bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

21/11/2010

Eletziones catalanas de su 28 de santandria de su 2010

Eletziones epocales pro su movimentu indipendentista catalanu e pro sos movimentos natzionalistas, soveranistas e indipendentistas de Europa  |  Avantzada de sas fortzas indipendentistas noas o de CiU, prus moderada?

Sas eletziones catalanas de su 28 de santandria si presentant comente epocales, si ponimus in mente finas a sas paràulas de su presidente de sa Generalitat de Catalugna, José Montilla, cando in cabudanni at annuntziadu sa data de sas eletziones a su Parlamentu de Catalugna (in sa fotografia): "Su 28 de santandria amus a votare su venidore de totu una generatzione".

Finas nois de su movimentu natzionale sardu podimus nàrrere chi si tratat de eletziones epocales pro sos movimentos natzionalistas e soveranistas de Europa, ca si tratat de unu casu particulare, una natzione de de s'Unione Europea, chi podet èssere modellu pro àteros.

Sunt eletziones importantes finas ca càpitant a pustis de 7 annos de guvernu PSC-ERC-ICV. In totu custu tempus, b'at àpidu càmbios importantes mescamente in su setore natzionalista, pustis de sos referendum de sos meses colados pro su"deretu de detzìdere", chi ant mustradu s'aumentu e sa radicalizatzione de su sentimentu indipendentista. Su resurtadu est istadu sa crisi de ERC e sa nàschida de listas indipendentistas craras: Reagrupament e Solidaritat Catalana per l'Independencia.

Ma cale sunt sas optziones?

Fortzas catalanistas

PSC (Partidu Sotzialista Catalanu). Su  PSC at proclamadu chi est una partidu"ne indipendentista nen de dereta", proponende unu federalismu Catalugna-Ispagna  basadu in su modellu chebechesu. Unu federalismu chi a pàrrere de àtere est contrapostu in manera aberta a s'indipendentismu.

CiU (Cunvergèntzia e Unione), est una fortza polìtica prus moderada a cunfrontu de sas fortzas indipendentistas, cun animas diferentes, dae s'autonomista a sa soveranista e a s'indipendentista. Est de ispiratzione liberale-democràtica-cristiana. Est in favore de su deretu a detzìdere, ma in custas eletziones s'est firmada a un'àmbitu cuncretu meda de sa polìtica e de s'economia pro Catalugna.
At guvernadu in Catalugna dae su 1980 a su 2003, ghiada dae Jordi Pujol.
Est sa fortza chi tenet prus possibilidades de aumentare e de bìnchere, cunforma a sos sondàgios de su 21/11/2010.

ERC (Sinistra Republicana de Catalugna), est istadu finas a como s'ùnicu partidu catalanu indipendentista  craru in su  Parlamentu. Est intradu in crisi, criticadu pro sas atziones de guvernu, mescamente dae sos setores galu "prus" indipendentistas, chi sis sunt presentende pro su 28N cun Reagrupament e Solidaritat Catalana. Pro custu diat dèvere minimare sa rapresentàntzia sua a 11 o 16 deputados, a cunfrontu de de so 21 chi tenet como.

Reagrupament (Agrupamentu), un'iscissione de ERC, animada  dae Joan Carretero, cun sa paràula de òrdine de "indipendèntzia, democratzia e tarballu" l'exconseller de Governació durant el mandat de Pasqual Maragall (2003-2006). Si ERC és partidària d'organitzar un referèndum per tal que Catalunya assoleixi la llibertat, emulant el model quebequès, Reagrupament opta per la declaració unilateral d'independència per part de la majoria de diputats del Parlament (68), emulant així la via kosovar.

SI (Solidaridade Catalana pro s'Indipendèntzia), coalitzione eletorale essida a campu a inghìriu de s'expresidente de su FC Barcelona Joan Laporta, paris cun sos excussigeriss natzionales de CiU e de ERC Alfons López Tena e Uriel Bertran.
Siat SI, siat Reagrupament, sunt in favore de una decraratzione unilaterale de indipendèntzia.

ICV (Initziativa pro Catalugna-Birdes), a mesu caminu intre sas propostas de su PSC, CiU e ERC, sunt in favore de unu referendum indipendentista ma sunt finas in favore de provare una bia federale e plurinatzionale in intro de s'istadu ispagnolu. Diant èssere in favore de s'autodeterminatzione in casu de "negativa de s'Istadu a agatare una solutzione costitutzionale".

Fortzas istatalistas

PP de Cataluña (Partidu Populare), de pagu importu in Catalugna, cun su 9,52% ebbia de votos in sas eletziones de su 2006, contràriu a su guvernu  tripartidu (PSC-ERC-ICV), chi est de acordu cun relatziones Catalugna e Ispagna de como.

Ciutadans (Tzitadinos) organizatzione marginale (3,03% de sos votos 2006), contrària a sa polìtica linguìstica aplicada finas a como dae sos guvernos catalanos, si proclamat in favore de su bilinguismu, ma in realidade est pro sa suprematzia de s'ispagnolu. Si presentat comente  formatzione de manca.

#Diego Corraine

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]