bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

19/10/2010

Pro dare forma a sa cussèntzia natzionale e cumintzare unu protzessu democràticu de liberatzione

intervista a Carles Castellanos, membru de sa Plataforma pel Dret de Decidir, CATALUGNA

A su nessi 180 comunas catalanas ant giai aprovadu motziones in favore de s'organizatzione de consultas locales subra de s'indipendèntzia de Catalugna. Sa comuna catalana  prus minore, Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) at cumintzadu, su 12 de nadale, sa segunda parte de consultas a pustis sa de Arenys de Munt de su 13 de cabudanni coladu. S'incràs, su  13 de nadale, si sunt agiuntas sa majoria de comunas.
Sas datas de organizatzione de consultas chi s'assemblea de Decidim.cat at aprovadu sunt su 12 e 13 de nadale,  su 28 de freàrgiu e su 25 de abrile. 
Mancari no apant unu valore formale, mancari non siant su primu passu pro s'indipendèntzia, custas consultas catalanas sunt una mustra de s'avantzamentu chi tenet sa cussèntzia natzionale de sos Catalanos  e de sa trasversalidade de su sentimentu natzionale, chi nos diat dèvere pònnere a pessare e a operare finas a nois Sardos.
De totu custu nde faeddamus cun s'amigu Carles Castellanos, professore universitàriu in pensione de sa Universitat Autònoma de Barcelona e unu de sos animadores de sa Plataforma per Dret de Decidir*.


Comente si format, moende dae s'esperièntzia tua, una cussèntzia natzionale trasversale e cumpartzida?
Est unu protzessu longu a beru. In su casu nostru tenimus s'esperièntzia de unidade democràtica contra a su franchismu chi at agiuadu a isvilupare pràticas polìticas unitàrias. Ma tocat finas a tènnere in contu sos annos longos de traballu unitàriu in prataformas sotziales e culturales mùltiplas (organizatziones  de defensa de su territòriu, de sa limba e totu gasi.). Est importante finas su fatu chi in mamentos diferentes de su protzessu b'apat un'isfortzu de crarificatzione polìtica. In su casu nostru, pro nàrrere, sa formulatzione de sa defensa de su deretu de autodeterminatzione e sa cunchista de s' Indipendèntzia política comente unu protzessu de rotura democràtica, creo chi apat agiuadu meda a reconnòschere unu terrinu comunu a sas tendèntzias e esperièntzias diferentes chi ant confluidu in su movimentu natzionale catalanu durante sos annos. Naramus chi est unu protzessu longu ca, cunforme a s'esperièntzia nostra, s'ùrtimu itineràriu polìticu nostru at tentu sa longària de trinta annos, a su nessi.

Cale ruolu tenet sa limba in custu protzessu?
Sa limba est unu de sos aglutinadores printzipales e prus trasversales. Est su "tzimentu" de sa trasversalidade. E l'est finas  sa defensa de sa radicalidade democràtica, sa gherra contra a sos abusos de podere, a sa corrutzione e totu gasi.

Si sos partidos traditzionales non mustrant sensibilidade pro custu protzessu, de cale forma de organizatzione s'ant a dotare sos tzitadinos chi cherent unu protzessu democràticu de liberatzione?
Sas formas de organizatzione sunt variàbiles e cumplessas ca, comente ischimus, sos protzessos polìticos non sunt fàtziles. Pro nàrrere, in su casu nostru, dae s'annu 2005 finas a sas primas Consultas subra de s'Indipendèntzia (cabudanni-nadale 2009) b'at àpidu Prataformas unitàrias diferentes creadas a costàgiu de sos partidos mannos. S'annu 2005 est nàschida sa Prataforma pro su Deretu de Detzìdere chi poniat s'atzentu in su sentimentu democràticu colletivu de su pòpulu catalanu, in  su deretu suo de detzìdere comente colletividade in totu su chi l'interessat. Moende dae custa prataforma, si sunt multiplicadas sas Prataformas e sos colletivos (Soverania e Progressu, Soverania e Giustìtzia, etc.) prataformas chi naschiant in ambientes ideològicos diferentes, ma totus cun s'ispìridu de defensa de su paisu. Sa gente at chircadu in foras de sos partidos formas de organizatzione prus ampras e prus lìberas, chi aerent evitadu su protzessu ismobilizadore de unos cantos partidos interessados mescamente a chircare votos e a mantènnere sas prebendas  de sa casta política. Cumintzadu su protzessu de sas Consultas subra de s'Indipendèntzia a s'agabbu de s'annu 2009, totu paret inditende chi s'at a avantzare chirru a sa creatzione de unu movimentu unitàriu a base assembleare, chi sùperet sa dispersione atuale in prataformas e colletivos diferentes, che a sos grupos mannos ma ispèrdidos chi ant organizadu sas consultas subra de s' Indipendèntzia.
Sa relatzione intre custas propostas organizativas de massa e sos  partidos "natzionales" (est a nàrrere sos chi moent dae su reconnoschimentu  de sos deretos natzionales de su pòpulu catalanu) est de no ingerèntzia. Sas organizatziones de  massa no intervenint in sas eletziones e fortzant sos partidos a avantzare. E, de àteru, non s'atzetat chi sos partidos controllent custas organizatziones, mancari s'atzetet s'agiudu de sa militàntzia chi bi chèrgiat traballare. Est craru chi custa dialètica est difìtzile, ca sos partidos cherent controllare sas organizatziones de massa e custas podent tènnere su tenteu de s'ossessionare contra a sos partidos, ponende comente obietivu su de gherrare semper contra a unos cantos partidos chi podent cunsiderare "traitores". Su pàrrere meu  est chi tocat a èssere prus sùtiles: tocat a fàghere pressione, a cumbìnchere sos militantes de sos partidos a operare ...  una pràtica dilicada e difìtzile ma netzessària.

Cales tapas devet sighire, a pàrrere tuo, custu protzessu, tenende contu de s'esperièntzia bostra?
In su casu nostru catalanu, si bidimus sos trinta annos chi s'est isvilupadu su movimentu natzionale nostru, creo chi podimus cunsiderare chimbe tapas: sa tapa de s'esclusione, sa tapa de sa repressione, sa tapa de s'espansione, sa tapa de sa rotura cun sa polìtica traditzionale, e sa tapa de sa  dinàmica pròpia e indipendente. In unu primu mamentu b'at àpidu sa propaganda e s'atzione identificadora de s'indipendentismu comente una alternativa pròpia. B'at àpidu propaganda chi est istada armada e no armada. Su chi est istadu essentziale in custa tapa est chi b'at àpidu una propaganda chi at truncadu s'isulamentu informativu e chi at ischidu fàghere connòschere s'esistèntzia de s'indipendentismu, mancari chi a su cumintzu  b'apat sa tendèntzia a dare una visione deformada. S'indipendentismu devet tènnere unu progetu craru pro su paisu, devet difèndere sos interessos de sa populatzione, devet èssere rivendicativu in sos aspetos sotziales, no in cussos culturales ebbia. Custa tapa de propaganda e de mobilizatzione, si tenet resessida, cumportat una repressione importante, e gasi intramus in sa chi diat èssere sa segunda tapa. Su tratamentu polìticu de sa repressione devet permìtere de cunvertire sa repressione in denùntzia de su podere e de sos alliados suos, servit pro cumprèndere chie est in favore de sos interessos de sa populatzione e chie est contra. Su superamentu de sa tapa repressiva cumporta una prima espansione chi faghet a manera, pro nàrrere, chi nascant nùcleos indipendentistas in totu sas populatziones e chi si cumintzet a intervènnere  in sa bida de sa bidda. In custa fase s'Istadu at a aumentare sa propaganda contrària e at a proare a frenare crèschida de sa cussèntzias, e custu podet provocare in sa populatzione unu sentimentu generalizadu   de incumprensione dae banda de s'Istadu. In custa fase podet dare chi sos partidos autonomistas non siant bonos a reagire in manera adeguada. Duncas su movimentu intrat in una fase de rotura cun sa polìtica traditzionale, de mobilizatzione de massa sena s'acordu de sos partidos polìticos autonomistas. Est su chi est capitadu in Catalugna in su 2006. In fines, su movimentu s'organizat in manera autònoma e cumintzat a leare una dinàmica sua. Benit male a simplificare unu protzessu chi est cumplessu. S'essentziale, semper e cando, creo chi siat a adatare sas tàticas cuncretas in cada fase. Pro nàrrere, in su mamentu presente sa manca indipendentista, chi est su setore chi at permìtidu sa crèschida de su sentimentu independentista moende dea sas revindicatziones sotziales e natzionales suas durante sos primos bintighimbe annos, at ischidu creare (mantenende sas istruturas suas de Unidade Populare) unas cantas istruturas prus mannas, ca si podet  amaniare sa rotura indipendentista in manera unitària intre totu sos setores ideològicos chi bi podent leare parte, moende dae unos cantos printzìpios mìnimos de defensa de sos deretos democràticos e de su paisu. A mantènnere sa tensione revindicativa e a pònnere a disponimentu istruturas adeguadas in cada mamentu est su chi permitet de avantzare.

A pàrrere, ite si podet "esportare" de sa batalla bostra chi potzat tènnere unu caràtere universale?
Apo proadu a rimarcare aspetos de caràtere generale, est a nàrrere, creo chi in situatziones probianas, comente lu sunt sas natziones europeas sen Istadu, belle totu est "esportàbile", faghende semper sos cunsideros e sos adatamentos netzessàrios pro cada realidade natzionale. Forsis s'ùnica cosa chi est petzi nostra e chi non si diat pòdere   "esportare" est su passadu de gherra democràtica unitària contra a su franchismu  chi tenimus in su casu nostru. Ma cada pòpulu podet forrograre in sa memòria istòrica sua e agatare pretzedentes chi afortant su sentimentu unitàriu. Custu est importante a beru.

Comente bides sa situatzione de sos movimentos natzionales in Europa?
Creo chi si tratet de casos diferentes a beru. Pesso, però, chi semus intrende in un'època relativamente in favore, in su sentidu chi como sos movimentos natzionales sunt sos elementos polìticos chi podent causare prus cambiamentos in  Europa in su giru de pagu tempus. Custa  caraterístìca generale de sos movimentos de sas natziones oprimidas, de si presentare comente generadores de cambiamentu, permites de aglutinare boluntades medas e atraet setores  non cuntentos de sa polìtica cunventzionale chi podent bìdere in sos movimentos una fonte de rennovamentu polìticu.

Pregontas de Diegu Corràine

[dae EJA, freàrgiu 2010]

 

* http://www.tenimeldretdedecidir.org

 


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]