bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

03/06/2011

Pìscamos e natzione catalana

de Aureli Argemi

Sa publicatzione reghente  de una lìtera  in ue  sos pìscamos catalanos  difendent su caràtere natzionale de sa Catalugna est su puntu  de mòida de custu artìculu  de su  presidente de su CIEMEN, Aurelí Argemí, subra de  sa chistione  de sa Crèsia ispagnola e  de sa Crèsia catalana a fùrriu  de sos deretos natzionales de su pòpulu catalanu.

 

In ocasione  de su de bintighimbe   anniversàrios de sa lìtera pastorale “ Raighinas cristianas de sa Catalugna”, sutiscrita dae s’episcopadu catalanu, sos pìscamos catalanos de como pùblicant un’àtera lìtera pastorale intitulada “ A su servìtziu de su pòpulu nostru” (sutiscrita su  21 de gennàrgiu, ma essida  in manera pùblica in sa medade de  martzu). Lassende  inoghe a bandas su cuntenutu, prus dotrinale o prus pastorale,  de su documentu, dia chèrrere  leare in cunsideru unu puntu de interessu particulare pro sa temàtica chi custu giornale digitale tratat. Sighende su chi giai naraiat  in su primu testu, in su segundu sa gerarchia de una natzione sena Istadu (sa Catalugna) si sìtuat in unu livellu chi andat  prus a dae in antis  de sos ischemas istabilidos. Faeddat comente chi tengerat una cunferèntzia episcopale pròpia, macari nde siat privada, ca, comente s’ischit, sa detzentralizatzione de sa Crèsia universale colat pro organismos, sas cunferèntzias episcopales, pessadas cun sa mentalidade istatale.

 

Pro valutare mègius s’atitùdine de sa  gerarchia catòlica catalana, tocat a ammentare chi, finas a como, macari unos cantos pìscamos catalanos apant pedidu prus de una bia de si pòdere organizare cun una cunferèntzia episcopale pròpia, mai sunt resessidos a l’otènnere, finas pro curpa de sos pìscamos ispagnolos contràrios a cale si siat dissidèntzia chi tèngiat su nùmene de natzionale no ispagnolu. Siat comente si siat, s’episcopadu catalanu faeddat de s’impinnu suo e de “totu sa Crèsia catòlica in Catalugna cara a su pòpulu nostru”. Comente prima cosa, duncas, torrat a afirnare chi s’identìficat cun una Crèsia determinada, sa catalana, in relatzione e in intro de su cuntestu de sa Crèsia universale (sena peruna subordinatzione esplìtzita a una Crèsia istràngia).

 

Custa positzione, chi si manifesta gasi ca s’espressat in nùmene de totu unu pòpulu catòlicu cuncretu, est, a sos ogros de sos pìscamos catalanos, coerente, normale. Est, in mesu de àteras cosas, sa manera sua de afirmare chi, in sa mesura chi sa Crèsia s’incarnat in unu pòpulu cuncretu, si faghet universale. Belle chi, ufitzialmente, sa Crèsia catalana l’apant posta a un’ala, pretzisamente ca si proclamat fidele a unu pòpulu distintu e distinghìbile. In àteras paràulas, s’episcopadu catalanu at denuntziadu chi, paradossalmente, nen sa Crèsia ispagnola nen su Vaticanu, sede de sa Crèsia universale, tratant sa Crèsia catalana comente tale. Peus galu, no la cherent tratare comente tale ca, cunforma  a su critèriu suo, no esistet. A sos ogros de sos pìscamos ispagnolos, de su Paba e de sa cùria sua, sos pìscamos catalanos sunt cumponentes de sa Cunferèntzia episcopale ispagnola, de sa Crèsia de Ispagna, in definitiva,e bastat. O siat, a pagu serviant sas boghes de s’episcopadu catalanu e sas boghes de su pòpulu catalanu chi giai reclamaiant, annos a como, galu suta de su franchismu, “cherimus pìscamos catalanos”.

 

Siat comente si siat, in sos duos documentos mentovados, sa Crèsia catalana s’autodefinit, duncas, in buca de sos pìscamos suos, universale; incarnada in unu pòpulu cun nùmenes e sambenados, cun una identidade colletiva sua irrenuntziàbile... Giai in sas primas rias de sa lìtera “A su servìtziu de su pòpulu nostru” sos pìscamos catalanos torrant a leare in cunsideru “sos elementos chi identìficant sa Catalugna (...) Reconnoschent sa personalidade e sos elementos natzionales pròpios de sa Catalugna, in su sensu sìncheru de s’espressione, e difendent  su deretu a revindicare e promòvere totu su chi custu cumportat”. Pro  magnificare galu de prus custa atitùdine, sa gerarchia catòlica catalana faghet suas sas paràulas de su Paba Giuanne Pàulu II pronuntziadas cando, in dae in antis de su Parlamentu Europeu, afirmaiat chi “sos pòpulos europeos unidos no ant a atzetare sa dominatzione de una natzione o de una cultura subra de sas àteras, ma ant a  sustènnere su deretu eguale pro totus de inrichire sos àteros cun sa diversidade issoro”. A custas frases gasi craras e fortes, sos pìscamos catalanos b’agiunghent: “In su cuntestu europeu e mundiale de como, su pòpulu catalanu cheret e podet propònnere su cuntributu de s’ispetzifitzidade sua, arraighinada in s’istòria sua, in sa cultura sua e in sa limba sua millenàrias. Sos deretos pròpios de sa Catalugna, gasi comente sos  de totu sos pòpulos de sa terra, sunt fundamentales in s’identidade matessi issoro (...).B’at una soverania fundamentale de sa sotziedade chi si manifestat in sa cultura de sa natzione”.

Comente sìntesi de su chi apo puntualizadu prus subra, reproduo, de sa lìtera “A su servìtziu de su pòpulu nostru”, sas paràulas chi sighint: “Sa Crèsia, pro sa catolitzidade sua intrìnseca, aspirat a s’universalidade sua e a irradiare su tesoru chi b’at in intro suo a totu sos pòpulos de sa terra, rispetende e avvalorende sa singularidade de totu sas culturas. Sa catolitzidade de sa  Crèsia si caraterizat, pretzisamente, ca vivet s’universalidade sena annullare sas identidades particulares”.

Sena duda, custu messàgiu episcopale si sìtuat in sa lògica chi, creo, diat dèvere sighire su cumplessu de sa gerarchia catòlica de comunidades pertinentes a Pòpulos cun o sena Istadu. A dolu mannu, pagos episcopados de Natziones sena Istadu b’adderint. Però su reconnoschimentu de sas atitùdines istraordinàrias chi tantu onorant sos pìscamos catalanos, no est un’iscusa pro non criticare sa mancàntzia issoro de coràgiu, bias medas denuntziada, in dae in antis de una Cunferèntzia Episcopale Ispagnola inimiga implacàbile de sa costitutzione de una Cunferèntzia Episcopale Catalana. Nè in dae in antis de unu Vaticanu chi preferit a  abdicare, in su casu catalanu, a sa catolitzidade sua, a s’universalidade sua, pro sighire sos critèrios de unu colonialismu militante ostile a ammìtere su chi est sa Crèsia matessi, cramada a difùndere su messàgiu de sa noa bona a totu sos pòpulos sena  etzetzione.

aureli argemì


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]