Bandera intervistas
Bandera in sa limba...<br />
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

27/05/2011

Sas dies de sos deretos linguìsticos in Teramo

Interventos de valore organizados dae s'Universidade

Ant fatu in custas dies sas  Quinte Giornate dei Diritti Linguistici, s'addòviu chi cada annu  nche giughet a s'Universidade de  Teramo istudiosos de totu su mundu  pro arresonare  de sas problemàticas  ligadas a sos deretos liguìsticos.

S'argumentu de ocannu si inserit in unu dibàtidu – apoderadu dae  Enrica Galazzi, de s'Universidade Catòlica  di Milanu, e dae Marie-Christine Jullion, de s'Universidade Istatale de Milanu – subra de su raportu intre  plurilinguismu e mundu de su traballu.

Organizadas a initziativa  de Giovanni Agresti, chircadore de limba frantzesa in sa facultade de Sièntzias Polìticas de  Teramo, agiuadu pro custa editzione  dae Cristina Schiavone, chircadora de limba frantzesa in s'universidade de  Macerata, sas  Dies de sos Deretos Linguìsticos s'isvilupant  cun sa collaboratzione  de s'assòtziu  LEM-Italia, de su DORIF (Centro di documentazione e di Ricerca per la didattica della lingua francese nell’Università italiana), de sos ateneos de Teramo e de Macerata, cun s'agiudu de assotziados istitutzionales e privados medas.

Su Cussìgiu de Europa, rapresentadu finas ocannu  dae su diretore de su Segretariadu  de sa Carta europea de sas limbas regionales o minoritàrias, Alexey Kozhemyakov,at reconnotu dae meda su valore de s'initziativa  e sa parte chi tenet su polu de chirca e divulgatzione  in su campu de sas limbas minoritàrias  chi s'Universidade de  Teramo est cunsolidende a livellu internatzionale.

Medas sos òspites, non de Europa ebbia, ma finas de  Nordamèrica, Àfrica, Àsia, Otzeània. In mesu de sos àteros, su geògrafu Roland Breton, professore emèritu de sa Sorbona, chi at presentadu cun unos cantos collegas  italianos(Domenico Silvestri, Cristina Vallini) e frantzesos (René G. Maury) s' Atlante mundiale de sas limbas;  su giurista canadesu Fernand de Varennes,  unu de sos mègius espertos mundiales de su raportu  intre deretos linguìsticos e deretos umanos;  Boubacar Boris Diop, iscritore senegalesu de limba frantzesa, in sos ùrtimos annos torradu a sa limba wolof; Massimo Arcangeli, italianista e responsàbile sientìficu  de sas tzertificatziones  de limba  italiana de sa   Società Dante Alighieri.  

 

 


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

TOPONOMÀSTICA: limba reale e critèrios de trascritzione universales

Una novidade chi tenet 10 annos pro torrare a su connotu sa toponomàstica e ufitzializare su sardu

de Diegu Corràine

Sos nùmenes de loguSos nùmenes de sos logos sunt sa mustra prus nòida de sa diversidade linguìstica de unu pòpulu. Ma sunt finas sa testimonia de s’istòria sua e de sas limbas faeddadas dae sos poderios istràngios chi ant ocupadu unu territ&ogra...  [sighit]

1 GRAFIA COMUNA + 344 GRAFIAS LOCALES: TOTUS ACUNTENTADOS!

de Diegu Corràine

A sa pregonta “cherimus o nono una norma iscrita de riferimentu pro totu su sardu?” podimus dare tres rispostas, chi podet dare chie si siat, "linguista" patentadu o nono:  A) 1 GRAFIA COMUNA —si la cherimus, devimus isseberare su modellu iscritu in intro de sos resurtados rea...  [sighit]

Sardos cun sa “sìndrome de Istocolma”, presoneris de sa linguìstica colonialista

de Diegu Corràine

Sa Limba Sarda Comuna est un'imbentu, un'esperanto, unu matzimurru, unu matzimbròddiu, un'aurtìngiu, ca:  —est nàschida pro partzire su pòpulu Logudoresu dae su Pòpulu Campidanesu; —l’ant imbentada pro semenare òdios; —est fata a...  [sighit]


La llengua sarda comuna. Característiques i història d’un procés
(Sa limba sarda comuna. Caraterìsticas e istòria de unu protzessu)

de  DIEGU CORRÀINE

Istùdiu meu (in pdf) publicadu in sos Atos de su "III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Tarragona 17, 18,19 de desembre de 2008, organizadu dae s'Institut d'Estudis Catalans. PDF in bassu p. 483 1. Pompeu Fabra 1868-19482. Les llengues de...  [sighit]

18 MANERAS DE NÀRRERE «LIMBA BASCA», 1 MANERA PRO L'ISCRÌERE: EUSKARA!

de Diegu Corràine

In sos dialetos bascos b'at 18 maneras pro nàrrere "bascu" (Auskera,  Eskara,  Eskoara,  Eskuara,  Eskuera, Euskeria, Euskala, Euskara, Euskera, Euskiera, Euzkera, Oskara, Uskara, Üskara, Uskaa, Üskaa, Üska, Uskera), ma 1 manera ufitziale ebbia pro l'iscr&ig...  [sighit]

S’Euskara batua, "limba basca unificada", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu, duncas limba ufitziale.

de Diegu Corràine

S’Euskara batua, in sardu "bascu unificadu", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu. Su EB est una norma elaborada, cumplementare a sos dialetos, promòvida dae sa Real Academia de la Lengua Vasca - Euskaltzaindia, fundada in su 1918, comente Istitutzione Acadèmica ufi...  [sighit]

ISCOLA "DE" E "IN" SARDU: ORALIDADE E ISCRITURA, NORMA ISCRITA COMUNA E VARIEDADES DIALETALES

de Diegu Corràine

Gràtzias a sa leges in vigore, mescamente sa 482/99, s’iscola dat sa possibilidade de imparare “su” sardu e sas matèrias (totus) “in” sardu. In sas iscolas de sas biddas in ue su sardu l'allegant, bastat a sighire a praticare sa variedade de su logu, orale...  [sighit]

A FORAS SA LINGUÌSTICA COLONIALISTA E SEPARATISTA DAE SAS UNIVERSIDADES SARDAS

de Diegu Corràine

Leghende sa Unione Sarda de su 26/5/14, sunt essidas a campu, paris cun ideas de bonu sensu, sas ideas de semper, contràrias a s’unidade de su sardu de sos pessonàgios sòlitos.  In particulare, unu pessonàgiu istràngiu che a Eduardo Blasco, aposentadu da...  [sighit]