bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

11/04/2011

S'indipendèntzia de Catalugna.

In su referendum binchet su chi eja.

A fùrriu de su  90% de sos votantes de sa  consulta de eris  in Bartzellona ant naradu chi eja  a sa creatzione  de un'Istadu  catalanu indipendente. Est su resurtadu de s'ùrtimu de sos referendum chi ant fatu in Catalugna. Sa partetzipatzione  in Bartzellona  est arribbada a su  21,37% de s'eletoradu ufitziale  (18,14% si si cunsìderat  s'eletoradu  ampliadu a sos istràngios sena deretu de votu  e a sos giòvanos dae sos 16 a sos  17 annos). In totale, prus de 800.000 catalanos ant naradu chi eja a s'indipendèntzia, in prus  de 500 consultas populares dae su mese de cabudanni de su 2009.

"Mai, mancu in su bisu nostru prus remotu, diamus àere pòdidu imaginare unu resurtadu gasi", at naradu Alfred Bosch, su portaboghe  de Barcelona Decideix. In sas dies anteriores a sa votatzione, Barcelona Decideix aiat naradu   chi unu resurtadu chi nch'aeret coladu  su de sa consulta de Jordi Hereu subra de sa Diagonal (chi est istadu de su  12%) diat èssere istadu "una resessida". Su resurtadu finale  at belle duplicadu  su de su votu  chertu dae su sìndigu sotzialista. Sa resessida  de sa consulta si podet finas medire in su fatu  chi su presidente catalanu, Artur Mas, e sa majoria de sos cussigeris  de su guvernu suo  b'ant leadu parte.

Comente in medas  de sas consultas anteriores, sa de Bartzellona at finas tentu  su controllu de unu grupu de osservadores internatzionales.

Sa lege subra de s'indipendèntzia arribbat a su Parlamentu

Sa consulta bartzellonesa l'ant fata  tres dies in antis chi su  Parlamentu de Catalugna votet una lege a propòsitu de comente decrarare  s'indipendèntzia. Sa lege l'at  presentada Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Est praticamente seguru  chi sa lege at a èssere botzada, ca tenet petzi s'amparu de 14 deputados (sos 10 de ERC, sos 3 de SI e su de Joan Laporta). Sos  62 deputados de Convergència i Unió insistent  chi como non tocat  a padire s'indipendèntzia, ma a negotziare  cun Madrid su patu  fiscale  e  sa gestione  de sas infrastruturas.


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]