Bandera intervistas
Bandera in sa limba...<br />
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

09/06/2011

ACPV a su Senadu ispagnolu

S'Istadu  devet  intervènnere  in favore  de TV3

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) est un'assòtziu natzionalista  dedicadu  a s'istùdiu, a sa defensa e a su promovimentu de su patrimòniu culturale, artìsticu e naturale  de Catalugna in sa Comunidade Valentziana. Est nàschidu in Valèntzia in su 1978  e est ghiadu dae unu cussìgiu diretivu elèghidu  dae s'assemblea generale de sos sòtzios. Su presidente si narat Eliseu Climent (in sa fotografia).  Custu assòtziu est mere  de sos ripetidores  chi trasmitent  su sinnale de sa televisione de Catalugna in sa Comunidade Valentziana.

S'assòtziu ACPV s'est presentadu in su Senadu ispagnolu, in cara de sa Cummissione  Cultura in riunione plenària, pro pedire chi su  Parlamentu diat su permissu a sa discussione  de sa lege de initziativa populare "Televisione Sena Fronteras", chi at giai collidu  651.650 firmas. Eliseu Climent  at postu in sa mesa “sa realidade pluirilinguìstica de Ispagna e su pesu demogràficu de sa limba catalana", faghende riferimentu a sa Carta Europea de sas Limbas Regionales o Minoritàrias firmada dae su Guvernu , pro denuntziare  “ sa postura a un'ala chi sufrit sa limba in s'àmbitu de sa comunicatzione”.

Ammentemus chi, in su mese de freàrgiu de ocannu, sa rete autònoma catalana at interrutu sas trasmissiones in sa Comunidade valentziana. Finas a tando, aiat trasmissu sena pasu pro 25 annos.

Gasi at detzìdidu Ácció Cultural del País Valencià, chi utilizaiat sos ripetidores pro custa finalidade. Sa resone est s'incapatzidade  de parare fronte a sas multas impostas dae sa giunta de su Partido Popular presìdida dae Francisco Camps. A su chi narat  Catalunya Radio, finas a cussu mamentu aiant dèvidu pagare  unu totale de 700.000 èuros.

S'avogada  de ACPV, Mercè Teodoro, at postu in craru in s'auditzione (chi naschet dae un'initziativa  de su grupu de senadores de Entesa e de ERC) chi sunt sos  poderes pùblicos “sos chi si devent impinnare  pro chi totu sos tzitadinos  tengemus deretu a sa retziprotzidade e a unu cunsideru prus mannu  de sa limba nostra ”, e duncas s'Istadu  diat dèvere intervènnere  pro  “ risòlvere” sa situatzione  de sas trasmissiones  de TV3 in sa Comunidade.

Custu cunflitu si diat dèvere pònnere  “in manos” de s'Istadu, ca sas comunidades si sunt mustradas  “incumpetentes” a otènnere acordos  chi garantant sa retziprotzidade  e diant una solutzione giurìdica  a custa situatzione.

 


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos


"Normativizatzione ortogràfica de sa limba sarda"

Autore: Diegu Corràine in: Revista de filología románica ISSN 0212-999X, Nº 17, 2000 Nùmeru dedicadu a: Lenguas minoritarias en la romanía. El sardo. Estado de la cuestión , págs. 257-282

TOPONOMÀSTICA: limba reale e critèrios de trascritzione universales

Una novidade chi tenet 10 annos pro torrare a su connotu sa toponomàstica e ufitzializare su sardu

de Diegu Corràine

Sos nùmenes de loguSos nùmenes de sos logos sunt sa mustra prus nòida de sa diversidade linguìstica de unu pòpulu. Ma sunt finas sa testimonia de s’istòria sua e de sas limbas faeddadas dae sos poderios istràngios chi ant ocupadu unu territ&ogra...  [sighit]

1 GRAFIA COMUNA + 344 GRAFIAS LOCALES: TOTUS ACUNTENTADOS!

de Diegu Corràine

A sa pregonta “cherimus o nono una norma iscrita de riferimentu pro totu su sardu?” podimus dare tres rispostas, chi podet dare chie si siat, "linguista" patentadu o nono:  A) 1 GRAFIA COMUNA —si la cherimus, devimus isseberare su modellu iscritu in intro de sos resurtados rea...  [sighit]

Sardos cun sa “sìndrome de Istocolma”, presoneris de sa linguìstica colonialista

de Diegu Corràine

Sa Limba Sarda Comuna est un'imbentu, un'esperanto, unu matzimurru, unu matzimbròddiu, un'aurtìngiu, ca:  —est nàschida pro partzire su pòpulu Logudoresu dae su Pòpulu Campidanesu; —l’ant imbentada pro semenare òdios; —est fata a...  [sighit]


La llengua sarda comuna. Característiques i història d’un procés
(Sa limba sarda comuna. Caraterìsticas e istòria de unu protzessu)

de  DIEGU CORRÀINE

Istùdiu meu (in pdf) publicadu in sos Atos de su "III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Tarragona 17, 18,19 de desembre de 2008, organizadu dae s'Institut d'Estudis Catalans. PDF in bassu p. 483 1. Pompeu Fabra 1868-19482. Les llengues de...  [sighit]

18 MANERAS DE NÀRRERE «LIMBA BASCA», 1 MANERA PRO L'ISCRÌERE: EUSKARA!

de Diegu Corràine

In sos dialetos bascos b'at 18 maneras pro nàrrere "bascu" (Auskera,  Eskara,  Eskoara,  Eskuara,  Eskuera, Euskeria, Euskala, Euskara, Euskera, Euskiera, Euzkera, Oskara, Uskara, Üskara, Uskaa, Üskaa, Üska, Uskera), ma 1 manera ufitziale ebbia pro l'iscr&ig...  [sighit]

S’Euskara batua, "limba basca unificada", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu, duncas limba ufitziale.

de Diegu Corràine

S’Euskara batua, in sardu "bascu unificadu", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu. Su EB est una norma elaborada, cumplementare a sos dialetos, promòvida dae sa Real Academia de la Lengua Vasca - Euskaltzaindia, fundada in su 1918, comente Istitutzione Acadèmica ufi...  [sighit]