bandera infosar
Duda chi siant fogu sos isteddos, duda chi su sole si moat, duda chi sa veridade siat fàula, ma non dudes mai chi t'istimo (W. Shakespeare)
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

S'istatutu de su TERMCAT

Tzentru catalanu de Terminologia

GENERALITAT DE CATALUNYA
DIPARTIMENTU DE SA PRESIDÈNTZIA

DECRETU 108/2006 de su 25 de abrile cun su cale s'aprovat sa  modificatzione de s'Istatutu de su Cunsòrtziu  de su  Tzentru de Terminologia Termcat.

Cunsideradu chi su Consìgiu de Diretzione de su  Cunsòrtziu de su  Tzentru de Terminologia Termcat at aprovadu sa modificatzione de s'Istatutu suo, pro nd'adatare sa redatzione a sas racumandatziones subra de s'usu de unu limbàgiu non sessista;
a proposta de su primu consigeri e de acordu cun su Guvernu, emanat custu


DECRETU
Artìculu ùnicu
S'aprovat sa modificatzione de s'Istatutu de su Cunsòrtziu de su Tzentru de Terminologia Termcat. S'Istatutu nou est publicadu in s'annessu de custu Decretu.

DISPONIMENTU  DEROGATÒRIU
Si dèrogat a su Decretu 199/2005, de su 27 de cabudanni, cun su cale s'aprovat sa modificatzione de s'Istatutu de su Cunsòrtziu de su Tzentru de Terminologia Termcat.
Barcelona, 25 de abrile de su 2006
PASQUAL MARAGALL I MIRA
Presidente de sa Generalitat de Catalunya
JOSEP BARGALLÓ VALLS
Primu consigeri

ANNESSU

Istatutu de su Cunsòrtziu de su Tzentru de Terminologia  Termcat

Artìculu 1
1.1 Su Tzentru de Terminologia Termcat est unu cunsòrtziu cun personalidade giurìdica sua, formadu a su cumintzu, cun caràtere voluntàriu, dae sa Generalitat de Catalunya, dae s'Istitutu de Istùdios Catalanos e dae su Cunsòrtziu pro sa Normalizatzione Linguìstica.
1.2 Nd'ant a pòdere fàghere parte  àteros entes pùblicos o privados chene finalidade de lucru chi siant interessados a su cunsighimentu de sas finalidades de su Termcat semper  chi bi siat s'acordu de su Consìgiu de Diretzione e su cunsensu de sos entes cunsortziados.
1.3 S'incorporatzione de cumponentes noos rechedet s'atzetatzione, dae parte issoro, de s'Istatutu.

Artìculu 2
Su Cunsòrtziu est costituìdu pro unu tempus indefinidu.

Artìculu 3
Su Cunsòrtziu godit de capatzidade giurìdica prena in s'àmbitu de sas cumpetèntzias e finalidades suas. Duncas podet acuisire, possìdere, revindicare, gravare o alienare cada casta de bene, formalizare cuntratos, fàghere òperas, obligare-si, presentare recursos e esertzitare sas atziones chi sas leges prevident.

Artìculu 4
Su Cunsòrtziu tenet sa sede in  Barcelona. Pro mèdiu de acordos cun àteras istitutziones, podet istabilire tzentros de collaboratzione pro sa prestatzione de sos servìtzios suos.

Artìculu 5
5.1 Su Cunsòrtziu tenet comente finalidade su coordinamentu generale de sas  atividades terminològicas relativas a sa limba catalana, su de promòvere e cunduìre a tèrmine s'elaboratzione de siendas terminològicas e de nde garantire sa disponibilidade, e su de promòvere s'isvilupu de produtos de ingenieria linguìstica in ue sa Terminologia  tenet una importàntzia particulare.
5.2 Su Cunsòrtziu dat cara mescamente a su coordinamentu e a sa realizatzione de atividades in su campu de sa Terminologia  chi siant de interessu  pro sas istitutziones cunsortziadas.
5.3 Pro cumprire custa finalidade, s'òcupat de:
a) Planificare e coordinare sa chirca terminològica in limba catalana.
b) Elaborare sas siendas terminològicas netzessàrias pro agiuare s'usu de su catalanu in sos àmbitos sotziueconòmicos, tècnicos e sientìficos.
c) Istabilire sos critèrios metodològicos pro s'elaboratzione de siendas terminològicas.
d) Organizare sa revisione de sos tèrmines catalanos e sa normalizatzione de sos neologismos chi lu rechedent, cunforme a sa normativa linguìstica de s'Istitutu de Istùdios Catalanos.
e) Mantènnere e atualizare una banca de datos terminològicos in catalanu cun ecuivalèntzias in àteras limbas, e una fonte documentale de interessu terminològicu.
f) Dare suportu terminològicu a s'Amministratzione de sa Generalitat de Catalunya e coordinare sas atividades terminològicas de sos dipartimentos e de sos  organismos e impresas chi nde dependent.
g) Pònnere s'informatzione e sas siendas de interessu terminològicu a disponimentu de sa sotziedade.
h) Impulsare e coordinare s'isvilupu de sos produtos de ingenieria linguìstica aplicados a sa limba catalana chi rechedent siendas terminològicas, partetzipare a s'elaboratzione issoro e a nde fàghere  una difusione adeguada.
i) Istabilire e canalizare relatziones de cooperatzione in s'àmbitu natzionale e internatzionale cun sas organizatziones chi si dèdichent a sa Terminologia  e a atividades relatzionadas, in limba catalana o in cale si siat  àtera limba de interessu.

Artìculu 6
Sos òrganos de diretzione de su Cunsòrtziu sunt:
a) Su Consìgiu de Diretzione.
b) Su/sa diretore/a.

Artìculu 7
7.1 Su Consìgiu de Diretzione  est formadu dae:
Unu/a presidente/a, chi est su/sa segretàriu/a de Polìtica Linguìstica de sa Generalitat de Catalunya o pessone delegada.
Unu/a vitzepresidente/a, chi est su/sa presidente/a de s'Istitutu de Istùdios Catalanos o cumponente de s'Istitutu de Istùdios Catalanos delegadu.
Una pessone in rapresentàntzia de s'Istitutu de Istùdios Catalanos, designada dae su/dae sa presidente/a de custa istitutzione.
Bator pessones in rapresentàntzia de sa Generalitat, designadas una dae su/dae  sa consigeri/a cumpetente in matèria de política linguìstica, una dae su/dae sa consigeri/a de Universidades, Chirca e DOGC 4622 - 27.4.2006 DISPONIMENTOS 18769 18770 Bulletinu Ufitziale de sa Generalitat de Catalunya Nùm. 4622 - 27.4.2006 Sotziedade de s'Informatzione, una dae su/dae sa consigeri/a de Educatzione e una dae su/dae sa consigeri/a de Traballu e Indùstria.
Una pessone in rapresentàntzia de su Cunsòrtziu pro sa Normalizatzione Linguìstica, designada dae su/dae  sa presidente/a de custa istitutzione.
Su/sa diretore/a, chi pràticat sas funtziones de secretàriu/a, cun deretu de paraula ma chene deretu de votu.
7.2 In casu chi s'incòrporent entidades noas a su Cunsòrtziu, su Consìgiu de Diretzione  nd'at a pòdere ampliare sa cumpositzione.
7.3 Sas pessones rapresentantes de sas istitutziones podent èssere revocadas o sustituidas in cale si siat  mamentu dae s'entidade o istitutzione rapresentada.

Artìculu 8
8.1 Su Consìgiu de Diretzione :
a) Aprovat sa modificatzione de s'Istatutu, chi cheret ratificadu dae sos cunsortziados.
b) Aprovat sa proposta de incorporatzione de cumponentes noos a su Cunsòrtziu.
c) Nùmenat e rèvocat su/sa diretore/a.
d) Aprovat su programma annuale de atuatzione de s'esertzìtziu sighente e sa memòria de s'anteriore.
e) Aprovat sos preventivos, sa licuidatzione sua e su contu de sos resurtados.
f) Autorizat, cun caràtere prèviu, sa formalizatzione de cale si siat impignu chi ìmplichet unu gastu pluriannuale.
g) Aprovat, cun caràtere prèviu, sas operatziones de crèditu destinadas a amparare netzessidades de tesoreria in funtzione de sos deretos reconnotos in
favore de su Cunsòrtziu. Sas àteras operatziones de crèditu cherent autorizadas previamente dae totu sas entidades cunsortziadas.
h) Aprovat, si est cosa, sas tarifas o sos prejos de sos servìtzios chi prestet su Cunsòrtziu.
i) Disponet e alienat benes e deretos de su Cunsòrtziu, nde faghet transatzione e atzetat eredidades, legados e donatziones.
j) Aprovat sa pranta de su personale e sas modificatziones suas.
k) Aprovat su regulamentu de funtzionamentu de su  Consìgiu Supervisore e de sos comitados tècnicos.
l) Dat cara, in generale, a su cunsighimentu de sas finalidades pròpias de su Cunsòrtziu e proponet a sas istitutziones chi lu costituint sas mesuras chi cunsideret adeguadas pro s'isvilupu de s'atividade sua.
8.2 Su Consìgiu de Diretzione  si reùnit in sessione ordinària una borta cada semestre e in sessione istraordinària si est cunvocadu dae sa pessone chi nd'òcupat sa presidèntzia, pro initziativa pròpia o a dimanda de cale si siat entidade cunsòrtziada.

Artìculu 9
Su Presidente de su  Consìgiu de Diretzione:
a) Assumet s'arta rapresentàntzia de su Cunsòrtziu.
b) Fissat s'òrdine de sa die, cùnvocat, presidet, suspendet e cùngiat sas sessiones de su Consìgiu de Diretzione.

Artìculu 10
Su/sa diretore/a, comente responsàbile tècnicu/a e esecutivu/a de su Cunsòrtziu, tenet sas funtziones chi sighint:
a) Elaborare sos programmas annuales de atuatzione cumintzende dae sas siendas umanas, tècnicas e econòmicas de sas cales disponet e, cando los aprovat su Consìgiu de Diretzione, a los cunduìre a tèrmine.
b) Presentare a su Consìgiu de Diretzione su raportu annuale de sas atividades de su Tzentru.
c) Preparare sos progetos annuales de preventivu pro los sutapònnere a s'aprovatzione de su Consìgiu de Diretzione.
d) Esertzitare sa Diretzione  de su personale chi prestet sos servìtzios suos a su Cunsòrtziu e sa potestade disciplinària.
e) Sutascrìere in nùmene de su Cunsòrtziu sos cuntratos e cunventziones netzessàrias pro su cumprimentu de sas finalidades suas, atuare su bilantzu preventivu e ordinare sos pagamentos e sos gastos.
f) In generale, atuare sos acordos de su Consìgiu  de Diretzione, organizare e supervisare sos servìtzios e dare cara in manera direta a su funtzionamentu bonu e a sa gestione curreta de su Tzentru.

Artìculu 11
Sos òrganos de normalizatzione terminològica de su Termcat sunt:
a) Su Consìgiu Supervisore, chi est s'organismu chi s'òcupat de sa normalizatzione formale de sa Terminologia  catalana.
b) Sos comitados tècnicos, chi sunt òrganos setoriales chi s'òcupant de sa normalizatzione terminològica in sos aspetos cuntzetuales e de atzetabilidade
sotziulinguìstica.

Artìculu 12
12.1 Su Consìgiu Supervisore est formadu dae:
Unu/a presidente/a, designadu/a dae su/dae sa presidente/a de s'Istitutu de Istùdios Catalanos in mesu de sos cumponentes de sa Setzione Filològica.
Duas pessones designadas dae sa Setzione Filològica de s'Istitutu de Istùdios Catalanos in mesu de pessones de s'àmbitu sientìficu o tècnicu espertas in Terminologia, chi podent no èssere cumponentes de sa Setzione.
Su/sa diretore/a de su Termcat e unu/a terminòlogu/a chi issu/a designet.
At a fàghere a secretàriu/a, cun deretu de paraula però chene deretu de votu, unu/a terminòlogu/a de su Termcat chi designet su/sa diretore/a.
A initziativa de sa presidèntzia de su Consìgiu  Supervisore  e de sa Diretzione  de su Termcat, podent partetzipare cun deretu de paraula però chene deretu de votu a sas reuniones de su Consìgiu Supervisore àteros ispetzialistas in sa matèria chi si tratet.
12.2 Su Consìgiu Supervisore tenet custas cumpetèntzias:
a) Fissatzione de critèrios linguìsticos e terminològicos (normas ispetzìficas pro su lèssicu de ispetzialidade), in aplicatzione de sas normas istabilidas dae sa Setzione Filològica de s'Istitutu de Istùdios Catalanos, ampliende cun acordos noos, si bi nd'at bisòngiu, sas cunventziones netzessàrias pro non fàghere istentare s'elaboratzione e sa difusione de sa Terminologia  noa. Cando sa Setzione Filològica adotet un'acordu definitivu subra de custas cunventziones, su Consìgiu Supervisore s'at a adeguare.
b) Revisione e aprovatzione de sa  Terminologia  noa, in s'aspetu formale suo, tenende in contu sas valoratziones de sos comitados tècnicos currespondentes pro su chi pertocat s'atzetabilidade e su balore cuntzetuale de sos tèrmines.
12.3 Su Termcat devet difùndere periodicamente sos tèrmines protzedentes dae sos traballos de normalizatzione formale chi los apat aprovados su Consìgiu Supervisore, sos cales tenent caràtere sussidiàriu a pitus de sa normativa istabilida dae sa Setzione Filològica de s'Istitutu de Istùdios Catalanos.

Artìculu 13
Sas siendas econòmicas de su Cunsòrtziu sunt sas chi sighint:
a) Sos aportos de sas entitades cunsortziadas.
b) Su rendimentu de s'isfrutamentu de su patrimòniu suo.
c) Sas intradas chi otèngiat dae sa prestatzione de sos servìtzios suos.
d) Sas donatziones e sas suventziones de cale si siat natura.
e) Cale si siat àtera chi li potzat tocare de acordu cun sas leges.

Artìculu 14
Sa Generalitat de Catalunya, pro mèdiu de su Dipartimentu cumpetente in matèria de polìtica linguìstica, garantit su finantziamentu de su Cunsòrtziu
cunforme a sas previsiones de su bilantzu preventivu, e, cun custu obietivu, aportat in cada esertzìtziu sas cantidades netzessàrias pro su funtzionamentu suo.

Artìculu 15
Su controllu de sa legalidade de s'ispesa e su controllu finantziàriu de su Cunsòrtziu los faghet, cun un'esàmene prèviu de sos atos, unu/a revisore/a delegadu/a dae sa Generalitat de Catalunya.

Artìculu 16
Su Cunsòrtziu si devet dotare, pro sudisfàghere sas netzessidades suas de funtzionamentu, de personale adeguadu chi cheret seletzionadu cunforme a  sos printzìpios de publitzidade, mèritu e capatzidade. Su personale podet èssere tantu laborale comente funtzionàriu.

Artìculu 17
Cale si siat cumponente de su  Cunsòrtziu podet detzìdere de si nd'essire, notifichende custa detzisione a sa presidèntzia de su Consìgiu de Diretzione  a su mancu ses meses in antis de s'agabu de cada esèrtzitziu, e abarrende responsàbile de su cumprimentu de sas obligatziones cuntraìdas in s'esertzìtziu in cursu.

Artìculu 18
Sos aspetos de règimene giurìdicu e de funtzionamentu non prevididos in custu Istatutu, o in sas mesuras de règimene internu pro su chi pertocat  sos aspetos organizativos, sunt regulados in manera supletòria dae sa legislatzione aplicàbile a sas entidades autònomas de caràtere amministrativu de sa Generalitat.

Artìculu 19
Sa modificatzione de  custu Istatutu e sa dissolutzione de su Cunsòrtziu cherent aprovadas dae su Consìgiu de Diretzione  e ratificadas dae cada unu
de sos entes cunsòrtziados. Si si detzidet sa dissolutzione de su Cunsòrtziu, su Consìgiu  de Diretzione  devet determinare sa forma cun sa cale si devet protzèdere a sa licuidatzione de sos benes suos.

DISPONIMENTU TRANSITÒRIU ÙNICU
Su personale funtzionàriu ascritu dae sa Generalitat a su Cunsòrtziu in su mamentu de sa costitutzione sua at a abarrare in servìtziu in àteras amministratziones pùblicas, cunforme a su chi disponet s'artìculu 87 de su testu ùnicu de sa  Lege de sa funtzione pùblica de s'Amministratzione de sa Generalitat de Catalunya, aprovada cun Decretu legislativu 1/1997, de su 31 de santugaìni. (06.096.125)

[bortadu dae Sarvadore Serra]

#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]