bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

21/10/2011

S'ETA lassat sas armas pro semper

Lu faghet ischire cun unu comunicadu ufitziale

S' ETA at annuntziadu  chi "at detzìdidu  s'agabbu  definitivu de s'atividade  armada". Cun  unu  comunicadu, imbiadu a sa rivista informàtica GARA in pessu tres dies a pustis de sa  Decraratzione de Aiete, s'organizatzione  armada basca comùnicat chi at leadu custa detzisione istòrica e agiunghet  s' "impinnu craru, firmu e definitivu" de "superare su cunfrontu  armadu". Cun custu obietivu, faghet "una cramada a sos guvernos de Ispagna e  Frantza pro abèrrere  unu protzessu de diàlogu diretu" destinadu a solutzionare "sas cunseguèntzias  de su cunflitu".

Sa detzisione  l'ant  comunicada tres portaboghes de s'organizatzione, chi ant finas trasmìtidu imàgines  e ripresas vìdeu de sa letura de sa decraratzione, chi sena duda tenet un'importu fundamentale. S'ETA ammentat in custa  decraratzione chi "no est istadu  unu caminu fàtzile", agiunghet chi "sa crudesa de sa luta s'at leadu  pro semper  cumpàngias  e cumpàngios" e pretzisat chi "sa luta   de annos medas at creadu  custa oportunidade".

"Dae como in dae in antis, su caminu no at a èssere fàtzile", annùntziat s'ETA, chi pedit s'interessamentu  de sa sotziedade basca  in su protzessu chi s'est aberende  e espressat su cumbinchimentu chi  "cada passu, cada resurtadu at a èssere frutu  de s'isfortzu  e de sa luta" de sos tzitadinos. Cunsìderat chi totu sos annos  e sos isfortzos fatos  ant dadu  a Euskal Herria "esperièntzia e fortza", gasi comente  "determinatzione" pro sighire a andare a dae in antis.

Su reconnoschimentu de Euskal Herria e su rispetu  de sa voluntade populare devent prevàlere  subra de s'impositzione", afirnat s'ETA, chi narat  chi sa  "violèntzia e sa repressione " devent lassare logu a su "diàlogu e  a s'acordu". "Tenimus in dae in  antis  un'oportunidade istòrica pro dare sa solutzione  giusta e democràtica a su cunflitu polìticu seculare", assegurat. "Est tempus  de abbaidare a su tempus venidore cun isperu. Est tempus  de operare cun responsabilidade e valentia", cuncruit custa decraratzione curtza ma istòrica , chi l'ant trasmìtida in tres limbas: euskara, ispagnolu e frantzesu. Pro s'interessu informativu suo, GARA at agiuntu finas sa tradutzione in inglesu.

Sa detzisione tenet sa data de su binti de santugaini, e cumintzat  faghende  riferimentu a sa   Cunferèntzia Internatzionale de Donostia, fata lunis,  chi  s'ETA definit comente  "initziativa de importu polìticu fundamentale". Narat chi sa Decraratzione de Aiete firmada dae sos leader  internatzionales "ponet in pare sos ingredientes de una solutzione  integrale de su cunflitu" e agiunghet chi  tenet un'amparu mannu siat in Euskal Herria siat in àmbitu internatzionale.

Custa Decraratzione, cunsiderada male mescamente dae sos portaboghes  de su PP, teniat comente primu puntu  un'apellu diretu  a s'ETA pro "s'agabbu  definitivu de s'atividade  armada" e li pediat  de  "chircare unu diàlogu  cun sos guvernos  de Ispagna e Frantza pro tratare  in manera esclusiva sas cunseguèntzias  de su cunflitu ".Custos puntos  sunt istados atzetados  in manera espressa dae s'ETA, cunforma a su chi mustrat custa decraratzione. Sos leader internatzionales ghiados dae Kofi Annan aiant pedidu, in prus, a Madrid e a  Parígi chi, si custu esseret capitadu, aerent dadu sa  "bene bènnida" a sa positzione  de s'ETA e aerent atzetadu de  cumintzare cunversatziones, e aiant cussigiadu finas chi sos  partidos aerent abertu unu diàlogu polìticu consultende sos tzitadinos  pro chi si potzat otènnere  una "paghe chi durat".


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]