognitivas  sunt istadas analizadas medende sas atividades tzerebrales cun tècnicas avantzadas de neuroimàgine e cun sa risonàntzia magnètica funtzionale. Resurtadu? S'est bidu  chi "sos sugetos bilìngues tenent prus matèria grisa in sa còrtighe de su tzìngulu anteriore, un'àrea crìtica pro su monitoràgiu de sas atziones nostras" crarit su dutor Abutalebi, primu autore de s'istùdiu.

B'at finas  una correlatzione positiva intre  sos resurtados  in su de risòlvere  sos cunflitos cognitivos e sa grussària  de sa matèria grisa in s'àrea de su  tzìngulu anteriore, sutalìninat sos sientziados. Datu chi inditat comente  su  bilinguismu giai dae sa nàschida  tèngiat un'influèntzia direta in su cherveddu, chi, crarit galu Abutalebi, si diat otimizare durante sa crèschida pro realizare tareas cognitivas  chi rechedent detzisiones lestras e efitzientes .

"Sos sugetos bilìngues  sunt prus lestros  a leare detzisiones crìticas, ma ativant meda prus pagu  su cherveddu", crarit galu s'espertu. Cussos istudiados dae sos sientziados, infatis, ant mustradu  de tènnere  prus pagu bisòngiu, a cunfrontu de sos monolìngues,  de impinnare  sa còrtighe  de su  tzìngulu anteriore pro leare detzisiones comente s'est bidu  cun sa risonàntzia funtzionale.

Prus lestros, prus efitzientes , cun prus pagu isfortzu. Sa resone, ipotiizant  sos istudiosos, diat istare in s'avesu, giai dae minores, de mantènnere  distintas  sas duas limbas , pro non fàghere cunfusione: una capatzidade chi sos pitzinnos in gènere acuisint dae sos tres annos in susu. Pro custu protzessu  si impreant  sas matessi istruturas  neurales  chi intrant  in giogu in su de leare  detzisiones lestras. A las usare , duncas, de prus  giai  dae sa nàschida  diat dare unu profetu duplu: un'isvilupu anatòmicu prus mannu  e sa netzessidade de l'impreare prus pagu, a cunfrontu de chie est monolìngue, finas pro detzisiones  non connètidas a su limbàgiu.

Est pròpiu custu  unu de sos aspetos prus de importu, a pàrrere de sos autores de s'istùdiu. "Su vantàgiu  acuisidu non tenet nudda de ite fàghere  cun s'àmbitu linguìsticu, ma est unu benefìtziu  chi si rifletet in àteras facultades cognitivas ", cuncruit su professore. E custu s'agiunghet a sos àteros caràteres medas   giai osservados in chie  guvernat a primidiu  un'àtera limba  in prus de sa materna: comente su de  "tènnere prus memòria  de traballlu in su cherveddu, unu pagu comente  sa Ram de un'elaboradore o su de pòdere cunfiare in unu fatore protetivu   pro su decadimentu cognitivu, mustradu in àteros istùdios". E non b'at bisòngiu de  èssere bilìngues giai dae sa nàschida  pro godire  de custos benefìtzios: "Si iscumproant gasi etotu finas si sa segunda  limba si imparat prus a tardu, durante sa pubertade ", cuncrruit s'espertu.

 


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]