bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

02/01/2013

Decraratzione Universale de sos Deretos Linguìsticos

Bartzellona, 9 de làmpadas de su 1996

PRELIMINARES

Sas istitutziones e organizatziones non guvernativas chi ant firmadu sa Decraratzione Universale de sos Deretos Linguìsticos presente, reunidas in Bartzellona, dae su 6 a su 9 de làmpadas de su 1996,

Cunsiderende chi sa Decraratzione Universale de sos Deretos de s'Òmine de su 1948 in su preàmbulu suo afirmat sa "fide in sos deretos umanos fundamentales, in sa dinnidade e in su balore de sa pessone umana e in sa paridade de sos deretos de sos òmines e de sas fèminas" e chi, in s'artìculu 2, istabilit chi "onzunu tenet totu sos deretos e totu sas libertades" sena distintzione "de ratza, de colore, de sessu, de limba, de relizione, de idea polìtica o de àtera casta, de orìzine natzionale o sotziale, de richesa, de nàschida o de cale si siat àtera cunditzione";

Cunsiderende su Patu Internatzionale de sos deretos tziviles e polìticos de su 16 de nadale de su 1966 (artìculu 27) e su Patu Internatzionale de sos deretos econòmicos, sotziales e culturales de sa matessi data, chi in sos preàmbulos issoro istabilint chi sa pessone umana non podet èssere lìbera si non si creant sas cunditziones chi li permitant de godire siat de sos deretos tziviles e polìticos siat de sos deretos econòmicos, sotziales e culturales suos;

Cunsiderende sa Risolutzione n. 47/135, de su 18 de nadale de su 1992, de s'Assemblea Generale de s'Organizatzione de sas Natziones Unidas chi impreat sa Decraratzione subra de sos deretos de sas pessones chi faghent parte de sas minorias natzionales o ètnicas, reliziosas e linguìsticas;

Cunsiderende sas decraratziones e cunventziones de su Cussizu de Europa, comente sa Cunventzione europea pro sa protetzione de sos deretos umanos e de sas libertades fundamentales de su 4 de santandria de su 1950 (artìculu 14), sa Cunventzione de su Cussizu de sos Ministros de su Cussizu de Europa, de su 29 de làmpadas de su 1992 (in base a custa s'aprovat sa Carta Europea subra de sas limbas rezionales o minoritàrias ), sa Decraratzione de sa Càmera de su Cussizu de Europa, de su 9 de santugaine de su 1993, subra de sas minorias natzionales; e sa Cunventzione-cuadru pro sa protetzione de sas minorias natzionales de su mese de santandria de su 1994;

Cunsiderende sa Decraratzione de Santiago de Compostela de su PEN Club Internatzionale e sa Decraratzione de su 15 de nadale de su 1993 de su Comitadu de tradutziones e deretos linguìsticos de su PEN Club Internatzionale subra de sa proposta de realizare una cunferèntzia mundiale de sos Deretos Linguìsticos;

Cunsiderende chi in sa Decraratzione de Recife (Brasile), de su 9 de santugaine de su 1987, su de bintiduos Seminàrios de su Sòtziu Internatzionale pro s'Isvilupu de sa Comunicatzione Interculturale racumandat a sas Natziones Unidas de leare sas mesuras netzessàrias pro s'impreu e s'aplicatzione de una Decraratzione Universale de sos Deretos Linguìsticos;

Cunsiderende sa Cunventzione nùmeru 169 de s'Organizatzione Internatzionale de su Traballu, de su 26 de làmpadas de su 1989, chi pertocat sos pòpulos indìgenos in sos istados indipendentes;

Cunsiderende chi sa Decraratzione Universale de sos deretos colletivos de sos pòpulos, adotada in su mese de maju de su 1990 in Bartzellona, decrarat chi cale si siat pòpulu tenet su deretu de espressare e isvilupare sa cultura, sa limba e sas normas de organizatzione suas e, pro lu fagher, devet creare sas istruturas polìticas educativas, de comunicatzione e de aministratzione pùblica pròpias, in àmbitos polìticos diferentes;

Cunsiderende sa Decraratzione finale de s'Assemblea generale de sa Federatzione Internatzionale de sos professores de limbas bivas in Pecs (Ungheria), de su 16 de austu de su 1991, chi racumandat chi sos deretos linguìsticos siant cunsiderados comente deretos fundamentales de s'òmine;

Cunsiderende sa relatzione de sa Cumissione de sos Deretos Umanos de su Cussizu Econòmicu e Sotziale de sas Natziones Unidas, de su 20 de abrile de su 1994, chi pertocat su testu provisòriu de sa Decraratzione de sos deretos de sos pòpulos indìgenos, Decraratzione in ue sos deretos individuales tenent balore a sa lughe de sos deretos colletivos;

Cunsiderende su testu provisòriu de sa Decraratzione de sa Cumissione Interamericana de sos deretos umanos subra de sos deretos de sos pòpulos indìgenos, aprovada in sa sessione 1278 de su 18 de cabudanni de su 1995;

Cunsiderende chi sa majoria de sas limbas de su mundu chi arriscant de iscumparrer apartenent a sos pòpulos chi non sunt soveranos e chi duos de sos fatores printzipales chi impedint s'isvilupu de custas limbas e illestrint su protzedimentu de sustitutzione linguìstica sunt sa mancàntzia de autoguvernu e sa polìtica de sos Istados chi imponent s'istrutura polìticu-aministrativa e sa limba issoro;

Cunsiderende chi s'invasione, sa colonizatzione e s'ocupatzione, gasi comente àteros casos de subordinatzione polìtica, econòmica o sotziale, ìmplicant a s'ispissu s'impositzione direta de una limba istranza o, a su mancu, sa dificultade de intender su balore de sas limbas e sa cumparta de atitudines linguìsticas dominantes chi podent fagher dannu a s'onestade linguìstica de sos faeddadores; e cunsiderende duncas chi, pro custos motivos, sas limbas de unos cantos pòpulos chi si sunt fatos soveranos s'agatant in intro de unu protzedimentu de sustitutzione linguìstica pro neghe de una polìtica chi favorit sa limba de sas colònias antigas o de sos poderes imperiales;

Cunsiderende chi s'universalismu si devet basare subra de una cuntzetzione de sa diversidade linguìstica e culturale chi nche colet siat sas tendèntzias chi uniformant e siat sas chi separant;

Cunsiderende chi pro assegurare sa cunvivèntzia intre comunidades linguìsticas, bisonzat de istabilire printzìpios universales chi permitant de assegurare sa promotzione, su rispetu e s'impreu sotziale pùblicu e privadu de totu sas limbas;

Cunsiderende chi fatores diferentes de òrdine extralinguìsticu (istòricos, polìticos, territoriales, demogràficos, econòmicos, sotziuculturales, sotziulinguìsticos e de s'àmbitu de sos cumportamentos colletivos) produint problemas chi càusant s'iscumparta, s'emarzinatzione e su degradu de limbas medas, e b'at bisonzu, duncas, chi sos deretos linguìsticos si ponzant in una prospetiva globale, cun sa finalidade de aplicare in onni casu sas solutziones ispetzìficas adeguadas;

Ischende chi b'at bisonzu de una Decraratzione Universale de sos Deretos Linguìsticos chi permitat de currègere sas diferèntzias linguìsticas, de assegurare su rispetu e s'isvilupu prenu de totu sas limbas e de istabilire sos printzìpios de una paghe linguìstica pranetària giusta e paritària, comente fatore printzipale de sa cunvivèntzia sotziale;

 

DECRARANT CHI

 

PREÀMBULU

Sa situatzione de onni limba, cunsiderende sas osservatziones de in antis, est su resurtadu de sa confluèntzia e de s'interatzione de una variedade manna de fatores: polìticu-zurìdicos, ideolòzicos e istòricos, demogràficos e territoriales, econòmicos e sotziales, culturales, linguìsticos e sotziulinguìsticos, interlinguìsticos e a ùrtimu sugetivos.

In cuncretu, sa situatzione atuale est caraterizada dae:

- Sa tendèntzia unificadora seculare de sa majoria de sos Istados de minimare sa diversidade e de favorire cumportamentos contràrios a sa pluralidade culturale e a su pluralismu linguìsticu.

- Su protzedimentu de mundializatzione/globalizatzione de s'economia e de su mercadu de s'informatzione, de sa comunicatzione e de sa cultura, chi càmbiat sos àmbitos de relatzione e sas formas de interatzione chi garantint sa coesione interna de onni comunidade linguìstica.

- Su modellu de crèschida econòmica propostu dae sos grupos econòmicos transnatzionales chi pretendet de identificare sa deregulamentatzione cun su progressu e s'individualismu cumpetitivu cun sa libertade, e custu produit diferèntzias econòmicas, sotziales, culturales e linguìsticas sèrias e semper prus mannas.

Sos fatores chi, in custu mamentu, minetzant sas comunidades linguìsticas, siat chi si tratet de mancàntzia de autoguvernu, o de una demografia limitada o de unu pòpolu ispartzinadu in parte o de su totu, de un'econòmia precària, de una limba non codificada o de unu modellu culturale opostu a su chi predòminat, faghent a manera chi limbas medas non si podant sarvare e s'isvilupare si non si tenent in cunsideru custos obietivos fundamentales:

 - In sa prospetiva polìtica, pessare a un'organizatzione de sa diversidade linguìstica chi permitat sa partetzipatzione efetiva de sas comunidades linguìsticas in custu modellu de crèschida nou.

 - In sa prospetiva culturale, fagher devenner s'ispàtziu comunicativu mundiale de su totu cumpatìbile cun una partetzipatzione giusta de totu sos pòpulos, de totu sas comunidades linguìsticas e de totu sas pessones a su protzedimentu de isvilupu.

 - In sa prospetiva econòmica, fundare un'isvilupu sustenìbile basadu subra de sa partetzipatzione de totus e in su rispetu de s'echilìbriu ecolòzicu de sas sotziedades e de unas cantas relatziones giustas intre totu sas limbas e culturas.

Duncas, sa Decraratzione presente leat in cunsideru sas comunidades linguìsticas e non sos Istados, e s'iscriet in s'àmbitu de s'afortimentu de sas istitutziones internatzionales a tretu de garantire un'isvilupu sustenìbile e giustu pro totu s'umanidade, e tenet comente finalidade sa de favorire s'organizatzione de un'àmbitu polìticu de sa diversidade linguìstica basada subra de sa cunvivèntzia e de su rispetu a pare e subra de sa defensa de s'interessu generale.

 

TÌTULU PRELIMINARE

CRARIMENTOS CUNTZETUALES

 

ARTÌCULU 1

1. Custa Decraratzione cunsìderat comunidade linguìstica onni sotzietade umana chi, collocada istoricamente in un'ispàtziu territoriale determinadu, reconnotu o nono, s'identìficat comente pòpulu e at isvilupadu una limba a cumone comente mèdiu de comunicatzione naturale e de coesione culturale intre sos membros suos. Cun s'espressione "limba pròpia de unu territòriu" si faghet riferimentu a s'idioma de sa comunidade istabilida istoricamente in custu territòriu.

2. Custa Decraratzione moet dae su printzìpiu chi sos deretos linguìsticos sunt siat individuales siat colletivos, e adotat comente referèntzia de sa totalidade de sos deretos linguìsticos su casu de una comunidade linguìstica istòrica in s'ispàtziu territoriale suo, cunsideradu non comente un'àrea geogràfica ebbia in ue istat custa comunidade, ma finas comente un'ispàtziu sotziale e funtzionale indispensàbile pro s'isvilupu prenu de sa limba. Dae custa premissa si podet istabilire un'isvilupu o continuum de sos deretos chi currispondent a sos grupos linguìsticos cunforme a su coma 5 de custu artìculu e a cussos de sas pessones chi istant in foras de su territòriu de sa comunidade issoro.

3. Pro sas finalidades de custa Decraratzione, si cunsìderant duncas comente abitantes in su territòriu issoro e comente apartenentes a una comunidade linguìstica finas sas colletividades chi:

i. s'agatant partzidas dae su restu de sa matessi comunidade dae làcanas polìticas o aministrativas;

ii. sunt installadas istoricamente in un'ispàtziu geogràficu minimadu, inghiriadu dae membros de àteras comunidades linguìsticas; o

iii. installadas istoricamente in un'ispàtziu geogràficu chi cumpartzint cun membros de àteras comunidades linguìsticas chi tenent su matessi passadu istòricu.

4. Custa decraratzione cunsìderat finas comente comunidades linguìsticas in intro de su territòriu istòricu issoro sos pòpulos nòmades in sas àreas de dislocamentu o sos pòpulos de istantziamentu ispartzinadu.

5. Custa Decraratzione cunsìderat comente grupu linguìsticu onni colletividade umana chi cumpartzit una matessi limba e chi s'agatat installada in s'ispàtziu territoriale de una comunidade linguìstica, sena tènnere però su matessi passadu istòricu, comente càpitat in su casu de sos imigrados, rifuziados, deportados o de sos membros de sas diàsporas.

 

ARTÌCULU 2

1. Custa Decraratzione cunsìderat chi, cando comunidades o grupos linguìsticos diferentes bivent in unu matessi territòriu, sos deretos formulados in custa Decraratzione si devent esertzitare basende·si subra de su rispetu a pare intre totus e cun sas garantzias democràticas prus mannas.

2. Pro istabilire un'echilìbriu sotziulinguìsticu chi acuntentet, est a narrer, s'adeguada articulatzione intre sos deretos rispetivos de custas comunidades o grupos linguìsticos e de sas pessones chi nde faghent parte, tocat a tènnere in contu, in prus de s'istòria chi lis pertocat e de sa boluntade issoro espressada in manera democràtica, àteros fatores chi podent cumportare unu tratamentu cumpensadore chi permitat unu riechilìbriu, custos fatores rapresentant su caràtere fortzadu de sas migratziones chi ant conduidu a sa cunvivèntzia de comunidades e grupos diferentes, o a sa precariedade polìtica, sotziueconòmica e culturale issoro.

 

ARTÌCULU 3

1. Custa Decraratzione cunsìderat comente deretos personales inalienàbiles e chi si podent aplicare in cale si siat situatzione, sos chi sighint:

- su deretu a èssere reconnotu comente unu membru de una comunidade linguìstica;

- su deretu a s'impreu de sa limba in privadu e in pùblicu,

- su deretu de impreare su nùmene pròpiu;

- su deretu de intrare in cuntatu e de s'assotziare cun sos àteros membros de sa comunidade linguìstica de orìzine,

- su deretu de mantènnere e isvilupare sa cultura pròpia;

e totu sos àteros deretos de cuntenutu linguìsticu reconnotu in su Patu Internatzionale de sos Deretos Tziviles e Polìticos de su 16 de nadale de su 1966 e in su Patu Internatzionale de sos Deretos Econòmicos, Sotziales e Culturales de sa matessi data.

2. Custa Decraratzione cunsìderat chi sos deretos colletivos de sos grupos linguìsticos, in prus de cussos istabilidos pro sos membros issoro in s'artìculu pretzedente e cunforme a sos disponimentos de su puntu 2 de s'artìculu 2, podant includer:

- su deretu a s'insinnamentu de sa limba e cultura pròpia;

- su deretu a disponner de sos servìtzios culturales;

- su deretu a una presèntzia giusta de sa limba e de sa cultura de su grupu in sos mèdios de comunicatzione;

- su deretu a èssere atesos in sa limba pròpia in sos organismos ufitziales e in sas relatziones sotziueconòmicas.

3. Sos deretos de sas pessones e de sos grupos linguìsticos numenados in antis non podent rapresentare ostàculu perunu a s'interrelatzione e a s'integratzione de custos cun sa comunidade linguìstica chi los retzit, nen perunu lìmite a sos deretos de custa comunidade o de sos membros suos a s'impreu pùblicu de sa limba pròpia in totu s'ispàtziu territoriale suo.

 

ARTÌCULU 4

1. Custa Decraratzione cunsìderat chi sas pessones chi si moent e s'istabilint in su territòriu de una comunidade linguìstica diferente dae sa pròpia tenent su deretu e su dovere de mantènnere in cue una relatzione de integratzione. Pro integratzione s'intendet una sotzializatzione cumplementare de custas pessones a manera chi podant mantènnere sas caraterìsticas culturales de orìzine pròpias, finas si cumpartint cun sa sotziedade chi las acollit referèntzias bastantes, balores e cumportamentos pro permiter unu funtzionamentu sotziale globale chi no apat prus problemas de cussos chi tenent sos membros de sa comunidade chi los retzit.

2. Custa Decraratzione cunsìderat, in càmbiu, chi s'assimilatzione,-cunsiderada comente s'aculturatzione de sas pessones in sa sotziedade chi las collit, a manera chi sustìtuat sas caraterìsticas culturales de orìzine tràmite sas referèntzias, sos balores e sos cumportamentos pròpios de sa sotziedade chi las retzit- non devet èssere in perunu casu fortzada o induida, ma su resurtadu de un'issèberu lìberu de su totu.

 

ARTÌCULU 5

Custa Decraratzione si basat subra de su printzìpiu chi sos deretos de totu sas comunidades linguìsticas sunt aguales e indipendentes dae s'Istatutu zurìdicu o polìticu de sa limba issoro in cantu limba ufitziale, rezionale o minoritària. S'espressione "limba rezionale" o "limba minoritària" non si leat in cunsideru in custu testu ca, finas si in carchi casu su reconnoschimentu comente limbas minoritàrias o rezionales podet azuare in s'aplicatzione de unos cantos deretos, est frecuente s'impreu de custos e àteros determinativos pro restringher sos deretos de una comunidade linguìstica.

 

ARTÌCULU 6

Custa Decraratzione escludet chi una limba podat èssere cunsiderada pròpia de unu territòriu petzi pro su fatu de èssere s'ufitziale de s'Istadu o de èssere impreada pro traditzione in intro de custu territòriu comente limba aministrativa o de unas cantas atividades culturales.

 

TÌTULU PRIMU

PRINTZÌPIOS GENERALES

 

ARTÌCULU 7

1. Totu sas limbas sunt s'espressione de un'identidade colletiva e de una manera diferente de pertzepire e de contare sa realidade. Pro custu devent poder godire de sas cunditziones netzessàrias pro s'isvilupu issoro in totu sas funtziones.

2. Onni limba est una realidade costituida de manera colletiva e est in intro de una comunidade chi devenit disponìbile pro s'impreu individuale comente unu mèdiu de coesione, de identificatzione, de comunicatzione e de espressividade creativa.

 

ARTÌCULU 8

1. Totu sas comunidades linguìsticas tenent su deretu de amaniare e gestire sas risorsas pròpias pro assegurare s'impreu de sa limba sua in totu sas funtziones sotziales .

2. Totu sas comunidades linguìsticas tenent su deretu de disponner de sos mèdios netzessàrios pro assegurare sa trasmissione e sa proietzione benidoras de sa limba.

 

ARTÌCULU 9

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de codificare, istandardizare, tutelare, isvilupare e promover su sistema linguìsticu suo, sena interferèntzias causadas (indotte) o fortzadas.

 

ARTÌCULU 10

1. Totu sas comunidades linguìsticas sunt aguales in su deretu.

2. Custa Decraratzione no amintit discriminatzione peruna chi siat de impèigu pro sa limba de una comunidade linguìstica, basada subra de critèrios comente su livellu de soverania polìtica, sa situatzione sotziale, econòmica o cale si siat àteru critèriu, o subra de su livellu de codificatzione, atualizatzione o modernizatzione.

3. In aplicatzione de su printzìpiu de agualidade bisonzat disponner de sas mesuras indispensàbiles a manera chi custa agualidade siat efetiva.

 

ARTÌCULU 11

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de tènnere a disponimentu mèdios de tradutzione in ambos sensos, chi assegurent s'esertzìtziu de sos deretos presentados in custa Decraratzione.

 

ARTÌCULU 12

1. In s'àmbitu pùblicu, totus tenent su deretu de isvilupare totu sas atividades in sa limba issoro, si est limba pròpia de su territòriu in ue tenent sa residèntzia.

2. In s'àmbitu personale e familiare totus tenent su deretu de impreare sa limba issoro.

 

ARTÌCULU 13

1. Onni pessone tenet su deretu de imparare sa limba pròpia de su territòriu in ue tenet sa residèntzia.

2. Onni pessone tenet su deretu de èssere poliglota e de connoscher e impreare sa limba prus giusta pro s'isvilupu personale o pro sa mobilidade sotziale sua, sena prezudìtzios de sas garantzias istabilidas in sa Decraratzione presente pro s'impreu pùblicu de sa limba pròpia de su territòriu.

 

ARTÌCULU 14

Sos disponimentos de custa Decraratzione non podent èssere interpretados o impreados contra a onni àtera norma o pràtica prevìdida dae unu rezìmene internu o internatzionale prus in favore a s'impreu de una limba in intro de su territòriu chi l'apartenet.

 

TÌTULU SEGUNDU

REGÌMENE LINGUÌSTICU GENERALE

 

Setzione 1

Aministratzione pùblica e organismos ufitziales

 

ARTÌCULU 15

1. Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de impreare sa limba sua comente limba ufitziale in su territòriu suo.

2. Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de iscrier sos atos zuditziales e aministrativos, sos documentos pùblicos e privados e sas iscritziones in sos rezistros pùblicos in sa limba pròpia de su territòriu e chi custos siant cunsiderados bàlidos e efetivos sena chi perunu nde podat cuntestare sa connoschèntzia.

 

ARTÌCULU 16

Onni membru de una comunidade linguìstica tenet su deretu de si relatzionare e de èssere atesu in sa limba sua in sas relatziones cun sos poderes pùblicos o cun sas divisiones aministrativas tzentrales, territoriales, locales e supraterritoriales cumpetentes in su territòriu in ue custa limba est pròpia.

 

ARTÌCULU 17

1. Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de tènnere a disponimentu e de otènnere totu sa documentatzione ufitziale in sa limba sua, in suportu de pabiru, informàticu o in cale sis siat àteru, pro sas relatziones chi pertocant su territòriu in ue custa limba est pròpia.

2. Sos poderes pùblicos devent disponner de formulàrios, documentos e modellos aministrativos in suportu de pabiru, informàticu o in cale si siat àteru materiale redatados in sas limbas territoriales, e los devent ponner a disponimentu de su pùblicu in sos servìtzios chi pertocant sos territòrios in ue sa limba rispetiva est pròpia.

 

ARTÌCULU 18

1. Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de cherrer chi sas leges e àteros disponimentos zurìdicos chi la pertocant siant publicados in sa limba pròpia de su territòriu.

2. Sos poderes pùblicos chi tenent in sos àmbitos de atuatzione issoro prus de una limba territorialmente istòrica devent publicare totu sas leges e sos àteros disponimentos zurìdicos de caràtere generale in custas limbas, finas si sos chi las faeddant nde cumprendent àteras.

 

ARTÌCULU 19

1. Sas Assembleas de sos rapresentantes devent adotare comente ufitziale sa limba o sas limbas faeddadas istoricamente in su territòriu chi rapresentant.

2. Custu deretu pertocat finas sas limbas de sas comunidades ispartzinadas de assestamentu cunforme a s'artìculu 1, paràgrafu 4.

 

ARTÌCULU 20

1.Totus tenent su deretu de impreare pro s'orale e pro s'iscritu, in sos Tribunales de Giustìtzia, sa limba faeddada istoricamente in su territòriu in ue tenent sa residèntzia. Sos Tribunales devent impreare sa limba pròpia de su territòriu in sos atos internos issoro, si pro motivos de s'organizatzione zuditziale de s'Istadu, su protzedimentu s'àplicat in foras de su logu de orìzine, si devet mantènnere sa limba de orìzine.

2. In cale si siat casu, totus tenent su deretu a èssere zudicados in una limba chi podant cumprender e faeddare, o otènnere de badas s'azudu de un' intèrprete

 

ARTÌCULU 21

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de otènnere chi sas iscritziones de sos registros pùblicos siant in sa limba pròpia de su territòriu

 

ARTÌCULU 22

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de pretender chi sos documentos notariles o ufitziales autorizados dae funtzionàrios chi esèrtzitant sa fide pùblica siant redatados in sa limba pròpia de su territòriu in ue su notàriu, o su funtzionàriu autorizadu, tenet sa cumpetèntzia.

 

Setzione 2

Insinnamentu

 

ARTÌCULU 23

1. S'insinnamentu devet cuntribuire a favorire sa capatzidade de autoespressione linguìstica e culturale de sa comunidade linguìstica de su territòriu in ue si pràticat.

2. S'insinnamentu devet cuntribuire a su mantenimentu e a s'isvilupu de sa limba faeddada dae sa comunidade linguìstica in ue si pràticat.

3. S'insinnamentu devet semper istare a su servìtziu de sa diversidade linguìstica e culturale, e de sas relatziones armoniosas intre comunidades linguìsticas diferentes de totu su mundu.

4. In s'àmbitu de sos Printzìpios de in antis, totus tenent su deretu de imparare cale si siat limba

 

ARTÌCULU 24

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de detzìdere cale devet èssere su gradu de presèntzia de sa limba sua, in cantu limba veicolare e ogetu de istùdiu, a totu sos livellos de insinnamentu in intro de su territòriu suo: preiscolare, primàriu, segundàriu, tècnicu e professionale, universitàriu e de formatzione de sos mannos

ARTÌCULU 25

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de disponner de totu sas risorsas ùmanas e materiales netzessàrias pro otènnere su gradu disizadu de presèntzia de sa limba sua a totu sos livellos de insinnamentu in intro de su territòriu suo: insinnantes formados in manera adeguada, metodos pedagòzicos adeguados, manuales, finantziamentos, locales e istrumentos, mèdios tècnicos traditzionales e innovadores

 

ARTÌCULU 26

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu a un'insinnamentu chi permitat a totu sos membros suos de otènnere su domìniu cumpretu de sa limba issoro, cun sas capatzidades diferentes chi pertocant totu sos àmbitos de impreu sòlitu, e finas su mègius domìniu possìbile de cale si siat àtera limba chi si cheret imparare

 

ARTÌCULU 27

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu a un'insinnamentu chi permitat a sos membros suos sa connoschèntzia bona de sas limbas ligadas a sa traditzione culturale issoro, comente sas limbas literàrias o sacras, impreadas in s'antigu comente limbas abituales de sa comunidade pròpia.

 

ARTÌCULU 28

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu a un'insinnamentu chi permitat a sos membros suos de otènnere una connoschèntzia bona de su patrimòniu culturale suo (istòria e geografia, literatura e àteras manifestatziones de sa cultura pròpia), gasi comente sa connoschèntzia mègius possìbile de cale si siat àtera cultura chi si cheret connòschere.

 

ARTÌCULU 29

1. Onni pessone tenet su deretu de retzire s'insinnamentu in sa limba pròpia de su territòriu in ue tenet sa residèntzia.

2. Custu deretu no escludit su deretu de atzessu a sa connoschèntzia orale e iscrita de cale si siat àtera limba chi siat ùtile pro comunicare cun àteras comunidades linguìsticas.

 

ARTÌCULU 30

Sa limba e sa cultura de onni comunidade linguìstica devent èssere ogetu de istùdiu e de chirca a livellu universitàriu.

Setzione 3

Onomàstica

ARTÌCULU 31

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de mantènnere e de impreare in totu sos àmbitos e ocasiones su sistema onomàsticu suo.

ARTÌCULU 32

1. Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de impreare sos topònimos in sa limba pròpia de su territòriu, in sos impreos orales e iscritos, e in totu sos àmbitos, privados, pùblicos e ufitziales.

2. Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de istabilire, mantènnere e revisionare sa toponomàstica autòctona. Custa non podet èssere eliminada, alterada o adotada in manera arbitrària, comente non podet èssere mancu sustituida in casu de cambiamentos polìticos o de àtera casta.

 

ARTÌCULU 33

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de si dare su nùmene in sa limba sua. Cale si siat tradutzione in àteras limbas, duncas, devet evitare denominatziones cunfusas o de menisprètziu.

 

ARTÌCULU 34

Onni pessone tenet su deretu de impreare s'antropònimu suo in sa limba chi l'est pròpia in totu sos àmbitos, e tenet deretu a una trascritzione fonètica su prus fidele possìbile in un'àteru sistema gràficu cando est netzessàriu.

 

Setzione 4

Mèdios de comunicatzione e tecnolozias noas

 

ARTÌCULU 35

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de detzìdere cale devet èssere su livellu de presèntzia de sa limba sua in sos mèdios de comunicatzione de su territòriu suo, siat in sos locales e traditzionales siat in sos prus importantes e de tecnolozia avantzada, in manera indipendente dae su sistema de difusione o de trasmissione impreadu.

 

ARTÌCULU 36

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de disponner de totu sos mèdios umanos e materiales netzessàrios pro assegurare su livellu disizadu de presèntzia de sa limba sua e s'autoespressione culturale in sos mèdios de comunicatzione de su territòriu suo: personale formadu in manera adeguada, finantziamentos, locales e istrumentos, mèdios tècnicos traditzionales e tecnolozias avantzadas.

 

ARTÌCULU 37

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de retzire, tràmite sos mèdios de comunicatzione, una connoschèntzia aprofundida de su patrimòniu culturale suo (istòria e geografia, literadura e àteras manifestatziones de sa cultura pròpia), e finas su livellu prus artu possìbile de informatzione de cale si siat àtera cultura chi sos membros suos cherzant connoscher.

 

ARTÌCULU 38

Sas limbas e sas culturas de totu sas comunidades linguìsticas devent retzire unu tratamentu giustu e sena discriminatziones dae sos mèdios de comunicatzione de totu su mundu.

 

ARTÌCULU 39

Sas comunidades numenadas in s'artìculu 1, paràgrafos 3 e 4, de sa Decraratzione presente, gasi comente sos grupos numenados in su paràgrafu 5 de su matessi artìculu, tenent deretu a una rapresentatzione giusta de sa limba issoro in sos mèdios de comunicatzione de su territòriu in ue si  sunt istabilidas o in ue s'ant a istabilire. S'esertzìtziu de custu deretu devet èssere in armonia cun s'esertzìtziu de sos deretos pròpios de sos àteros grupos o comunidades de su territòriu.

 

ARTÌCULU 40

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de disponner, in su campu de s'informàtica, de istrumentos addatos a su sistema linguìsticu suo e de mèdios e produtos informàticos in sa limba sua, pro impreare in prenu su potentziale ofertu dae custas tecnolozias pro s'espressione lìbera, s'educatzione, sa comunicatzione, s'edificatzione, sa tradutzione e, in generale, su tratamentu de s'informatzione e sa difusione culturale.

 

Setzione 5

Cultura

 

ARTÌCULU 41

1. Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de impreare sa limba sua, de la mantènnere e de l'afortire in totu sas espressiones culturales.

2. S'esertzìtziu de custu deretu si devet poder manifestare in prenu sena chi s'ispàtziu de sa comunidade matessi siat dominadu dae una cultura istranza.

 

ARTÌCULU 42

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de s'isvilupare in prenu in s'àmbitu culturale pròpiu.

 

ARTÌCULU 43

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de fruire de sas òperas produidas in sa limba pròpia.

 

ARTÌCULU 44

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de fruire de sos programas interculturales, tràmite sa difusione de un'informatzione adeguada e tràmite su sustentu a sas atividades de aprendimentu de sa limba a sos istranzos o a sa tradutzione e a su dopiazu, a sa post-sincronizatzione e a sa sutatituladura.

 

ARTÌCULU 45

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de pretender chi sa limba pròpia de su territòriu òcupet unu postu prioritàriu in sas manifestatziones e servìtzios culturales comente bibliotecas, videotecas, tzìnemas, teatros, museos, archìvios, folclore, indùstrias culturales, e in totu sas àteras espressiones de sa bida culturale.

 

ARTÌCULU 46

Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de tutelare su patrimòniu linguìsticu e culturale suo, cumpresas sas manifestatziones materiales comente sas fontes documentales, sas òperas artìsticas, architetònicas e monumentales, e sa presèntzia epigràfica in sa limba sua .

 

Setzione 6

Àmbitu sotziueconòmicu

 

ARTÌCULU 47

1. Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de istabilire s'impreu de sa limba sua in totu sas atividades sotziueconòmicas in intro de su territòriu suo.

2. Onni membru de una comunidade linguìstica tenet su deretu de disponner in sa limba sua de totu sos mèdios chi li bisonzant pro s'esertzìtziu de s'atividade professionale sua, comente sos documentos e sos libros de consultatzione, sas istrutziones, sos mòdulos, sos formulàrios, sos istrumentos, sos carculadores e sos produtos informàticos.

3. S'impreu de àteras limbas in custu àmbitu non si podet pretender si no est giustificadu dae sa natura de s'atividade professionale pertocada. In perunu casu un'àtera limba prus reghente podet subordinare o eliminare s'impreu de sa limba pròpia de su territòriu.

 

ARTÌCULU 48

1. In su territòriu de sa comunidade linguìstica pròpia, totus tenent su deretu de impreare sa limba issoro cun valididade zurìdica prena, in sas transatziones econòmicas de onni casta, comente sa còmpora o sa bèndida de benes e servìtzios, sas operatziones bancàrias, sas asseguratziones, sos cuntratos de traballu e àteru.

2. Peruna clàusola de custos atos privados podet escluder o limitare s'impreu de una limba in su territòriu suo.

3. In su territòriu de sa comunidade linguìstica pròpia totus tenent su deretu de disponner in sa limba pròpia de sos documentos netzessàrios pro sa realizatzione de sas operatziones chi sighint: modellos, formulàrios, assinnos, cuntratos, faturas, distintas, ordinatziones e àteru.

 

ARTÌCULU 49

In su territòriu de sa comunidade linguìstica pròpia totus tenent su deretu de impreare sa limba issoro in cale si siat casta de organizatzione sotziueconòmica: sos sindicados de sos traballadores o padronales, sos assòtzios e sos òrdines professionales.

 

ARTÌCULU 50

1. Onni comunidade linguìstica tenet su deretu de pretender una presèntzia predominante de sa limba sua in sa publitzidade, in sas insinnas, in sa sinnalètica e, in generale, in totu sas imàzines de s'istadu.

2. In su territòriu de sa comunidade linguìstica pròpia, totus tenent su deretu de godire in sa limba issoro de una informatzione cumpreta, siat orale siat iscrita, subra de sos produtos e servìtzios chi proponent sas siendas cumertziales collocadas in su territòriu, comente sas istrutziones de impreu, sas etichetas, sas listas de ingredientes, sa publitzidade, sas garantzias e àteru.

3. Totu sas indicatziones publitzitàrias chi si riferint a sa seguràntzia de sas pessones devent èssere espressadas a su nessi in sa limba pròpia de sa comunidade linguìstica e in cunditziones no inferiores a peruna àtera limba.

 

ARTÌCULU 51

1. Totus tenent su deretu de impreare sa limba pròpia de su territòriu in sas relatziones issoro cun sas impresas, sas siendas cumertziales, sos entes privados e de èssere atesos in custa limba.

2. Totus tenent su deretu, comente clientes, consumadores o utentes, de èssere informados, oralmente o pro iscritu, in sa limba pròpia de su territòriu in sos servìtzios abertos a su pùblicu.

 

ARTÌCULU 52

Totus tenent su deretu de esertzitare sas atividades professionales issoro in sa limba pròpia de su territòriu, francu si sas funtziones chi pertocant su traballu rechedant s'impreu de àteras limbas, comente in su casu de sos professores de limbas, de sos tradutores o de sas ghias turìsticas.

 

DISPONIMENTOS AZUNTIVOS

PRIMU

Sos poderes pùblicos, in sos àmbitos de atzione rispetivos, devent leare totu sas mesuras oportunas pro s'atuatzione de sos deretos proclamados in custa Decraratzione. In manera cuncreta bisonzat de destinare fundos internatzionales pro s'azudu a s'esertzìtziu de sos Deretos Linguìsticos de sas comunidades chi non tenent risorsas. In sa matessi manera, sos poderes pùblicos devent dare s'azudu netzessàriu pro sa codificatzione, sa trascritzione, e s'insinnamentu de sas limbas de sas comunidades diferentes e pro s'impreu issoro in s'aministratzione.

SEGUNDU

Sos poderes pùblicos devent controllare chi sas autoridades, sas organizatziones e sas pessones de riferimentu siant informadas de sos deretos e de sos doveres chi derivant dae custa Decraratzione.

TERTZU

Sos poderes pùblicos devent previder, de acordu cun sa lezislatzione in vigore, sas santziones repressivas pro sas violatziones de sos deretos linguìsticos istabilidos dae sa Decraratzione presente.

 

DISPONIMENTOS FINALES

PRIMU

Sa Decraratzione presente proponet sa creatzione de unu Cussizu de sas Limbas in intro de sas Natzione Unidas. Tocat a s'Assemblea Generale de sas Natziones Unidas de creare custu Cussizu, de definire sas funtziones suas e de nde nominare sos membros. Tocat semper a s'Assemblea Generale de s'ocupare de sa creatzione de un'organismu de deretu internatzionale incarrigadu de difender sas comunidades linguìsticas cun s'aplicatzione de sos deretos de sa Decraratzione presente.

 

SEGUNDU

Sa Decraratzione presente proponet e promovet sa creatzione de una Cumissione mundiale de sos deretos linguìsticos, no-ufitziale e de caràtere consultivu, formada dae sos rapresentantes de sas ONG, e de sas àteras identidades chi s'ocupant de problemas de deretu linguìsticu.


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]