bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

22/10/2011

S'identidade natzionale catalana est fraigada istoricamente a fùrriu de sa limba

Intervista de Diegu Corràine a Joan Elies Adell Pitarch, diretore de s'Espai Llull in S'Alighera

Cando  e pro ite  est nàschidu  s’Espai Llull in  S’Alighera?
S’Espai Llull est sa sede de sa  Rapresentàntzia de su Guvernu de sa  Generalitat in  S’Alighera. Est nàschidu  ca l’at chertu  sa Comuna  de S’Alighera, chi cheriat  sa presèntzia  de sa  Generalitat, e l’ant inauguradu  su  30 de maju  de su  2009. Devimus tènnere in contu  chi s’Istatutu  de Autonomia nou, aprovadu in su  2006, non narat petzi chi, pro promòvere sos interessos de sa Catalugna, sa Generalitat podet abèrrere ufìtzios in foras, ma finas chi devet promòvere sa cooperatzione cun sas  regiones europeas chi cumpartzint cun issa interessos econòmicos, sotziales, ambientales e culturales. Pro su chi tocat S’Alighera, e sa Sardigna in gènere, custos interessos cumpartzidos sunt craros.

 Comente l’ant acollidu in S’Alighera?

Custa initziativa l’ant acollida, a su sòlitu, bene meda. Sa beridade, però, est chi no amus cumintzadu a traballare dae su nudda, ca, dae cando ant torradu a pònnere  sa Generalitat pro more chi est arribbada sa democratzia, b’at àpidu isfortzos medas pro  collaborare  cun  S’Alighera in sa defensa  de custu ascusòrgiu  culturale e linguìsticu chi est su catalanu  in custa ìsula. Amus chircadu, duncas, de sighire cun custu traballu e de dare una continuidade a totu sos progetos chi, a bètia de sa distàntzia, fiant cumintzados unos cantos annos in antis.

 Ite faghet como?

Sa faina nostra tenet duos grados de atuatzione. Unu est prus diretu e ligadu a sa limba, de collaboratzione cun sas istitutziones de su territòriu (sa Comuna de S’Alighera, sa  Regione Autònoma de Sardigna, su Guvernu italianu), pro traballare a s’isvilupu de sa lege de sas Minorias Linguìsticas, chi est fundamentale  pro otènnere chi su catalanu de S’Alighera siat cunsideradu unu bene culturale de  òrdine primàriu chi tocat  a lu bardare  e a lu pònnere in contu, che a sas àteras limbas de Sardigna. Su de duos  tenet ite de fàghere cun su fràigu  de pontes intre S’Alighera (e finas sa Sardigna) e sa Catalugna: culturales, turìsticos e econòmicos, a manera chi custos  cuntatos permitant una mègius connoschèntzia  intre sos territòrios e, comente efetu collaterale, sa pertzetzione dae bandas de sos aligheresos chi s’impreu  de sa limba issoro podet èssere finas profetosu e chi los podet agiuare in s’atividade econòmica e de cuncàmbiu.

 Cun cales resurtados?

Sos resurtados  galu  non benit bene  a los avvalorare, però pessamus cun modèstia chi, in carchi setore, amus agiuadu   a fàghere connòschere sa Sardigna a unos cantos imprendidores catalanos. O, a la nàrrere in un’àtera manera, chi s’imprenditoria catalana tenet contu de sas potentzialidades de sa Sardigna comente territòriu chi cheret leadu in cunsideru cando b’at de cummertziare. E semus finas agiuende sos imprendidores sardos a pessare a sa Catalugna comente unu mercadu possìbile in ue podent bèndere sos produtos issoro. Est istada positiva meda finas  sa collaboratzione cun istitutziones, agentes e entes  educativos e  culturales de Sardigna.

S’istòria  nos at postu  pro tempus meda in campos contràrios: dominadores e dominados. Ma oe nche semus  in sa matessi ala: ambos duos dominados, cun  su disìgiu mannu de nos liberare. Cun cales diferèntzias intre sa Catalugna e sa Sardigna?

Creo chi sa situatzione polìtica est diferente meda in Catalugna e in Sardigna. In  Catalugna, comente mustrant  sos istùdios demoscòpicos  prus reghentes, su sentimentu indipendentista est creschende. Si podet notare meda a beru sa “disafetzione” intre Catalugna e Ispagna. Si tratat de una chistione chi si nde faeddat meda e chi sa transitzione  no at ischidu, o no at chertu, risòlvere. E sas levas noas, sos giòvanos educados in sa democratzia, non cumprendent pro ite  non podent isseberare in libertade su venidore natzionale issoro. In Sardigna, mancari b’apat  una mannia  e unu sentimentu  identitàriu forte, non so bidende unu  caminu  polìticu craru e cumbintu.

S’efetu  de s’istòria chi nch’at giutu sos catalanos a Sardigna est istadu  chi una parte de sardos (sos chi sunt andados  a istare in S’Alighera) at imparadu e impreat  galu oe su  catalanu!

Gasi est, su fatu  chi galu oe si faeddet in catalanu in S’Alighera est pro more de s’integratzione lestra de sos sardos chi sunt bènnidos  a istare in sa tzitade. Tocat a ammentare chi unu de sos poetas viventes prus importantes de S’Alighera, Antoni Canu, est  de Otieri.

Ma su resurtadu est istadu finas   unu pagu de presèntzia de lèssicu catalanu in su  sardu e de sardu in s’aligheresu.


Gasi est, no apo  sos datos cuncretos, ma cando ascurtas su sardu, t’abbìgias deretu de sa presèntzia de paràulas catalanas medas in sa limba sarda.

 Su sardu est sa limba natzionale de sos sardos. Custu no nche catzat  deretos e doveres a sas minorias linguìsticas nostras: aligheresu, tataresu, tabarchinu, gadduresu, comente narat sa lege 26/97 etotu. Mancari calicunu nos chèrgiat pònnere sos unos contra a sos àteros.

Est bona custa voluntade de rispetare e difèndere sas minorias linguìsticas chi b’at  in Sardigna. Est una situatzione chi s’assimìgiat  a sa de sa Catalugna, in ue sa limba otzitana, denominada aranesu in s'Aran, unu giassu de sos  Pirineos, est sa limba pròpia de custu territòriu, ma est finas ufitziale in totu sa Catalugna.

Ite diferèntzias b’at  intre s’aligheresu e su catalanu, oe?

S’Alighera e sa Catalugna ant campadu dende·si sas palas pro sèculos. Est lògicu chi, linguisticamente, b’at  unas cantas diferèntzias minores, ca,  si s’aligheresu at tentu inluèntzias dae su sardu  e dae s’italianu, su catalanu ibèricu, pro nos cumprèndere, at tentu influèntzias dae s’ispagnolu. Però sunt diferèntzias chi irrichint sa limba catalana in su cumplessu suo. E est pro custu chi sa cumprensione intre catalanos e aligheresos, a pustis de pagos mamentos de adatamentu netzessàriu, no est difìtzile meda.

 Si su sardu at a istare  "male", s'aligheresu at a pòdere istare finas "peus". Non crees? Ca  at a chèrrere nàrrere chi s’italianu at a èssere operende prus a fundu, a dannu  de ambos duos. Creo chi sos aligheresos si illudant de si sarvare a sa sola! Non crees chi devant tènnere un’interessu forte a s’afortimentu de su sardu, ca nd’ant a bogare profetu finas issos?

So de acordu cun tegus. Pesso chi s’aligheresu at a otènnere sa dinnidade  chi li deghet, chi s’at a pòdere istudiare in manera istàbile in iscola, chi at tènnere presèntzia in sos mèdios de comunicatzione, petzi si at a andare de acordu cun su sardu. Pro nois  est fundamentale chi sos sardos cumprendant chi finas su catalanu est una limba de Sardigna, una limba de su territòriu suo. E chi sos aligheresos non timant sa normalizatzione linguìstica de sa limba sarda.

Non diat èssere giustu chi in s’intrada  de  sa tzitade bi siat finas su cartellu S'ALIGHERA?

De seguru diat èssere giustu chi, in s’intrada de sa tzitade, b’esseret finas in limba sarda su cartellu  chi  annùntziat  S’Alighera. Però est finas seguru chi, finas a pagu tempus a como, non bi fiat mancu su cartellu in catalanu. Tocat a andare a bellu a bellu. Sa situatzione linguìstica de S’Alighera est precària e, si cherimus propònnere deretu unu modellu trilìngue, sa cosa podet otènnere s’efetu contràriu. Tocat a istabilizare sa presèntzia de su catalanu de S’Alighera in sa toponomàstica, ma finas in sos documentos ufitziales de sa tzitade, e, cando custu est cunsolidadu, tando eja chi si podet sighire s’obietivu de èssere una tzitade trilìngue. Comente si narat in su fùbalu, in antis de pessare a singiare  sa de duas retes, tocat a resessire a fàghere sa prima. 

A bias si tenet s'impressione chi pro bois sos aligheresos siant catalanos chi istant in unu territòriu "in foras" de sa Sardigna. Unu pagu comente Ceuta o Melilla pro sos ispagnolos.

Devimus pessare chi, pro sos catalanos, S’Alighera est belle un’ispàtziu mìticu. Una tzitade chi s’est mantesa fidele a sa limba nostra, a pustis de sèculos de isulamentu dae su restu de sos paisos catalanos. Nos faghet intèndere mannos de custa erèntzia. Però non tenet nudda de ite bìdere  cun sa situatzione de Ceuta o Melilla. S’interessu nostru pro S’Alighera est culturale, non territoriale.

Paret  chi no ischides chi sunt sardos  de limba catalana.

Creo chi tenimus craru meda chi sunt sardos de limba catalana. No est de badas chi nos riferimus semper  a S’Alighera comente su paisu catalanu  de Sardigna, però in su sentidu de pertinèntzia culturale, non política.

Ite parte tenet sa limba in s’identidade natzionale?


Pro sos catalanos, tenet una parte fundamentale. S’identidade natzionale catalana est fraigada istoricamente a fùrriu de sa limba, istoricamente est istada un’elementu determinante. Su catalanu est, pro nois, sa colunna vertebrale de sa cultura nostra e de sa sotziedade nostra.

Cale podet èssere sa funtzione de un’istandard pro una limba che a su sardu?

Sa funtzione de s’istandard est fundamentale in cale si siat protzessu de normalizatzione linguìstica. Creo chi sa LSC devet tènnere una parte chi s’assimìgiat, pro sa situatzione sotzulinguìstica bostra, a sa chi at tentu s'euskara batua (bascu unificadu), in su Paisu Bascu. Isco chi sa voluntade polìtica, dae bandas de sas istitutziones bascas, de  seguru est prus forte meda chi no in Sardigna, però pesso chi est fundamentale a cumpartzire una limba iscrita comuna, mescamente pro s’amministratzione e s’iscola. Devimus ammentare chi su lema suo est Ekin eta jarrai ("Cumintzare  e sighire"): si diat dèvere agatare unu lema finas pro sa LSC, si no lu tenet, pro l’acurtziare a sa gente, e no a sos chi connoschent s’argumentu ebbia. Tocat a fàghere campagnas  fortes pro amparare sa LSC.

Cantu podet  servire s’impreu veiculare de sa limba, pro l’afortire in totu sos àmbitos e impreos?

Creo chi cale si siat traballu pro rivitalizare una limba devet sighire tres asses: 1) Sa presèntzia de sa limba in s’insinnamentu in sos grados diferentes suos (dae s’iscola elementare finas a s’Universidade); 2) a fàghere a manera chi sa limba siat ùtile, chi a la connòschere e a l’impreare  siat unu valore, finas in su mercadu de su traballu; 3) a potentziare s’impreu sotziale suo, mescamente de sos prus giòvanos.

A podes nàrrere ite est sa polìtica catalana de "immersione linguìstica"?

Su modellu catalanu de immersione linguìstica est su chi cheret chi totu sos pitzinnos de Catalugna, in manera indipendente dae sa limba de famìlia, siant cumpetentes in sas duas limbas ufitziales: s’ispagnolu e su catalanu. S’immersione linguìstica, a fronte de àteros modellos, permitet unu sistema educativu chi no ischìrriet sos pitzinnos e sas pitzinnas pro resone de limba, favorende sa coesione sotziale e s’egualidade de oportunidades. Comente si faghet custu? Cunvertende su catalanu in limba veiculare de s’insinnamentu, a manera chi su prus de sas matèrias las insinnent in custu idioma. Custa immersione garantit una connsoschèntzia bastante de su catalanu, mancari sos alunnos faeddent àteros idiomas in foras de iscola.

Ite resurtados at asseguradu?

Su modellu linguìsticu de s’iscola catalana at tentu unu cunsensu sotziale mannu, e est istadu unu modellu resessidu bene, chi  gràtzias a issu sa sotziedade nostra godit de unu livellu bonu de istrutzione e de coesione sotziale. In prus, sa comunidade educativa, pro su prus, est de acordu. In custos primos 32 annos de democratzia, su modellu linguìsticu in sas iscolas at agiuadu, de  seguru, a ecuilibrare su pesu de su catalanu e de s’ispagnolu, iscuilibradu meda in unos cantos setores. Sas realidades sotziales noas, frutu de s’immigratzione, afortint s’idoneidade de unu sistema educativu chi agiuat a mantènnere sa coesione sotziale in sos bighinados e in sos munitzìpios, e chi faghet a  sistema de acollida e arraigamentu de sos acudidos.

In Sardigna b’at carchi indipendentista curiosu   chi narat chi su de sa limba est petzi unu deretu individuale, chi cadaunu, cada comunidade devet isseberare sa limba chi cheret. Non ti paret curiosu? paret sa positzione de su PP “bostru”!

Eja chi mi paret curiosu. Cando si faghet apellu a sos deretos individuales, semper bi perdent sas limbas chi sunt in una situatzione de inferioridade, comente est como su sardu.

[dae Eja n. 6, 2011]

 


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]