bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Carta Europea de sas Limbas Regionales o Minoritàrias

Istrasburgu, su 5 de santandria de su 1992

PREÀMBULU

Sos Istados membros de su Cussizu de Europa firmatàrios de sa Carta presente,
cunsideradu chi su Cussizu de Europa tenet sa finalidade de atuare un'unione prus istrinta intre sos Membros pro tutelare e promover sos ideales chi sunt patrimòniu comunu issoro;
cunsideradu chi sa tutela de sas limbas istòricas rezionales o minoritàrias de Europa, chi unas cantas de custas in su tempus arriscant de iscumparrer, azuat a mantenner e a isvilupare sas costumàntzias e sa richesa culturale de s'Europa;
cunsideradu chi su deretu a impreare una limba rezionale o minoritària in sa bida privada e pùblica costituit unu deretu inalienàbile cunforme a sos printzìpios inclùdidos in su Patu Internatzionale subra de sos deretos tziviles e polìticos de sas Natziones Unidas e in cunformidade cun s'idea de sa Cunventzione de su Cussizu de Europa subra de sa defensa de sos Deretos de s'Òmine e de sas Libertades fundamentales;
leadu in cunsideru su traballu fatu in s'àmbitu de sa CSCE e mescamente s'Atu Finale de Helsinki de su 1975 e su Documentu de sa Riunione de Copenhagen de su 1990;
marcadu su balore de s'interculturalismu e de su plurilinguismu e cunsideradu chi a tutelare e a animare sas limbas rezionales o minoritàrias non diat dever fagher dannu a sas limbas ufitziales e a su bisonzu de las imparare;
tenende sa cussèntzia chi sa tutela e sa promotzione de sas limbas rezionales o minoritàrias in sos istados e reziones diferentes de Europa rapresentant unu cuntributu importante pro s'edificatzione de un'Europa fundada subra de sos printzìpios de sa democratzia e de sa diversidade culturale, in s'àmbitu de sa soverania natzionale e de s'integridade territoriale;
leadas in cunsideru sas cunditziones ispetzìficas e sas costumàntzias istòricas pròpias de onzi rezione de sos istados de Europa,
Ant istabilidu su chi sighit:

PARTE I
DISPONIMENTOS ZENERALES

ARTÌCULU 1
Definitziones
Cunforme a sa Carta presente:
a. s'espressione "limbas rezionales o minoritàrias" si riferit a sas limbas faeddadas
i. a su sòlitu in s'àmbitu de unu territòriu de un'Istadu dae tzitadinos de cussu Istadu chi costituint unu grupu prus minore, in cantu a nùmeru, de su restu de sa populatzione de s'Istadu, e
ii. diferentes dae sa/s limba/s ufitziale/s de cussu Istadu;
custa espressione no includet nen sos dialetos de sa/s limba/s ufitziale/s de s'Istadu nen sas limbas de sos imigrados;
b. s'espressione "territòriu in ue una limba rezionale o minoritària est impreada" si riferit a sa zona zeogràfica in ue custa limba costituit sa manera de s'espressare de unu nùmeru de pessones a tretu de zustificare s'adotzione de sas mesuras diferentes de tutela e promotzione prevìdidas dae sa Carta presente;
c. s'espressione "limbas privas de territòriu" inditat sas limbas impreadas dae tzitadinos de s'Istadu, ma chi, finas si sunt faeddadas traditzionalmente in s'àmbitu de su territòriu de custu Istadu, non podent esser identificadas cun un'àrea zeogràfica ispetzìfica de s'Istadu matessi.

ARTÌCULU 2
Impinnos
1. Onzuna de sas partes s'impinnat a aplicare sos disponimentos de sa Parte II a totu sas limbas rezionales o minoritàrias faeddadas in s'àmbitu de su territòriu issoro e chi currispondent a sas definitziones de s'artìculu 1.
2. Pro su chi pertocat onzi limba inditada in su mamentu de sa ratìfica, atzetatzione o aprovatzione, cunforme a s'artìculu 3, onzi Parte s'impinnat a aplicare unu mìnimu de trintachimbe paràgrafos isseberados intre sos disponimentos de sa Parte III de sa Carta presente, a su nessi tres de custos isseberados dae onzunu de sos artìculos 8 e 12 e unu dae onzunu de sos artìculos 9, 10, 11 e 13.

ARTÌCULU 3
Modalidades
1. Onzi Istadu cuntraente at a dever ispetzificare in s'atu de ratìfica, atzetatzione o aprovatzione, onzi limba rezionale o minoritària o onzi limba ufitziale, prus pagu faeddada in totu o in parte de su territòriu suo, a ue s'ant a aplicare sos paràgrafos isseberados in cunformidade a su paràgrafu 2 de s'artìculu 2.
2. Cale si siat parte podet, in cale si siat mamentu imbeniente, notificare a su Segretàriu Zenerale chi issa atzetat sos òbrigos chi benint dae sos disponimentos de cale si siat àteru paràgrafu de sa Carta non galu ispetzificadu in s'istrumentu de ratìfica, atzetatzione o aprovatzione, o de aplicare su paràgrafu 1 de s'artìculu presente a àteras limbas rezionales o minoritàrias, o a àteras limbas ufitziales prus pagu faeddadas in totu o in parte de su territòriu issoro.
3. Sos impinnos prevìdidos in su paràgrafu de in antis ant a esser cunsiderados parte integrante de sa ratìfica, atzetatzione o aprovatzione e ant a tenner su matessi efetu dae sa data de sa notìfica issoro.

ARTÌCULU 4
Normas atuales de tutela
1. Perunu disponimentu de sa Carta presente podet esser interpretadu in sensu limitativu o in dèroga a sos deretos assegurados dae sa Cunventzione europea de sos Deretos de s'Òmine.
2. Sos disponimentos de sa Carta presente no ant a tenner peruna intzidèntzia subra de sos disponimentos prioritàrios o s'istadu zurìdicu de sas pessones chi faghent parte de sas minorias e chi esistint zai in una Parte o sunt prevìdidos dae acordos internatzionales bilaterales o multilaterales ispetzìficos.

ARTÌCULU 5
Òbrigos esistentes
Nudda de su chi est inclùdidu in sa Carta presente at a poder esser interpretadu in azudu de cale si siat deretu a cumintzare un'atividade o a ponner in òpera un'atzione chi siat contra a sas finalidades de sa Carta de sas Natziones Unidas o a àteros òbrigos de su deretu internatzionale, contende finas su printzìpiu de sa soverania e de s'integridade territoriale de sos Istados.

ARTÌCULU 6
Informatziones
Sas partes s'impinnant a assegurare chi autoridades de guvernu, organizatziones e pessones interessadas siant informadas subra de sos deretos e doveres istabilidos dae sa Carta presente.

PARTE II
OBIETIVOS E PRINTZÌPIOS CRÒMPIDOS
IN CUNFORMIDADE A SU PARÀGRAFU 1 DE S'ARTÌCULU 2

ARTÌCULU 7
Obietivos e printzìpios
1. Pro su chi pertocat sas limbas rezionales o minoritàrias, in sos territòrios in ue custas limbas sunt faeddadas e cunforme a sa situatzione de onzi limba, sas Partes basant sa polìtica issoro, sa lezislatzione e sa prassi issoro subra de custos obietivos e printzìpios:
a. su reconnoschimentu de sas limbas rezionales o minoritàrias comente espressione de sa richesa culturale;
b. su rispetu de s'àrea zeogràfica de onzi limba rezionale o minoritària a manera de assegurare chi sas tzircuscritziones aministrativas esistentes o noas non costituant un'impèigu a sa promotzione de custa limba rezionale o minoritària;
c. su bisonzu de un'atzione de promotzione detzisa de sas limbas rezionales o minoritàrias cun sa finalidade de las tutelare;
d. s'azudu e/o su sustentu a s'impreu orale e iscritu de sas limbas rezionales o minoritàrias in sa bida pùblica e privada;
e. su mantenimentu e s'isvilupu de sos raportos, in sos setores prevìdidos dae sa Carta presente, intre sos grupos chi faeddant una limba rezionale o minoritària e àteros grupos de su matessi Istadu chi faeddant una limba pretzisa o sìmile, in prus a sa creatzione de raportos culturales cun àteros grupos de s'Istadu chi faeddant limbas diferentes;
f. sa previsione de formas e mèdios adeguados de insinnamentu e istùdiu de sas limbas rezionales o minoritàrias in totu sos livellos;
g. sa previsione de mèdios chi permitant a sos chi non faeddant una limba rezionale o minoritària chi istent in s'àrea in ue custa limba est impreada, de l'imparare, si lu disizent;
h. sa promotzione de istùdios e de chircas subra de sas limbas rezionales o minoritàrias in sas universidades o in istitutos ecuivalentes;
i. sa promotzione de formas adeguadas de iscàmbios transnatzionales, in sos setores prevìdidos dae sa Carta presente, pro sas limbas rezionales o minoritàrias impreadas in forma pretzisa o sìmile in duos o prus Istados.
2. Sas Partes s'impinnant a eliminare, si non l'aerent galu fatu, cale si siat diferèntzia, esclusione, restritzione o preferèntzia non zustificadas, relativas a s'impreu de una limba rezionale o minoritària, chi cherent disanimare o fagher dannu a su mantenimentu e a s'isvilupu de sa matessi. S'adotzione de providimentos ispetziales pro sas limbas rezionales o minoritàrias, destinados a promover sa paridade intre sos faeddadores de custas limbas e su restu de sa populatzione e chi cherent tenner in su cunsideru zustu sas situatziones ispetzìficas, no est cunsiderada un'atu discriminante pro sos chi faeddant limbas difùndidas.
3. Sas Partes s'impinnant a promover cun mesuras adeguadas sa cumprensione a pare intre totu sos grupos linguìsticos de s'istadu issoro, mescamente a manera chi su rispetu, sa cumprensione e sa tolleràntzia pro sas limbas rezionales o minoritàrias siant intre sos obietivos de s'istrutzione e formatzione dadas in s'istadu issoro, e a animare sos mèdias pro sighire su matessi obietivu.
4. Definende sa polìtica issoro in cantu a sas limbas rezionales o minoritàrias, sas partes s'impinnant a leare in cunsideru sos bisonzos e sos disizos espressados dae sos grupos chi faeddant custas limbas. Issos sunt animados a creare, si bisonzat, òrganos incarrigados de cussizare sas autoridades de guvernu in cantu a sas chistiones chi pertocant sas limbas rezionales o minoritàrias.
5. Sas partes s'impinnant a ponner in pràtica, mutatis mutandis, sos printzìpios elencados in sos paràgrafos de in antis, dae 1 a 4, pro sas limbas privas de territòriu. Sende gasi, pro su chi pertocat custas limbas, sa natura e sa portada de sas mesuras chi si devent impreare pro fagher a manera chi sa Carta presente siat efetiva ant a esser determinadas in manera flessìbile, tenende in contu sos bisonzos e sos disizos e rispetende sas costumàntzias e sas caraterìsticas de sos grupos chi faeddant sas limbas numenadas.

PARTE III
MESURAS CHI SERVINT A PROMOVER S'IMPREU DE SAS LIMBAS REZIONALES O MINORITÀRIAS IN SA BIDA PÙBLICA CUNFORME A SOS IMPINNOS SUTASCRITOS CUNFORME A SU PARÀGRAFU 2 DE S'ARTÌCULU 2

ARTÌCULU 8
Istrutzione
1. Pro su chi pertocat s'istrutzione, sas Partes s'impinnant, in s'àmbitu de su territòriu in ue custas limbas sunt faeddadas, cunforme a sa situatzione de onzuna de custas limbas e sena prezudìtzios in cantu a s'insinnamentu de sa/s limba/s ufitziale/s de s'Istadu, a:
a. i. assegurare s'istrutzione preiscolare in sas limbas rezionales o minoritàrias relativas; o
ii. assegurare una parte rilevante de s'istrutzione preiscolare in sas limbas rezionales o minoritàrias relativas; o
iii. aplicare una de sas mesuras prevìdidas in sos puntos in antis i) e ii) a su nessi a sos alunnos de sas famìlias chi lu disizent e essende su nùmeru bastante; o
iv. si s'aministratzione pùblica non tenet cumpetèntzia direta in su campu de s'istrutzione preiscolare, favorire e/o animare s'aplicatzione de sos providimentos prevìdidos in sos puntos in antis dae i) a iii);
b. i. assegurare s'istrutzione primària in sas limbas rezionales o minoritàrias relativas; o
ii. assegurare una parte rilevante de s'istrutzione primària in sas limbas rezionales o minoritàrias relativas; o
iii. previder, in s'àmbitu de s'istrutzione primària, chi s'insinnamentu de sas limbas rezionales o minoritàrias relativas constìtuat parte integrante de su curriculum; o
iv. aplicare una de sas mesuras prevìdidas in sos puntos in antis dae i) a iii) a su nessi a sos alunnos de sas famìlias chi lu disizent e essende su nùmeru bastante;
c. i. assegurare s'istrutzione segundària in sas limbas rezionales o minoritàrias relativas; o
ii. assegurare una parte rilevante de s'istrutzione segundària in sas limbas rezionales o minoritàrias relativas; o
iii. previder, in s'àmbitu de s'istrutzione segundària, s'insinnamentu de sas limbas rezionales o minoritàrias comente parte integrante de su curriculum; o
iv. aplicare una de sas mesuras prevìdidas in sos puntos in antis dae i) a iii) a su nessi a sos alunnos chi lu disizent -o, in ue bi siat su casu e sas famìlias lu disizent - essende su nùmeru bastante;
d. i. assegurare un'istrutzione tècnica e professionale in sas limbas rezionales o minoritàrias relativas; o
ii. assegurare una parte rilevante de s'istrutzione tècnica e professionale in sas limbas rezionales o minoritàrias relativas; o
iii. previder in s'àmbitu de s'istrutzione tècnica e professionale, s'insinnamentu de sas limbas rezionales o minoritàrias comente parte integrante de su curriculum; o
iv. aplicare una de sas mesuras prevìdidas in sos puntos in antis dae i) a iii) a su nessi a sos alunnos chi lu disizent -o, in ue bi siat su casu e sas famìlias lu disizent - essende su nùmeru bastante;
e. i. previder, s'istrutzione universitària e àteras formas de istrutzione superiore in sas limbas rezionales o minoritàrias; o
ii. previder s'istùdiu de custas limbas comente dissiplinas de s'insinnamentu universitàriu e superiore; o
iii. si, pro su ruolu de s'Istadu in sos istitutos de istrutzione superiore, sos puntos i) e ii) non podent esser aplicados, animare e/o autorizare s'atuatzione de un'insinnamentu universitàriu o de àteras formas de insinnamentu superiore in sas limbas rezionales o minoritàrias, o ponner a disponimentu mèdios chi permitant de istudiare custas limbas in s'universidade o in àteros istitutos superiores;
f. i. fagher a manera chi siant assegurados cursos de educatzione pro adultos o de istrutzione permanente mescamente o de su totu in sas limbas rezionales o minoritàrias; o
ii. proponner custas limbas comente dissiplinas pro s'istrutzione de sos adultos e pro s'educatzione permanente; o
iii. si s'aministratzione pùblica non tenet cumpetèntzia direta in su campu de s'istrutzione de sos adultos, favorire e/o animare s'insinnamentu de custas limbas in s'àmbitu de s'istrutzione de sos adultos e de s'istrutzione permanente;
g. fagher a manera chi siat asseguradu s'insinnamentu de s'istòria e de sa cultura espressadas dae sa limba rezionale o minoritària;
h. assegurare sa formatzione initziale e permanente de sos insinnantes chi servit a ponner in atu cantu est istadu naradu in sos paràgrafos dae a) a g) atzetados dae sa Parte;
i. creare unu o prus òrganos de vizilàntzia incarrigados de controllare sas mesuras adotadas e sos resurtados otentos in s'istitutzione o in s'isvilupu de s'insinnamentu de sas limbas rezionales o minoritàrias e de iscrier sas relatziones periòdicas subra de sas indàzines issoro, chi ant a esser publicadas.
2. In cantu a s'istrutzione, e cunforme a sos territòrios diferentes dae cussos in ue sas limbas rezionales o minoritàrias sunt impreadas traditzionalmente, sas Partes s'impinnant a autorizare, animare o ponner in atu, si su nùmeru de sos faeddadores de una limba rezionale o minoritària lu zustìfichet, s'insinnamentu in sa o de sa limba rezionale o minoritària a totu sos livellos de istrutzione relativos.

ARTÌCULU 9
Autoridades zuditziàrias
1. Sas partes s'impinnant, cunforme a sas tzircuscritziones de sas autoridades zuditziàrias in ue su nùmeru de sos residentes chi faeddant sas limbas rezionales o minoritàrias zustìfichet sas mesuras ispetzificadas a pustis, cunforme a sa situatzione de onzuna de custas limbas e si s'impreu de sas possibilidades ofertas dae su paràgrafu presente non siat cunsideradu dae su zùighe un'impèigu a s'aministratzione zusta de sa zustìtzia:
a. in sas protzeduras penales:
i. a previder chi sos zùighes, a pustis de sa rechesta de una de sas partes, fagant sa protzedura in sas limbas rezionales o minoritàrias; e/o
ii. a assegurare a s'imputadu su deretu de s'espressare in sa limba rezionale o minoritària sua; e/o
iii. a previder chi si tenzant in contu sas dimandas e sas proas, iscritas o orales, finas si sunt formuladas in una limba rezionale o minoritària; e/o
iv. a mustrare, a pustis de sa rechesta, sos atos ligados a una protzedura zuditziària in sa limba rezionale o minoritària relativa,
si servit impreende intèrpretes e tradutziones chi non fagant gastare de prus a sos interessados:
b. in sas protzeduras tziviles:
i. a previder chi sos zùighes, a pustis de sa rechesta de una de sas partes, fagant sa protzedura in sa limba rezionale o minoritària; e/o
ii. a permiter, si una parte in càusa diat dever cumparrer de pessone in antis a unu tribunale, chi custa s'espresset in sa limba rezionale o minoritària sua sena pro custu deper sustenner àteru gastu; e/o
iii. a permiter sa mustra de documentos e proas in sas limbas rezionales o minoritàrias, faghende recursu, si bisonzat, a intèrpretes e tradutziones;
c. in sas protzeduras in antis a sos tribunales cumpetentes in matèria aministrativa:
i. a previder chi sos zùighes, a pustis de sa rechesta de una de sas partes, fagant sa protzedura in sas limbas rezionales o minoritàrias; e/o
ii. a permiter, si una parte in càusa deveret cumparrer de pessone in dae in antis a unu tribunale, chi custa s'espresset cun sa limba rezionale o minoritària sua sena pro custu sustenner àteru gastu; e/o
iii. a permiter sa mustra de documentos e proas in sas limbas rezionales o minoritàrias, faghende recursu, si bisonzat, a intèrpretes e tradutziones;
d. a leare providimentos, a manera chi sos paràgrafos in antis b) e c) e s'impreu eventuale de intèrpretes e de tradutziones non fagant gastare de prus a sas pessones interessadas.
2. Sas Partes s'impinnant:
a. a non negare sa valididade de atos zurìdicos redatados in s'Istadu petzi ca sunt formulados in una limba rezionale o minoritària; o
b. a non negare sa valididade, intre sas partes, de atos zurìdicos redatados in s'Istadu petzi ca sunt formulados in una limba rezionale o minoritària e a previder chi custos ant a esser oponìbiles a tertzos interessados chi non faeddant custas limbas, a cunditzione chi su contenutu de s'atu siat fatu connoscher a issos dae chie lu faghet baler; o
c. a non negare sa valididade, intre sas partes, de atos zurìdicos redatados in s'Istadu petzi ca sunt formulados in una limba rezionale o minoritària.
3. Sas Partes s'impinnant a ponner a disponimentu, in sas limbas rezionales o minoritàrias, sos testos lezislativos natzionales prus importantes, e cussos chi pertocant de prus sos chi impreant custas limbas, si custos testos non siant zai disponìbiles in àtera manera.

ARTÌCULU 10
Autoridades aministrativas e servìtzios pùblicos
1.In sas tzircoscritziones aministrativas de s'Istadu in ue tenzat sa residèntzia unu nùmeru de faeddadores de sas limbas rezionales o minoritàrias chi zustìfichet sos providimentos chi sighint e cunforme a sa situatzione de onzi limba, sas Partes s'impinnant, in sa mesura chi custu siat pagu prus o mancu possìbile, a:
a. i. assegurare chi sas autoridades aministrativas impreent sas limbas rezionales o minoritàrias; o
ii. assegurare chi sos funtzionàrios chi traballant cun su pùblicu impreent sas limbas rezionales o minoritàrias cun sas pessones chi faeddant cun issos in custas limbas; o
iii. assegurare chi sos faeddadores de limbas rezionales o minoritàrias podant presentare dimandas orales o iscritas e retzire risposta in custas limbas; o
iv. assegurare chi sos faeddadores de limbas rezionales o minoritàrias podant presentare dimandas orales o iscritas in custas limbas; o
v. assegurare chi sos faeddadores de limbas rezionales o minoritàrias podant presentare unu documentu bàlidu redatadu in custas limbas,
b. ponner a disponimentu mòdulos e testos aministrativos de impreu currente pro sa populatzione in sas limbas rezionales o minoritàrias o in versiones bilìngues:
c. permiter a sas autoridades aministrativas de iscrier documentos in una limba rezionale o minoritària.
2. In cantu a sas autoridades locales e rezionales de sos territòrios in ue su nùmeru de sos residentes chi faeddant limbas rezionales o minoritàrias zustìfichet sos providimentos chi sighint, sas Partes s'impinnant a permiter e/o a animare:
a. s'impreu de sas limbas rezionales o minoritàrias in su cuadru de s'aministratzione rezionale o locale;
b. sa possibilidade pro sos faeddadores de limbas rezionales o minoritàrias de presentare dimandas orales e iscritas in custas limbas;
c. sa publicatzione dae parte de sas autoridades rezionales de documentos ufitziales finas in sas limbas rezionales o minoritàrias relativas;
d. sa publicatzione dae parte de sas autoridades locales de documentos ufitziales finas in sas limbas rezionales o minoritàrias relativas;
e. s'impreu dae parte de sas autoridades rezionales de sas limbas rezionales o minoritàrias in sas chistiones de sas assembleas, sena nche dogare, mancari gasi, s'impreu de sa/s limba/s ufitziale/s de s'Istadu;
f. s'impreu dae parte de sas autoridades locales de sas limbas rezionales o minoritàrias in sas chistiones de sas assembleas, sena nche dogare, mancari gasi, sa/s limba/s ufitziale/s de s'Istadu;
g. s'impreu e s'adotzione, si bisonzat paris cun sa denominatzione in sa/ s e limba/s ufitziale/s, de sas formas traditzionales e curretas de sa toponomàstica in sas limbas rezionales o minoritàrias.
3. In cantu a sos servìtzios pùblicos assegurados dae sas autoridades aministrativas o dae àteros chi tenent sa funtzione issoro, sas Partes s'impinnant, in s'àmbitu de su territòriu in ue sas limbas rezionales e minoritàrias sunt faeddadas, cunforme a sa situatzione de onzi limba e in sa mesura chi custu siat pagu prus o mancu possìbile, a:
a. assegurare chi sas limbas rezionales o minoritàrias siant impreadas in ocasione de sa presentada de su servìtziu; o
b. permiter a sos faeddadores de sas limbas rezionales o minoritàrias de formulare dimandas e retzire rispostas in custas limbas; o
c. permiter a sos faeddadores de limbas rezionales o minoritàrias de formulare una dimanda in custas limbas.
4. Pro render efetivos sos disponimentos cunforme a sos paràgrafos 1, 2 e 3 chi issas ant atzetadu, sas Partes s'impinnant a leare unu o prus de sos providimentos chi sighint:
a. s'impreu de tradutziones o de intèrpretes cando siant rechestos;
b. s'assuntzione e, cando custu non siat possìbile, sa formatzione de funtzionàrios e de àteros impreados pùblicos in nùmeru bastante;
c. s'atzetatzione, pro cantu possìbile, de sas rechestas de impreados pùblicos, chi connoschent una limba rezionale o minoritària, de esser nominados in su territòriu in ue custa limba est faeddada.
5. Sas Partes s'impinnant a permiter, a pustis de sa rechesta de sos interessados, s'impreu e s'adotzione de sambenados in sas limbas rezionales o minoritàrias.

ARTÌCULU 11
Mèdias
1. Sas Partes s'impinnant cun sos faeddadores de sas limbas rezionales o minoritàrias in sos territòrios in ue custas limbas sunt impreadas, cunforme a sa situatzione de onzuna, in sa mesura chi s'aministratzione pùblica tenzat, in manera direta o non direta, cumpetèntzia, podere o unu ruolu in custu campu e rispetende sos printzìpios de indipendèntzia e de autonomia de sos mèdias:
a. in sa mesura chi sa ràdio e sa televisione tenzant una funtzione de servìtziu pùblicu:
1. a assegurare sa creatzione a su nessi de un'emitente radiofònica e de unu canale televisivu in sas limbas rezionales o minoritàrias, o
ii. a animare e/o favorire sa creatzione a su nessi de un'emitente radiofònica e de unu canale televisivu in sas limbas rezionales o minoritàrias; o
iii. a leare providimentos adeguados a manera chi sos entes radiotelevisivos programent trasmissiones in sas limbas rezionales o minoritàrias;
b. i. a animare e/o favorire sa creatzione a su nessi de un'emitente radiofònica in sas limbas rezionales o minoritàrias; o
ii. a animare e/o favorire sa trasmissione de programas radiofònicos regulares in sas limbas rezionales o minoritàrias.
c. i. a animare e/o favorire sa creatzione a su nessi de unu canale televisivu in sas limbas rezionales o minoritàrias; o
ii. a animare e/o favorire sa difusione de programas televisivos regulares in sas limbas rezionales o minoritàrias; o
d. a animare e/o favorire sa creatzione e sa difusione de produtziones audio e audiuvisivas in sas limbas rezionales o minoritàrias; o
e. i. a animare e/o favorire sa creatzione e/o su mantenimentu a su nessi de un'òrganu de istampa in sas limbas rezionales o minoritàrias; o
ii. a animare e/o favorire sa publicatzione regulare de artìculos pro s'istampa in sas limbas rezionales o minoritàrias; o
f. i. a pagare su gastu suplementare de sos mèdios de comunicatzione chi impreent sas limbas rezionales o minoritàrias in ue sa leze previdet un'assistèntzia finantziària in zenerale, a sos mèdias, o
ii. a estender sos providimentos de assistèntzia finantziària in vigore a sas produtziones audiovisivas in sas limbas rezionales o minoritàrias.
2. Sas Partes s'impinnant a assegurare sa libertade de retzire diretamente sas trasmissiones radiofònicas e televisivas de sos istados chi sunt a curtzu in una limba faeddada in forma pretzisa o sìmile a una limba rezionale o minoritària, e a non s'oponner a torrare a trasmiter in custa limba programas radiofònicos o televisivos de sos istados chi sunt a curtzu. Issas s'impinnant in prus a assegurare chi peruna restritzione a sa libertade de espressione e a sa tzirculatzione lìbera de s'informatzione in una limba impreada in forma pretzisa o sìmile a sa de una limba rezionale o minoritària siat imposta a s'istampa. S'esertzìtziu de sas libertades zai numenadas, cumportende doveres e responsabilidades, podet esser suzetu a tzertas formalidades, cunditziones, restritziones o santziones prevìdidas dae sa leze, chi costituint mesuras indispensàbiles, in una sotziedade democràtica, a sa seguràntzia natzionale, a s'integridade territoriale o a sa seguràntzia pùblica, a sa tutela de s'òrdine e a sa preventzione de sa criminalidade, a sa tutela de sa salude o de sa morale, a sa tutela de sa reputatzione e de sos deretos de sos àteros, pro cuntrastare sa divulgatzione de informatziones riservadas o pro assegurare s'autoridade e s'impartzialidade de su podere zuditziàriu.
3. Sas Partes s'impinnant a assegurare chi sos interessos de sos faeddadores de limbas rezionales o minoritàrias siant rapresentados o leados in cunsideru in su cuadru de sas istruturas chi si siant creadas cunforme a sa leze e chi tenent s'incàrrigu de assegurare sa libertade e sa pluralidade de sos mèdias.

ARTÌCULU 12
Atividades culturales e istruturas issoro
i. In cantu a sas istruturas e a sas atividades culturales -mescamente bibliotecas, videotecas, tzentros culturales, museos, archìvios, acadèmias, teatros e tzìnemas, in prus a sa produtzione literària e tzinematogràfica, a s'espressione culturale populare, a sos ispetàculos, a sas indùstrias culturales, chi includant in mesu de sas àteras cosas s'impreu de sas tecnolozias noas- sas Partes s'impinnant, in s'àmbitu de su territòriu in ue custas limbas sunt impredas e cunforme a sa cumpetèntzia, a su podere o a su ruolu de sas autoridades pùblicas in custu campu, a:
a. animare s'espressione e sas initziativas pròpias de sas limbas rezionales o minoritàrias e a favorire sos mèdios de atzessu diferentes a sas òperas produidas in custas limbas;
b. favorire sos mèdios de atzessu diferentes in àteras limbas a sas òperas produidas in sas limbas rezionales o minoritàrias promovende e isvilupende sas atividades de tradutzione, dopiazu, postsincronizatzione e impreu de sos sutatìtulos;
c. favorire s'atzessu in limbas rezionales o minoritàrias a òperas produidas in àteras limbas, promovende e isvilupende sas atividades de tradutzione, dopiazu, postsincronizatzione e impreu de sos sutatìtulos;
d. assegurare chi sos organismos incarrigados de organizare e de sustenner formas diferentes de atividades culturales includant in mesura adeguada sa connoschèntzia e s'impreu de limbas e culturas rezionales o minoritàrias in sas atividades chi issos promovent o sustenent;
e. favorire providimentos pro assegurare chi sos organismos incarrigados de organizare e de sustenner sas atividades culturales tenzant personale a disponimentu cun domìniu prenu de sa limba rezionale o minoritària in prus de sa/s limba/s de su restu de sa populatzione;
f. favorire sa partetzipatzione direta, in cantu a sas istruturas e a sos programas de sas atividades culturales, de rapresentantes de sos faeddadores de limbas rezionales o minoritàrias;
g. animare e/o favorire sa creatzione de unu o prus organismos incarrigados de collire, archiviare e presentare a su pùblicu òperas produidas in sas limbas rezionales o minoritàrias;
h. si bisonzat, creare e/o promover e finantziare servìtzios de tradutzione e de chirca terminolòzica, mescamente cun sa finalidade de mantenner e isvilupare in onzi limba rezionale o minoritària una terminolozia aministrativa, cumertziale, econòmica, sotziale, tecnolòzica o zurìdica apropiada.
2. In cantu a sos territòrios diferentes dae cussos in ue sas limbas rezionales o minoritàrias sunt impreadas a su sòlitu, sas Partes s'impinnant a autorizare, animare e/o previder, si su nùmeru de sos faeddadores de sa limba rezionale o minoritària lu zustìfichet, atividades adeguadas o istruturas culturales in cunformidade a su paràgrafu de in antis.
3. Sas Partes s'impinnant, in sa polìtica culturale issoro in logu istranzu, a dare s'importu zustu a sas limbas rezionales o minoritàrias e a sa cultura chi issas espressant.

ARTÌCULU 13
Bida econòmica e sotziale
1. In cantu a sas atividades econòmicas e sotziales, sas Partes s'impinnant, in totu s'istadu, a:
a. escluder dae sa lezislatzione issoro cale si siat disponimentu chi proibat o lìmitet sena resones zustificàbiles s'impreu de sas limbas rezionales o minoritàrias in sos documentos de sa bida econòmica e sotziale e mescamente in sos cuntratos de traballu e in sos documentos tècnicos comente istrutziones pro s'impreu de produtos o de impiantos;
b. proibire s'inserimentu in sos regulamentos internos de sas impresas e in sos atos privados de clàusolas chi escludant o lìmitent s'impreu de sas limbas rezionales o minoritàrias, a su nessi intre sos faeddadores de sa matessi limba;
c. s'oponner a normas chi cherent disanimare s'impreu de sas limbas rezionales o minoritàrias in s'àmbitu de sas atividades econòmicas o sotziales;
d. favorire e/o animare cun mèdios diferentes dae cussos prevìdidos in sos paràgrafos de in antis s'impreu de sas limbas rezionales o minoritàrias.
2. In cantu a sas atividades econòmicas e sotziales, sas Partes s'impinnant, cunforme a sa cumpetèntzia de s'aministratzione pùblica, in su territòriu in ue sas limbas rezionales o minoritàrias sunt impreadas e pro cantu custu siat pagu prus o mancu possìbile a:
a. includer in sos regulamentos finantziàrios e bancàrios issoro, clàusolas chi permitant, cun cunditziones cumpatìbiles cun sa pràtica cumertziale, s'impreu de sas limbas rezionales o minoritàrias in sas emissiones de òrdines de pagamentu (assinnos, tratas, etc.) o de àteros documentos finantziàrios o, a su bisonzu, assegurare chi custu protzessu siat efetivu;
b. in sos setores econòmicos e sotziales diretamente suta de su controllu issoro (setore pùblicu), organizare atividades pro promover s'impreu de sas limbas rezionales o minoritàrias;
c. assegurare chi sas istruturas sotziales comente ospidales, domos de pasu e pensionatos diant sa possibilidade de retzire e de tratare in sa limba issoro sos faeddadores de una limba rezionale o minoritària chi tenzant bisonzu de curas pro motivos de salude, pro betzesa o pro àteras resones;
d. assegurare, cun modalidades adeguadas, chi sos avisos de seguràntzia siant redatados finas in sas limbas rezionales o minoritàrias;
e. render atzessìbiles in sas limbas rezionales o minoritàrias sas informatziones dadas dae sas autoridades cumpetentes in cantu a sos deretos de sos consumadores.

ARTÌCULU 14
Iscàmbios transfrontaleris
1. Sas Partes s'impinnant:
a. a aplicare sos acordos bilaterales e multilaterales chi las ligant a sos Istados in ue est impreada sa matessi limba in forma pretzisa o sìmile, o a chircare de los cuncruire cando bisonzat, a manera de favorire sos cuntatos intre sos faeddadores de sa matessi limba in sos Istados interessados, in sos campos de sa cultura, de s'educatzione, de s'informatzione, de sa formatzione professionale e de s'educatzione permanente;
b. in s'interessu de sas limbas rezionales o minoritàrias, a favorire e/ o promover sa cooperatzione transfrontalera, in particulare intre sas aministratziones rezionales o locales de sos territòrios in ue sa matessi limba est impreada in forma pretzisa o sìmile.

PARTE IV
APLICATZIONE DE SA CARTA

ARTÌCULU 15
Raportos periòdicos
1. Sas Partes ant a presentare periodicamente a su Segretàriu Zenerale de su Cussizu de Europa, in una forma chi at a esser determinada dae su Cussizu de sos Ministros, unu raportu subra de sa polìtica sighida in cunformidade cun sa Parte II de sa Carta presente e subra de sas mesuras adotadas pro ponner in pràtica sos disponimentos de sa Parte III chi issas ant atzetadu. Su primu raportu devet esser presentadu s'annu a pustis de s'intrada in vigore de sa Carta pro sa Parte interessada, sos àteros raportos a intervallos de tres annos a pustis de su primu.
2. Sas Partes ant a render pùblicos sos raportos issoro.

ARTÌCULU 16
Verìfica de sos raportos
1. Sos raportos presentados a su Segretàriu Zenerale de su Cussizu de Europa prevìdidos in s'artìculu 15 ant a esser esaminados dae unu comitadu de espertos formadu in cunformidade a s'artìculu 17.
2. Organismos e assòtzios costituidos legalmente in una Parte ant a poder fagher presente a su Comitadu de espertos chistiones relativas a sos impinnos leados dae custa Parte cunforme a sa Parte III de sa Carta presente. A pustis de aer intesu sa parte interessada, su Comitadu de espertos at a poder leare in cunsideru custas informatziones in s'istesura de su raportu prevìdidu in su paràgrafu 3 de s'artìculu presente. Custos organismos o assòtzios ant a poder in prus presentare decraratziones pro sa polìtica sighida dae una Parte in cunformidade a sa Parte III.
3. In base a sos raportos prevìdidos in su paràgrafu 1 e a sas informatziones prevìdidas in su paràgrafu 2, su comitadu de espertos at a amaniare unu raportu pro su Comitadu de sos Ministros. Custu raportu at a esser acumpanzadu dae sas osservatziones chi sas Partes ant a esser invitadas a formulare e su Comitadu de sos Ministros l'at a poder render pùblicu.
4. Su raportu prevìdidu in su paràgrafu 3 at a cuntenner in particulare sas propostas de su comitadu de espertos a su Comitadu de sos Ministros pro sa preparatzione de osservatziones eventuales de custu a una o prus Partes.
5. Su Segretàriu Zenerale de su Cussizu de Europa at a presentare onzi duos annos unu raportu pretzisu a s'Assemblea parlamentare subra de s'aplicatzione de sa Carta.

ARTÌCULU 17
Comitadu de espertos
1. Su comitadu de espertos at a esser formadu dae unu membru de onzi Parte chi su Comitadu de sos Ministros at a incarrigare leende·lu dae una lista de pessones de moralidade arta e de cumpetèntzia reconnota in sas chistiones tratadas dae sa Carta, chi ant a esser propostas dae sas Partes interessadas.
2. Sos membros de su comitadu ant a esser nominados pro unu tempus de ses annos e su mandadu issoro est rinnovàbile. Si unu membru non podet cumpretare su mandadu suo, at a esser sustituidu cunforme a sa protzedura prevìdida in su paràgrafu 1 e su membru nominadu in parte sua at a cumpretare su tempus de su mandadu de su predetzessore.
3. Su comitadu de espertos at a adotare unu regulamentu internu suo. Sos servìtzios de segreteria suos ant a esser assegurados dae su Segretàriu Zenerale de su Cussizu de Europa.

PARTE V
DISPONIMENTOS FINALES

ARTÌCULU 18
Sa Carta presente est aberta a sa firma de sos Istados membros de su Cussizu de Europa. Custa at a esser suzeta a ratìfica, atzetatzione o aprovatzione. Sos istrumentos de ratìfica, atzetatzione o aprovatzione ant a esser depositados a su Segretàriu Zenerale de su Cussizu de Europa.

ARTÌCULU 19
1. Sa Carta presente at a intrare in vigore sa prima die de su mese imbeniente, a sa fine de unu tempus de tres meses, a pustis chi chimbe Istados membros de su Cussizu de Europa ant a aer espressadu su cunsensu issoro a esser ligados a sa Carta in cunformidade a sos disponimentos de s'artìculu 18.
2. Pro cale si siat Istadu membru chi a pustis at a espressare su cunsensu suo a esser ligadu dae sa Carta, custa at a intrare in vigore dae sa prima die de su mese imbeniente, a sa fine de unu tempus de tres meses, a pustis de sa data de su depòsitu de s'istrumentu de ratìfica, atzetatzione o aprovatzione.

ARTÌCULU 20
1. A pustis de s'intrada in vigore de sa Carta presente, su Comitadu de sos Ministros de su Cussizu de Europa at a poder invitare cale si siat Istadu chi non siat membru de su Cussizu de Europa pro aderire a sa Carta.
2. Pro onzi Istadu aderente, sa Carta at a intrare in vigore dae sa prima die de su mese imbeniente, a sa fine de unu tempus de tres meses a pustis de sa data de su depòsitu de s'istrumentu de adesione a su Segretàriu Zenerale de su Cussizu de Europa.

ARTÌCULU 21
1. Onzi parte podet a su mamentu de su depòsitu de s'istrumentu de ratìfica, de atzetatzione, de aprovatzione o de adesione suo, formulare una o prus riservas a sos paràgrafos dae 2 a 5 de s'artìculu 7 de sa Carta presente. Non s'amintit peruna àtera riserva.
2. Onzi parte chi apat formuladu una riserva cunforme a su paràgrafu de in antis la podet ritirare de su totu o in parte imbiende·nde notìfica a su Segretàriu Zenerale de su Cussizu de Europa. Su ritiru at a tenner efetu dae sa data de retzida de sa notìfica dae su Segretàriu Zenerale.

ARTÌCULU 22
1. Onzi parte podet, in cale si siat mamentu, denuntziare sa Carta presente imbiende·nde notìfica a su Segretàriu Zenerale de su Cussizu de Europa.
2. Sa denùntzia at a tenner efetu sa prima die de su mese chi sighit sa fine de unu tempus de ses meses a pustis de sa data de retzida de sa notìfica dae su Segretàriu Zenerale.

ARTÌCULU 23
Su Segretàriu Zenerale de su Cussizu de Europa at a notificare a sos Istados membros de su Cussizu e a onzi Istadu chi apat aderidu a sa Carta presente:
a. onzi firma;
b. su depòsitu de onzi istrumentu de ratìfica, de atzetatzione, de aprovatzione o de adesione;
c. onzi data de intrada in vigore de sa Carta presente in cunformidade a sos artìculos suos 19 e 20;
d. cale si siat notìfica retzida in cantu a s'aplicatzione de sos disponimentos de s'artìculu 3, paràgrafu 2;
e. onzi àteru atu, notìfica o comunicatzione relativa a sa Carta presente.

#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]