bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

18/10/2011

Su "11 de setembre" in Catalugna e in S'Alighera

de Joan Elies Adell Pitarch

S’ùndighi de cabudanni est sa Die Natzionale de Catalugna. In custa die, su paisu nostru ammentat sa derrota de su 1714, revìndicat su recùperu de sas libertades pèrdidas 300 annos a como e reclamat su deretu a detzìdere in libertade su tempus venidore suo, comente  garantzia pro fraigare una sotziedade giusta e democràtica a beru. Mìgias  de pessones ant assìstidu ocannu a s’atu istitutzionale organizadu dae sa Generalitat, su guvernu de Catalugna, pro tzelebrare sa “Diada de l’11 de Setembre”, in su “Parc de la Ciutadella” de Bartzellona. Custa est istada sa prima tzerimònia presìdida dae Artur Mas comente    presidente nou de su  guvernu catalanu (b’at àpidu unu càmbiu de guvernu in nadale). Sa tzelebratzione de sa Diada ocannu est istada marcada dae sa cuntierra nàschida dae sa detzisione de su “Tribunal Superior de Justícia de Catalugna” (TSJC) de pònnere in pelea su modellu de immersione linguìstica de su sistema educativu catalanu, e finas dae sa proposta de riforma costitutzionale fata dae su PSOE e dae su PP, duos partidos ispagnolos chi non tenent s’amparu de sos partidos catalanos. Custu cheret nàrrere, in sa pràtica, chi non b’est prus su cunsensu chi bi fiat  in su tempus de sa negotziatzione de sa transitzione democràtica in s’Istadu Ispagnolu, e chi semus colados a un’àteru issenàriu, chi pro sos catalanos podet èssere s’ocasione de incaminare una transitzione natzionale bera.

Pròpiu s’immersione est istada unu tema chi s’iscritore Màrius Serra at chertu  introduire in s’interventu suo. Isse at cummemoradu s’ “Institut d’Estudis Catalans” (IEC), ca ocannu crompet chentu annos sa Setzione Filològica, istitutzione determinante pro s’elaboratzione de s’istandard linguìsticu de su catalanu modernu.  Est pro custu chi Màrius Serra at lèghidu una frase de Pompeu Fabra, s’autore de sa gramàtica de su catalanu e de su ditzionàriu normativu, in ue isse cheriat a dare prus importu a su fatu chi sos pitzinnos catalanos aerent acuisidu s’ “usu currente” chi no a su fatu chi aerent aprofundidu sas chistiones gramaticales. Serra at sutaliniadu: “A custu oe li diamus nàrrere immersione linguìstica”. “Tenimus bisòngiu de prus immersione linguìstica chi non mai pro tènnere tempus venidore, cun su coro e cun sa conca”, at declamadu Serra, chi at agabbadu cun un’anagrama, pronuntziende sa paràula “català” a s’imbesse: “Català, a l’atac”.

Che a totu sas tzitades in ue sa Generalitat de Catalugna tenet una delegatzione de su guvernu suo (comente Parigi, New York, Berlinu, Londra, Buenos Aires, Madrid e Perpinyà) finas S’Alighera at tzelebradu custa data gasi de importu pro su pòpulu catalanu. In su casu de S’Alighera, però, tenende in contu sa limba cumpartzida cun su restu de sas terras de limba catalana, s’ “ Espai Llull ”, sa sede de sa rapresentàntzia de sa Generalitat in S’Alighera, at detzididu de fàghere una diada non revindicativa ebbia ma finas de festa, cun s’ “Ofrena Floral” dae bandas de istitutziones, assòtzios culturales, isportivos e musicales a su “Monument de la Unitat de la Llengua Catalana”, chi l’ant inauguradu in sa tzitade sarda in su 2004.


In su discursu fatu a pustis  de s’oferta floreale, in calidade de diretore de sa Rapresentàntzia, apo postu in craru sa trassendèntzia e su simbolismu chi, pro su pòpulu de Catalugna, tenet sa “Diada Nacional”. Gasi etotu, apo naradu chi custa die est unu mamentu bonu pro ammentare s’istòria e sa cultura chi ponent in pare che frades aligheresos e catalanos, e pro festare sa limba chi cumpartzimus, chi nos podet agiuare a pessare a unu venidore de cooperatzione econòmica e sotziale intre sos territòrios de Catalugna e Sardigna, chi asseguret sa personalidade nostra pròpia in unu cuntestu europeu e mundiale: “Est pro custa resone”, at afirmadu, “chi su guvernu de Catalugna est sighende a peleare pro afortire sos ligàmenes culturales, linguìsticos e cummertziales cun S’Alighera e sa Sardigna, cun s’agiudu de sa sede sua de rapresentàntzia in sa tzitade”. In fines, bi sunt istadas sas paràulas de saludu de Isidor Marí, diretore de sa Setzione Filològica de s’  Institut d’Estudis Catalans”, chi at naradu, ammentende sos chentu annos de esistèntzia de custu ente: “S’istitutzione nostra semper ammentat  e tenet presente chi sos aligheresos sunt parte chi non si podet ischirriare de sa comunidade nostra de limba e de cultura, prus in gasi de su mare e prus in gasi de sos sèculos”. Sos cantadores aligheresos Franca Masu e Claudio Gabriel Sanna ant cungiadu s’atu interpretende  sa cantzone “Lo país meu” de su maistru Antoni Cao. A sighire, su cumbentu de sa crèsia de Santu Frantziscu de S’Alighera at acollidu sa cunferèntzia “As a assùmere sa boghe de unu pòpulu: s’atrativa de sa cultura catalana dae unu puntu de vista italianu”  de Emanuela Forgetta, professora de limba catalana in s’Universidade de Tàtari. Su maistru Roberto Battino, de s’Istitutu Musicale “Giuseppe Verdi” de S’Alighera, at acumpangiadu sa cunferèntzia interpretende cun sa chitarra cantzones traditzionales catalanas.

[dae EJA n. 6, 2011]

 




 


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]