bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

27/05/2011

Sas dies de sos deretos linguìsticos in Teramo

Interventos de valore organizados dae s'Universidade

Ant fatu in custas dies sas  Quinte Giornate dei Diritti Linguistici, s'addòviu chi cada annu  nche giughet a s'Universidade de  Teramo istudiosos de totu su mundu  pro arresonare  de sas problemàticas  ligadas a sos deretos liguìsticos.

S'argumentu de ocannu si inserit in unu dibàtidu – apoderadu dae  Enrica Galazzi, de s'Universidade Catòlica  di Milanu, e dae Marie-Christine Jullion, de s'Universidade Istatale de Milanu – subra de su raportu intre  plurilinguismu e mundu de su traballu.

Organizadas a initziativa  de Giovanni Agresti, chircadore de limba frantzesa in sa facultade de Sièntzias Polìticas de  Teramo, agiuadu pro custa editzione  dae Cristina Schiavone, chircadora de limba frantzesa in s'universidade de  Macerata, sas  Dies de sos Deretos Linguìsticos s'isvilupant  cun sa collaboratzione  de s'assòtziu  LEM-Italia, de su DORIF (Centro di documentazione e di Ricerca per la didattica della lingua francese nell’Università italiana), de sos ateneos de Teramo e de Macerata, cun s'agiudu de assotziados istitutzionales e privados medas.

Su Cussìgiu de Europa, rapresentadu finas ocannu  dae su diretore de su Segretariadu  de sa Carta europea de sas limbas regionales o minoritàrias, Alexey Kozhemyakov,at reconnotu dae meda su valore de s'initziativa  e sa parte chi tenet su polu de chirca e divulgatzione  in su campu de sas limbas minoritàrias  chi s'Universidade de  Teramo est cunsolidende a livellu internatzionale.

Medas sos òspites, non de Europa ebbia, ma finas de  Nordamèrica, Àfrica, Àsia, Otzeània. In mesu de sos àteros, su geògrafu Roland Breton, professore emèritu de sa Sorbona, chi at presentadu cun unos cantos collegas  italianos(Domenico Silvestri, Cristina Vallini) e frantzesos (René G. Maury) s' Atlante mundiale de sas limbas;  su giurista canadesu Fernand de Varennes,  unu de sos mègius espertos mundiales de su raportu  intre deretos linguìsticos e deretos umanos;  Boubacar Boris Diop, iscritore senegalesu de limba frantzesa, in sos ùrtimos annos torradu a sa limba wolof; Massimo Arcangeli, italianista e responsàbile sientìficu  de sas tzertificatziones  de limba  italiana de sa   Società Dante Alighieri.  

 

 


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]