bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

06/07/2011

Sa limba italiana in crisi

A su chi narat s'I.N.V.A.L.S.I., sas levas noas l'ischint impitare  semper prus pagu

Comente iscrient sos istudentes italianos? Male. Lu narat s’I.N.V.A.L.S.I., (Istituto nazionale per la valutazione del sistema educativo di istruzione e di formazione ) a pustis chi at bidu sos resurtados  de sas proas iscritas in s'esàmene  de maturidade. In su situ  www.invalsi.it bi sunt sos traballos de s'esàmene de duos annos a como, e b'at de s'isporare pro sas pessones  chi istimant  sa limba de Dante: sa puntegiadura b'est e non b'est, sa gramàtica est una cosa relativa, sa consecutio temporum un'elementu disconnotu, sos perìodos   tortinados,  longos e inefetivos.  

S ’I.N.V.AL.S.I. at curretu  545 elaborados  de sa proa  de italianu in s'esàmene de Istadu  de s'annu  iscolàsticu 2008-09, e at averiguadu  sa pagu cumpetèntzia  in s'impreu iscritu  de sa limba  italiana dae bandas de sos pitzinnos  chi agabbant s'iscola   superiore.  In totu sas bator cumpetèntzias fundamentales  (gramaticale, testuale, lessicale e ideativa) b'at unu votu mèdiu  inferiore a sa sufitzièntzia. Su votu si dat  in bindighèsimos  e unu traballu sufitziente devet otènnere a su nessi 10/15. Tando, ant cunsideradu  insufitzientes prus de su mesu  de sos elaborados  (intre su 54 e su 63 pro chentu, cunforma a  sa cumpetèntzia leada in cunsideru). Su  votu mèdiu dadu a sos litzeales  est agigu  subra de sa sufitzièntzia. Belle gasi, est arta sa  cuota de sas insufitzièntzias in sa cumpetèntzia  gramaticale (34 pro chentu ) e in sa cumpetèntzia  lessicale (45 pro chentu). Est bassa sa  cuota de sas etzellèntzias. In sos istitutos  tècnicos su votu mèdiu no nche crompet  a sos 9 bindighèsimos. A pustis de 13 annos de  iscola, su bonu de sos tècnicos de cras  no nche crompent  a unu gradu  bastante de connoschèntzia  de sa limba italiana. Su voto mèdiu de sos pitzinnos chi andant a sas iscolas   professionales  no nche  colant s’8; in prus de s'80 pro chentu  de sos casos, sas proas  sunt cunsideradas  insufitzientes in totu sas bator  cumpetèntzias. E finas sa calligrafia est una  pelea: con sms, chat  e totu gasi, s'iscritura  a manu est semper prus  rara, e giai si nde bident sos resurtados.

 l


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]