bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

25/11/2010

I fiori di Kirkuk

Pellìcula de Fariborz Kamkari

Dae carchi die est girende in sas salas de tzìnema italianas I FIORI DI KIRKUK, "Sos frores de Kirkuk" (in curdu: Golakani Kirkuk), bogadu dae su romanzu omònimu iscritu Fariborz Kamkari, chi est finas su regista de custa pellìcula, e publicadu dae sas editziones Cooper, Roma 2010.
Sa pellìcula (una coprodutzione Iràk/Itàlia/Isvìtzera) est ambientadu in s'Iràk de su 1988 e comente tema tenet s'amore intre unu curdu (Sherko) e un'àraba (Najla), chi si torrant a addoviare a pustis de s'èssere connotos in Roma.

Est pròpiu s'època de sa peus repressione contra a su pòpulu curdu: su 16 de martzu de su 1988 s'esèrtzitu irachenu atacat sa tzitade de Halabja, belle totu abitada dae curdos, cun armas chìmicas e bateriològicas. Una cantidade de mortos istremenada: in 5 oras sos tzivile mortos innotzentes sunt prus de 5000, de cada edade.

S'amore de sos dusos protagonistas creschet paris cun sa resistèntzia curda, finas a sa morte de issa.

Sa pellìcula de Kamkari est galana: faeddat de amore sena milindru, descriet sa situatzione irachena sena mustrare, a mala gana, sàmbene in totue. Ma, in su matessi tempus, mustrat s'òdiu mannu chi medas àrabos tenent contra a sos Curdos.

Sa pellìcula est sa prima coprodutzione internatzionale girada in Iràk dae su cumintzu de custa gherra. Sa colunna sonora est cumpoista e sonada dae su grupu multiètnicu romanu Orchestra di Piazza Veneto.

Fariborz Kamkari (1975), iscenegiadore e regista curdu màschidu in Iràn e residente in Itàlia, in ue istat e traballat, s'est laureadu in regia e in literadura dramàtica. At ideadu e diretu cortometràgios meda e est autore de iscenegiaduras pro su tzìnema e sa televisione. Sa pellìcula "I fiori di Kirkuk", su segundu longumetràgiu suo, l'ant presentadu in s'ùrtimu Festival de su tzìnema de Roma.

In ghennàrgiu at a èssere publicadu unu DVD e CD cun pellìcula e colunna sonora.

Pro àteras informatziones:
www.coopereditore.it


#Alessandro Michelucci

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]