bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

18/08/2011

Sos Istados Unidos e sas limbas in perìgulu

Duas agentzias federales ant a investire 3,9 milliones de dòllaros in 34 progetos pro s'archiviatzione digitale de 50 idiomas chi sunt arrischende s'estintzione

Si tratat  de sa de sete fases  de su programa “Documentende  limbàgios in perìgulu  de estintzione” (DEL), una campagna fata paris dae sa Fundatzione Natzionale de sas Sièntzias (NSF) e dae sa “National Endowment for the Humanities” (NEH), chi ant annuntziadu su partzimentu de fundos in un comunicadu unitàriu.

Sos fundos ant a finantziare  istùdios e  progetos relatzionados cun idiomas e  dialetos de sa penìsula de Kamchatka, in Rùssia; sos Istados de Nuevo México e Oklahoma, in sos  II.UU.; unu limbàgiu in Oaxaca, Mèssicu, e sa documentatzione  de s'impreu de su quechua dae bandas de sos pitzinnos in Bolìvia e Perù, in mesu de àteru. Su dinare  at a èssere destinadu, pro nàrrere, a s'archiviatzione digitale de su karuk e de su yurok, duos limbàgios  indìgenos in su nord de sa Califòrnia, chi los faeddant galu petzi pagos antzianos.

S'interessu  de sos istudiosos  naschet dae su fatu chi  sos documentos acadèmicos dant pagas informatziones  a fùrriu de custas duas limbas, e duncas parte de su dinare  at a agiuare a analizare totu su traballu fatu in su sèculu coladu e a sighire sos istùdios de como. “Devimus megiorare  sa documentatzione de sas limbas in perìgulu de estintzione in antis chi siant ammudadas”, at naradu Myron Gutmann, sudiretore de Sièntzias Sotziales de sa NSF. Custos idiomas “sunt una fonte  insustituìbile de informatzione linguìstica e  cognitiva, e sos  avantzamentos reghentes  in sa  tecnologia informàtica permitent  de  integrare e analizare custas connoschèntzias in forma prus cumpleta”, at agiuntu.

Unos cantos progetos finantziados dae su programa punnant a megiorare sa connoschèntzia  de sos aspetos “universales” de sos idiomas e su chi custos  podent esplicare  in sos protzessos  cognitivos de s'èssere umanu. Pro nàrrere,  Jurgen Bohnemyer, un'istudiosu  de s'Universidade Istatale de New York (SUNY, in inglesu), est istudiende  comente sa  gente rapresentat “su cuntzetu  de s'ispàtziu ” in 25 idiomas faeddados in totu sos sos continentes.

Un'àteru progetu  finantziadu  dae sos II.UU. at a agiuare a istudiare su protzessu de acuisitzione, dae bandas de sos pitzinnos,  de su chuj, unu limbàgiu  de su sud  de su Mèssicu  e de s'est de su Guatemala relatzionadu cun sos mayas e chi est unu de sos chi sunt arrischende de prus de iscumpàrrere. A pàrrere de su presidente de NEH, Jim Leach, s'estintzione  de un'idioma in antis chi siat documentadu “lìmitat sa connoschèntzia nostra  de sa forma chi sa gente si relatzionat  cun s'ambiente sotziale e naturale suo”.

“Amparende sa creatzione  de ditzionàrios, archìvios gramaticales e digitales, su programa DEL preservat e faghet atzessìbile  unu cumplessu mannu de informatzione culturale chi rifletet sas traditziones e sa sabiduria de sos pòpulos  chi ant vìvidu e froridu   in su praneta nostru”, at agiuntu Leach. In mesu de sos progetos  finantziados dae sas agentzias  federales bi nd'at unu pro fàghere unu ditzionàriu  de su itelmen, chi lu faeddant unas binti pessones  in sa penìsula  russa de Kamchatka, e un'àteru sìmile  pro su  apache mescalero, chi lu faeddant unas  noighentas pessones in su sud de su  Nuevo México.

Ant finas destinadu  fundos a s'istùdiu  de su tataltepec de Valdés Chatino, chi lu faeddant unas duamìgia pessones  in Oaxaca (Mèssicu), e a àteros istùdios linguìsticos.

#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]