Bandera intervistas
Bandera in sa limba...<br />
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

13/05/2011

A si podent istudiare su guaranì e àteras limbas sudamericanas  in Catalugna?

Eja, si nd'interessat sa ONG e-Krea

Cun una sèrie  de materiales multimediales (contos interativos, cantzones) sa  ONG e-Krea est promovende  sas limbas  nativas sudamericanas che a su  guarani, idioma chi si faeddat  petzi in Paraguay, in sas istitutziones  educativas  de Catalugna

A pàrrere de sa ONG, cuasta initziativa  tenet duas finalidades: a un'ala, punnat a  fàghere connòschere  a sos catalanos sas culturas e sos idiomas noos chi in s'atualidade  cunvivent cun issos; a s'àtera, punnat a  acurtziare sa cultura catalana a sos istràngios.

S'initziativa l'ant leada, a su chi narat sa diretora de e-Krea, Cristina Antona, cando sa  ONG at cumintzadu a s'abbigiare  de sa cantidade manna de pitzinnos de orìgine sudamericana chi b'at in  Catalugna.

“Cunforma a sos nùmeros chi tenimus, a s'agabbu  de su cursu  2008-2009 in Catalugna b'aiat prus  de 18.500 alunnos chi beniant  dae Ecuador, prus  de 7.600 dae Bolìvia, 5.500 dae Perù e 1150 dae  Paraguay”, at craridu  Antona.

Sa difusione  de su guaraní in sas iscolas  catalanas si faghet pro mèdiu de “Cuentos que trae el viento”, una regorta de materiales multimediales  in ue b'at  contos interativos e  cantzones. In sa regorta b'at unu contu chi si narat  “Pitogüe”.

Pro inclùdere su contu, e-Krea s'est posta in cuntatu cun sa ràdiu  Ecos del Paraguay de Washington DC (Istados Unidos), comente riferit Teófilo Acosta, diretore de sa ràdiu e presidente de su Centro Cultural Paraguayo de sa capitale americana. Sa tradutzione de su testu, in orìgine in ispagnolu, l'ant realizada  cun s'agiudu  de s' Ateneo de Lengua y Cultura Guaraní Regional de Washington, in ue ant fatu finas sa registratzione.

Unos milli  esemplares de su materiale multimediale los ant distribuidos   in unas cantas istitutziones educativas  de Catalugna.

Sa ONG tiene punnat  a fàghere finas tradutziones in inglesu  e in ispagnolu  pro las distribuire  in sos  Istados Unidos, in Latinoamèrica e in su restu de s'Istadu ispagnolu.

#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

1 GRAFIA COMUNA + 344 GRAFIAS LOCALES: TOTUS ACUNTENTADOS!

de Diegu Corràine

A sa pregonta “cherimus o nono una norma iscrita de riferimentu pro totu su sardu?” podimus dare tres rispostas, chi podet dare chie si siat, "linguista" patentadu o nono:  A) 1 GRAFIA COMUNA —si la cherimus, devimus isseberare su modellu iscritu in intro de sos resurtados rea...  [sighit]

Sardos cun sa “sìndrome de Istocolma”, presoneris de sa linguìstica colonialista

de Diegu Corràine

Sa Limba Sarda Comuna est un'imbentu, un'esperanto, unu matzimurru, unu matzimbròddiu, un'aurtìngiu, ca:  —est nàschida pro partzire su pòpulu Logudoresu dae su Pòpulu Campidanesu; —l’ant imbentada pro semenare òdios; —est fata a...  [sighit]


La llengua sarda comuna. Característiques i història d’un procés
(Sa limba sarda comuna. Caraterìsticas e istòria de unu protzessu)

de  DIEGU CORRÀINE

Istùdiu meu (in pdf) publicadu in sos Atos de su "III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Tarragona 17, 18,19 de desembre de 2008, organizadu dae s'Institut d'Estudis Catalans. PDF in bassu p. 483 1. Pompeu Fabra 1868-19482. Les llengues de...  [sighit]

18 MANERAS DE NÀRRERE «LIMBA BASCA», 1 MANERA PRO L'ISCRÌERE: EUSKARA!

de Diegu Corràine

In sos dialetos bascos b'at 18 maneras pro nàrrere "bascu" (Auskera,  Eskara,  Eskoara,  Eskuara,  Eskuera, Euskeria, Euskala, Euskara, Euskera, Euskiera, Euzkera, Oskara, Uskara, Üskara, Uskaa, Üskaa, Üska, Uskera), ma 1 manera ufitziale ebbia pro l'iscr&ig...  [sighit]

S’Euskara batua, "limba basca unificada", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu, duncas limba ufitziale.

de Diegu Corràine

S’Euskara batua, in sardu "bascu unificadu", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu. Su EB est una norma elaborada, cumplementare a sos dialetos, promòvida dae sa Real Academia de la Lengua Vasca - Euskaltzaindia, fundada in su 1918, comente Istitutzione Acadèmica ufi...  [sighit]

ISCOLA "DE" E "IN" SARDU: ORALIDADE E ISCRITURA, NORMA ISCRITA COMUNA E VARIEDADES DIALETALES

de Diegu Corràine

Gràtzias a sa leges in vigore, mescamente sa 482/99, s’iscola dat sa possibilidade de imparare “su” sardu e sas matèrias (totus) “in” sardu. In sas iscolas de sas biddas in ue su sardu l'allegant, bastat a sighire a praticare sa variedade de su logu, orale...  [sighit]

A FORAS SA LINGUÌSTICA COLONIALISTA E SEPARATISTA DAE SAS UNIVERSIDADES SARDAS

de Diegu Corràine

Leghende sa Unione Sarda de su 26/5/14, sunt essidas a campu, paris cun ideas de bonu sensu, sas ideas de semper, contràrias a s’unidade de su sardu de sos pessonàgios sòlitos.  In particulare, unu pessonàgiu istràngiu che a Eduardo Blasco, aposentadu da...  [sighit]

Sos "indipendentistas" e "soberanistas" sardos imparent a beru dae Catalanos, Bascos e Galitzianos.

de Diegu Corràine

In custas oras post-eletorales europeas acuntesset de lèghere messàgios, mescamente in FB, de unu muntone de "indipendentistas" sardos "arretos" ca in Catalugna e Paisu Bascu ant bintu in sas Europeas sas formatziones indipendentistas! Mancu unu de custos, però, chi narat chi so...  [sighit]