Bandera intervistas
Bandera in sa limba...<br />
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

13/05/2011

A si podent istudiare su guaranì e àteras limbas sudamericanas  in Catalugna?

Eja, si nd'interessat sa ONG e-Krea

Cun una sèrie  de materiales multimediales (contos interativos, cantzones) sa  ONG e-Krea est promovende  sas limbas  nativas sudamericanas che a su  guarani, idioma chi si faeddat  petzi in Paraguay, in sas istitutziones  educativas  de Catalugna

A pàrrere de sa ONG, cuasta initziativa  tenet duas finalidades: a un'ala, punnat a  fàghere connòschere  a sos catalanos sas culturas e sos idiomas noos chi in s'atualidade  cunvivent cun issos; a s'àtera, punnat a  acurtziare sa cultura catalana a sos istràngios.

S'initziativa l'ant leada, a su chi narat sa diretora de e-Krea, Cristina Antona, cando sa  ONG at cumintzadu a s'abbigiare  de sa cantidade manna de pitzinnos de orìgine sudamericana chi b'at in  Catalugna.

“Cunforma a sos nùmeros chi tenimus, a s'agabbu  de su cursu  2008-2009 in Catalugna b'aiat prus  de 18.500 alunnos chi beniant  dae Ecuador, prus  de 7.600 dae Bolìvia, 5.500 dae Perù e 1150 dae  Paraguay”, at craridu  Antona.

Sa difusione  de su guaraní in sas iscolas  catalanas si faghet pro mèdiu de “Cuentos que trae el viento”, una regorta de materiales multimediales  in ue b'at  contos interativos e  cantzones. In sa regorta b'at unu contu chi si narat  “Pitogüe”.

Pro inclùdere su contu, e-Krea s'est posta in cuntatu cun sa ràdiu  Ecos del Paraguay de Washington DC (Istados Unidos), comente riferit Teófilo Acosta, diretore de sa ràdiu e presidente de su Centro Cultural Paraguayo de sa capitale americana. Sa tradutzione de su testu, in orìgine in ispagnolu, l'ant realizada  cun s'agiudu  de s' Ateneo de Lengua y Cultura Guaraní Regional de Washington, in ue ant fatu finas sa registratzione.

Unos milli  esemplares de su materiale multimediale los ant distribuidos   in unas cantas istitutziones educativas  de Catalugna.

Sa ONG tiene punnat  a fàghere finas tradutziones in inglesu  e in ispagnolu  pro las distribuire  in sos  Istados Unidos, in Latinoamèrica e in su restu de s'Istadu ispagnolu.

#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

Autori sardi, scrivete in lingua madre e anche voi conquisterete il mondo

de Diego Corraine

Molti scrittori sardi, pur scrivendo in italiano, si sono affermati o si vanno affermando in un contesto sempre più vasto, italiano e anche mondiale. Al punto che sono ormai numerosssime le loro traduzioni in tantissime lingue, comprese quelle meno diffuse come il catalano. Voglio ricordare f...  [sighit]


"Normativizatzione ortogràfica de sa limba sarda"

Autore: Diegu Corràine in: Revista de filología románica ISSN 0212-999X, Nº 17, 2000 Nùmeru dedicadu a: Lenguas minoritarias en la romanía. El sardo. Estado de la cuestión , págs. 257-282

TOPONOMÀSTICA: limba reale e critèrios de trascritzione universales

Una novidade chi tenet 10 annos pro torrare a su connotu sa toponomàstica e ufitzializare su sardu

de Diegu Corràine

Sos nùmenes de loguSos nùmenes de sos logos sunt sa mustra prus nòida de sa diversidade linguìstica de unu pòpulu. Ma sunt finas sa testimonia de s’istòria sua e de sas limbas faeddadas dae sos poderios istràngios chi ant ocupadu unu territ&ogra...  [sighit]

1 GRAFIA COMUNA + 344 GRAFIAS LOCALES: TOTUS ACUNTENTADOS!

de Diegu Corràine

A sa pregonta “cherimus o nono una norma iscrita de riferimentu pro totu su sardu?” podimus dare tres rispostas, chi podet dare chie si siat, "linguista" patentadu o nono:  A) 1 GRAFIA COMUNA —si la cherimus, devimus isseberare su modellu iscritu in intro de sos resurtados rea...  [sighit]

Sardos cun sa “sìndrome de Istocolma”, presoneris de sa linguìstica colonialista

de Diegu Corràine

Sa Limba Sarda Comuna est un'imbentu, un'esperanto, unu matzimurru, unu matzimbròddiu, un'aurtìngiu, ca:  —est nàschida pro partzire su pòpulu Logudoresu dae su Pòpulu Campidanesu; —l’ant imbentada pro semenare òdios; —est fata a...  [sighit]


La llengua sarda comuna. Característiques i història d’un procés
(Sa limba sarda comuna. Caraterìsticas e istòria de unu protzessu)

de  DIEGU CORRÀINE

Istùdiu meu (in pdf) publicadu in sos Atos de su "III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Tarragona 17, 18,19 de desembre de 2008, organizadu dae s'Institut d'Estudis Catalans. PDF in bassu p. 483 1. Pompeu Fabra 1868-19482. Les llengues de...  [sighit]

18 MANERAS DE NÀRRERE «LIMBA BASCA», 1 MANERA PRO L'ISCRÌERE: EUSKARA!

de Diegu Corràine

In sos dialetos bascos b'at 18 maneras pro nàrrere "bascu" (Auskera,  Eskara,  Eskoara,  Eskuara,  Eskuera, Euskeria, Euskala, Euskara, Euskera, Euskiera, Euzkera, Oskara, Uskara, Üskara, Uskaa, Üskaa, Üska, Uskera), ma 1 manera ufitziale ebbia pro l'iscr&ig...  [sighit]