bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

16/11/2010

ATACOS VIOLENTOS DE S'ESÈRTZITU MAROCHINU CONTRA ACAMPAMENTOS DE SOS SAHARIANOS

Agentes marochinos nch'ant bogadu a fortza sa gente dae un'acampamentu in ue b'istaiant mìgias de pessones chi fiant protestende pro sas cunditziones de vida in s'excolònia ispagnola  |  A su nessi 4 mortos e chentinas de pessones fertas

Sas fortzas de seguridade marochinas ant assaltadu s’8 coladu un’acampamentu chi acollogiat mìgias de oposidores a su guvernu de Rabat situadu in su Sàhara Otzidentale, a unos 15 chilòmetros dae Al-Aaiun, sa capitale de s'antiga colònia ispagnola, controllada dae su Marocu. A pàrrere de su guvernu de Rabat, tres membros de su contingente marochinu –unu militare, una politziotu e unu pompieri– sunt mortos in s'operatzione, cando chi su Fronte Polisario, organizatzione chi gherrat pro s'indipendèntzia de su Sàhara Otzidentale, asseguraiat chi unu saharianu de 26 annos fiat resurtadu mortu a balla e chentinas de pessones fertas in s’assaltu. 
Custa mustra de fortza de su règimene marochinu est capitada in sa matessi die chi si deviat abèrrere in New York una sessione negotziadora –suta de su patronadu de sas Natziones Unidas– pro su tempus venidore de custu territòriu, collocadu intre su Marocu, s’Algeria e sa Mauritània. 

S'istadu ispagnolu est abbandonadu su Sàhara su 26 de freàrgiu de su 1976 a pustis chi su ditadore Franco aiat sinnadu acordos chi partziant sos territòrios saharianoa intre su Marocu e sa Mauritània, neghende gosi a su territòriu su deretu a s'autodeterminatzione e assugetende·lu a una colonizatzione noa. Sa Mauritània at abbandonadu sa zona in su mese de austu de su 1979 e su territòriu est abbarradu suta de su controllu marochinu, esclusivamente. Su Sàhara Otzidentale aiat tzelebradu unu referendum de autodeterminatzione s'annu 1975 cun una mobilitatzione sahariana chi est istada reprìmida in manera violenta dae sas fortzas de ocupatzione ispagnola.

Dae tando a oe, est una gherra sighida cun mìgias de mortos mescamente saharianos.
De reghente su Polisario est impinnadu in un’ofensiva diplomàtica internatzionale pro resessire a si liberare dae sos Marochinos e otènnere autodeterminatzione e indipendèntzia.

#Diegu Corràine


» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]