bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

30/06/2011

Sa limba inuktitut pro sos pitzinnos eschimesos de su Canadà

Unu remèdiu contra a sa dispersione iscolàstica

Su ministru  de sos Afares Aborìgenos de su Canadà, John Duncan, at a presentare  in su Parlamentu una relata in ue pedit  un'istrategia noa  pro fàghere a manera chi  sos pitzinnos inuit siant educados  in sa limba issoro, e no in frantzesu e inglesu ebbia. Cunforma a su chi b'at iscritu in su documentu, s'idea est a chircare de pònnere remèdiu a su  75% de dispersione iscolàstica chi, a dolu mannu,  interessat sos pitzinnos eschimesos. Pro parte sua, Mary Simon, presidenta de s'organizatzione   Inuit Tapirisat Kanatami,  at naradu chi est cuntenta manna de custa novidade, e at decraradu  chi "sa  proposta est un'istrategia  pro su sèculu 21, cun deghe  racumandatziones, in ue sa de sa limba  est sa prima  e prus importante".

Situatzione  similare a su Quebec

De fatu,  est dae annos chi si faeddat de s'insinnamentu  in inuktitut (sa limba  de sos inuit de su Canadà)  e, in sos annos 2004-2008, su guvernu de Nunavut  at impostadu un'istrategia de educatzione bilìngue   in ue si teniant in contu tres modellos. Cun su primu modellu, b'est s'immersione  linguìstica in sos giassos  in ue sa limba  de sos eschimesos est torrende a beru in palas,  immersione chi si diat  alternare  cun sas letziones  in inglesu  in s'iscola mèdia superiore. Su segundu interessat sas comunidades  cun una presèntzia forte  de s' inuktitut, in ue si diat insinnare a sos iscolanos  a iscrìere e a lèghere in sa limba issoro, ma in ue bi diat èssere finas  una presèntzia forte  de s'inglesu. Cun su de tres, sas duas limbas si diant  intercambiare sena problemas.

Nunavut est unu territòriu autònomu  de su  Canadà dae su  1999. In antis, faghiat parte de sos Territòrios de su Nord-est. Finas in su  Quebec b'at una regione  a majoria inuit, Nunavik, in ue prus de una bia ant pedidu  pro  s'inuktitut su matessi tratamentu  chi su  Quebec garantit a su frantzesu.

Unu pòpulu in  perìgulu

Sa populatzione eschimesa  chi est suta de s'amministratzione  de su Canadà dae sos annos  60 de su sèculu coladu est connoschende  una vida noa pro sa cultura sua,  e  dae sos annos  80 tenet unu pagu  de autonomia política. Belle gasi, sas dificultades sotziales causadas dae  annos de deculturatzione sunt medas, e si narant  alcolismu, pèrdida de sas raighinas identitàrias, unu tassu artu de suitzìdios, dispersione iscolàstica... A totu custos problemas b'at de agiùnghere su chi como est su prus grae: su cambiamentu climàticu, chi est mudende in manera dràstica  s'ambiente naturale, e chi diat pòdere custrìnghere inuit medas a èssere  "rifugiados climàticos": Mary Simon narat, a custu propòsitu, chi b'est su perìgulu chi sas terras, sas domos e sas infrastruturas  de custu pòpulu iscumpàrgiant in su giru de pagos annos.

Ligàmene: http://www.nationalia.cat/ca/noticies/959


#Sarvadore Serra


» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]