Bandera intervistas
Bandera in sa limba...<br />
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

05/07/2009

LIMBA SARDA E LITURGIA, chistiones e sentitos

Bitzi | 9-7-2009 | 16h30

S'Ufìtziu de sa limba sarda de Bitzi, coordimnadu dae su dr. Giorgi Rusta, organizat pro su 9-7-2009 a sas 16h30 un'addòviu dedicadu a su tema "Lima sarda e liturgia, chistiones e sentitos", cun sa presèntzia de espertos de chistiones religiosas, de limbas minoritàrias e de limba sarda.
No est sa prima bia chi custu tema est tratadu in Sardigna e no est sa prima bia chi sos espertos presentes in Bitzi sunt proponende chi sa Crèsia sarda torret a su "connotu", duncas a sa pràtica de sa limba sarda in crèsia, in sa paraliturgia ma mescamente in sa Liturgia. Gasi etotu, diat èssere de profetu mannu pro sa crèschida culturale e ispirtuale de sos Sardos che siant bortadas in sardu e ufitzializadas sas Iscrituras.

Custu est su programa:

Limba sarda e liturgia, chistiones e sentitos!


 Jòvia, 9 de trìulas de su 2009

Salone de Probania

a sas 16.30 


Salutos:

Tzosepe Ciccolini, Sìnnicu de Bitzi

Don Frantziscu Mariani, Probanu de Bitzi 


An a faeddare  


Prof. Juanne Pàule Mele (Universitate de Tàtari):

Gosos, Gòcius, Grobes: sa prima lotrina de sa creja. 


Muss. Duìliu Corgnali  (Probanu de Tarcento (UD)):

àteras minorias linguìsticas cara a sa chistione, sa limba friulana. 


Prof. Diegu Corraine (ULS Provìntzia de Otzastra):

Sa limba brivata, s’intrata de s’italianu in parte de su sardu. 


Prof. Remundu Turtas (Universitate de Tàtari)

Precare chin sa limba de su coro. Si potet, si devet, ma a si b’acudit?


At a concruire

Prof. Remundu Turtas 


Coòrdinat

Dot. Jorgi Rusta, ULS Bitzi

 


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

TOPONOMÀSTICA: limba reale e critèrios de trascritzione universales

Una novidade chi tenet 10 annos pro torrare a su connotu sa toponomàstica e ufitzializare su sardu

de Diegu Corràine

Sos nùmenes de loguSos nùmenes de sos logos sunt sa mustra prus nòida de sa diversidade linguìstica de unu pòpulu. Ma sunt finas sa testimonia de s’istòria sua e de sas limbas faeddadas dae sos poderios istràngios chi ant ocupadu unu territ&ogra...  [sighit]

1 GRAFIA COMUNA + 344 GRAFIAS LOCALES: TOTUS ACUNTENTADOS!

de Diegu Corràine

A sa pregonta “cherimus o nono una norma iscrita de riferimentu pro totu su sardu?” podimus dare tres rispostas, chi podet dare chie si siat, "linguista" patentadu o nono:  A) 1 GRAFIA COMUNA —si la cherimus, devimus isseberare su modellu iscritu in intro de sos resurtados rea...  [sighit]

Sardos cun sa “sìndrome de Istocolma”, presoneris de sa linguìstica colonialista

de Diegu Corràine

Sa Limba Sarda Comuna est un'imbentu, un'esperanto, unu matzimurru, unu matzimbròddiu, un'aurtìngiu, ca:  —est nàschida pro partzire su pòpulu Logudoresu dae su Pòpulu Campidanesu; —l’ant imbentada pro semenare òdios; —est fata a...  [sighit]


La llengua sarda comuna. Característiques i història d’un procés
(Sa limba sarda comuna. Caraterìsticas e istòria de unu protzessu)

de  DIEGU CORRÀINE

Istùdiu meu (in pdf) publicadu in sos Atos de su "III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Tarragona 17, 18,19 de desembre de 2008, organizadu dae s'Institut d'Estudis Catalans. PDF in bassu p. 483 1. Pompeu Fabra 1868-19482. Les llengues de...  [sighit]

18 MANERAS DE NÀRRERE «LIMBA BASCA», 1 MANERA PRO L'ISCRÌERE: EUSKARA!

de Diegu Corràine

In sos dialetos bascos b'at 18 maneras pro nàrrere "bascu" (Auskera,  Eskara,  Eskoara,  Eskuara,  Eskuera, Euskeria, Euskala, Euskara, Euskera, Euskiera, Euzkera, Oskara, Uskara, Üskara, Uskaa, Üskaa, Üska, Uskera), ma 1 manera ufitziale ebbia pro l'iscr&ig...  [sighit]

S’Euskara batua, "limba basca unificada", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu, duncas limba ufitziale.

de Diegu Corràine

S’Euskara batua, in sardu "bascu unificadu", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu. Su EB est una norma elaborada, cumplementare a sos dialetos, promòvida dae sa Real Academia de la Lengua Vasca - Euskaltzaindia, fundada in su 1918, comente Istitutzione Acadèmica ufi...  [sighit]

ISCOLA "DE" E "IN" SARDU: ORALIDADE E ISCRITURA, NORMA ISCRITA COMUNA E VARIEDADES DIALETALES

de Diegu Corràine

Gràtzias a sa leges in vigore, mescamente sa 482/99, s’iscola dat sa possibilidade de imparare “su” sardu e sas matèrias (totus) “in” sardu. In sas iscolas de sas biddas in ue su sardu l'allegant, bastat a sighire a praticare sa variedade de su logu, orale...  [sighit]

A FORAS SA LINGUÌSTICA COLONIALISTA E SEPARATISTA DAE SAS UNIVERSIDADES SARDAS

de Diegu Corràine

Leghende sa Unione Sarda de su 26/5/14, sunt essidas a campu, paris cun ideas de bonu sensu, sas ideas de semper, contràrias a s’unidade de su sardu de sos pessonàgios sòlitos.  In particulare, unu pessonàgiu istràngiu che a Eduardo Blasco, aposentadu da...  [sighit]