bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

01/06/2011

Sa Lis est una  limba, e comente tale cheret tutelada

Li narat s'assòtziu Vedo Voci

Sa Càmera de sos deputados italiana  aprovet su  Ddl 831 chi at tentu giai  su votu in favore  de su Senadu  su sèighi de martzu; sa Lingua italiana dei segni (Lis) siat reconnota comente limba,  cunforma a su chi disponet giai  sa Carta europea de sas limbas  regionales  o minoritàrias (1992);  siat difusu  s'impreu de  tecnologias  didàticas, informàticas, sientìficas e mèigas; sos chi issèberant sa Lis tèngiant deretu a s'integratzione sotziale prena. Est su chi pedit s'assòtziu  Vedo Voci in una petitzione populare.

Promovende una campagna de informatzione e sensibilizatzione, s'assòtziu at postu  in lìnia sa petitzione  e  cheret cumpartzire, cantu prus chi si podet, un'esigèntzia: sa de  fàghere efetiva  sa Cunventzione Onu subra de sos deretos  de sas pessones cun disabilidades in sa parte chi pertocat  su reconnoschimentu  de sa limba de sos sinnos e su promovimentu de sas tecnologias assistidas.

Agiuada finas  dae sa Diretzione didàtica de Cossato (BI), dae sa sede provintziale de Biella de s’Ens (Ente nazionale sordi) e dae sa Comuna de Cossato in sa pessone de su sìndigu, Claudio Corradino, sa petitzione cheret sullitzitare sa cummissione 12 de sa Càmera a s'aprovatzione de su Ddl 831 «Disposizioni per la promozione della piena partecipazione delle persone sorde alla vita collettiva e riconoscimento della lingua dei segni italiana», giai aprovadu, de su restu, dae su Senadu. Una sensibilizatzione chi s'est difundende  in forma capillare unu pagu in totu su territòriu de s'Istadu: sa boghe de Biella e de su fùrriu est comuna  a àteros territòrios medas .

Sa timòria, però, est chi si torret in palas. “In custas dies – iscriet Melania Vaccaro, presidente de s'assòtziu  - sa cummissione  at detzisu  de torrare a esaminare  sa proposta de lege  aprovada, proponende  modìficas  comente sa sustitutzione  de sa ditzione  Lingua dei Segni - Lis, cun  linguaggio mimico gestuale e/o tecnica di comunicazione".  

"Est inutile – agiunghet Melania Vaccaro - a ammentare torra chi sa  Lis usada dae sos surdos  no est petzi unu cumplessu de gestos, ma tenet una gramàtica pretzisa  e presentat totu sos caràteres  morfològicos, gramaticales, sintàticos de cada limba naturale.  Duncas est una limba bera, comente sas àteras limbas faeddadas. Ma b'est s'idea, dae bandas de unos cantos cumponentes de sa cummissione, de declassare sa Lis a meru limbàgiu mìmicu/gestuale".

In sa base de s'arresonamentu  de Vedo Voci  b'est sa demarcatzione  intre sos sinnnificados  de limba e limbàgiu: si, difatis,  su limbàgiu  est unu  sistema de comunicatzione intre emissore e retzidore, sa limba  "est sa realizatzione cuncreta de su limbàgiu, est su sistema gramaticale e lessicale chi, pro mèdiu suo,  sos chi faghent parte de una comunidade  comunicant a pare".  


 


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

PRÈMIU WOLF de LITERADURA PRO PITZINNOS
“Conto unu contu”, editzione 2018

Iscadèntzia 1-9-2018

BANDU Sas EDITZIONES PAPIROS  BANDINT su Prèmiu WOLF de literadura pro pitzinnos“CONTO UNU CONTU” Sos Iscritores interessados devent iscrìere unu contu in sardu pro pitzinnos dae 6 a 10 annos. Sa contu, iscritu in caràte­res de imprenta in formadu ...  [sighit]

Cuncursu "LIMBAS IN PONTE" de tradutzione literaria in sardu, 2018

EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU > SARDU

Prèmiu de Tradutzione literària in sardu LIMBAS IN PONTE Prèmiu intituladu a ELIEZER BEN YEHUDA (1858-1922), Giornalista, linguista, tradutore: babbu mannu de sa limba ebràica moderna EDITZIONE 2018: ISPAGNOLU>SARDU Pro s’òpera CUENTOS DE LA SELVA >...  [sighit]

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]