Bandera intervistas
Bandera in sa limba...<br />
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

05/04/2011

Su Termcat crompet 25 annos

In unu cuartu de sèculu at dadu unu cuntributu enorme a sa crèschida de sa limba catalana

Su Termcat est unu tzentru terminològicu pro sa limba catalana cun sede in Bartzellona. Si tratat de unu cunsòrtziu cun personalidade giurìdica, formadu dae sa Generalitat de Catalugna, dae s'Istitutu de Istùdios Catalanos, dae su Cunsòrtziu pro sa normalizatzione linguìstica, e abertu a s'intrada de àteros entes. In custu cuartu de sèculu at cuntribuidu in manera enorme a sa crèschida de sa limba catalana, publichende ditzionàrios tècnicos in totu sos setores de sa connoschèntzia e cuidende unu situ informàticu, www.termcat.cat, in ue si podent bìdere totu sos resurtados de su traballu fatu. Ma, cales sunt de pretzisu sas finalidades su Termcat? Bos lu crarimus publichende diretamente  s'art 5 de s'Istatutu de su cunsòrtziu, traduidu, est craru, dae su catalanu in sardu:

5.1 Su Cunsòrtziu tenet comente finalidade su coordinamentu generale de sas  atividades terminològicas relativas a sa limba catalana, su de promòvere e cunduìre a tèrmine s’elaboratzione de siendas terminològicas e de nde garantire sa disponibilidade, e su de promòvere s’isvilupu de produtos de ingenieria linguìstica in ue sa Terminologia  tenet una importàntzia particulare.

5.2 Su Cunsòrtziu dat cara mescamente a su coordinamentu e a sa realizatzione de atividades in su campu de sa Terminologia  chi siant de interessu  pro sas istitutziones cunsortziadas.

5.3 Pro cumprire custa finalidade, s’òcupat de:

a) Planificare e coordinare sa chirca terminològica in limba catalana.

b) Elaborare sas siendas terminològicas netzessàrias pro agiuare s’usu de su catalanu in sos àmbitos sotziueconòmicos, tècnicos e sientìficos.

c) Istabilire sos critèrios metodològicos pro s’elaboratzione de siendas terminològicas.

d) Organizare sa revisione de sos tèrmines catalanos e sa normalizatzione de sos neologismos chi lu rechedent, cunforme a sa normativa linguìstica de s’Istitutu de Istùdios Catalanos.

e) Mantènnere e atualizare una banca de datos terminològicos in catalanu cun ecuivalèntzias in àteras limbas, e una fonte documentale de interessu terminològicu.

f) Dare suportu terminològicu a s’Amministratzione de sa Generalitat de Catalunya e coordinare sas atividades terminològicas de sos dipartimentos e de sos  organismos e impresas chi nde dependent.

g) Pònnere s’informatzione e sas siendas de interessu terminològicu a disponimentu de sa sotziedade.

h) Impulsare e coordinare s’isvilupu de sos produtos de ingenieria linguìstica aplicados a sa limba catalana chi rechedent siendas terminològicas, partetzipare a s’elaboratzione issoro e a nde fàghere  una difusione adeguada.

i) Istabilire e canalizare relatziones de cooperatzione in s’àmbitu natzionale e internatzionale cun sas organizatziones chi si dèdichent a sa Terminologia  e a atividades relatzionadas, in limba catalana o in cale si siat  àtera limba de interessu.


#Sarvadore Serra

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

1 GRAFIA COMUNA + 344 GRAFIAS LOCALES: TOTUS ACUNTENTADOS!

de Diegu Corràine

A sa pregonta “cherimus o nono una norma iscrita de riferimentu pro totu su sardu?” podimus dare tres rispostas, chi podet dare chie si siat, "linguista" patentadu o nono:  A) 1 GRAFIA COMUNA —si la cherimus, devimus isseberare su modellu iscritu in intro de sos resurtados rea...  [sighit]

Sardos cun sa “sìndrome de Istocolma”, presoneris de sa linguìstica colonialista

de Diegu Corràine

Sa Limba Sarda Comuna est un'imbentu, un'esperanto, unu matzimurru, unu matzimbròddiu, un'aurtìngiu, ca:  —est nàschida pro partzire su pòpulu Logudoresu dae su Pòpulu Campidanesu; —l’ant imbentada pro semenare òdios; —est fata a...  [sighit]


La llengua sarda comuna. Característiques i història d’un procés
(Sa limba sarda comuna. Caraterìsticas e istòria de unu protzessu)

de  DIEGU CORRÀINE

Istùdiu meu (in pdf) publicadu in sos Atos de su "III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Tarragona 17, 18,19 de desembre de 2008, organizadu dae s'Institut d'Estudis Catalans. PDF in bassu p. 483 1. Pompeu Fabra 1868-19482. Les llengues de...  [sighit]

18 MANERAS DE NÀRRERE «LIMBA BASCA», 1 MANERA PRO L'ISCRÌERE: EUSKARA!

de Diegu Corràine

In sos dialetos bascos b'at 18 maneras pro nàrrere "bascu" (Auskera,  Eskara,  Eskoara,  Eskuara,  Eskuera, Euskeria, Euskala, Euskara, Euskera, Euskiera, Euzkera, Oskara, Uskara, Üskara, Uskaa, Üskaa, Üska, Uskera), ma 1 manera ufitziale ebbia pro l'iscr&ig...  [sighit]

S’Euskara batua, "limba basca unificada", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu, duncas limba ufitziale.

de Diegu Corràine

S’Euskara batua, in sardu "bascu unificadu", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu. Su EB est una norma elaborada, cumplementare a sos dialetos, promòvida dae sa Real Academia de la Lengua Vasca - Euskaltzaindia, fundada in su 1918, comente Istitutzione Acadèmica ufi...  [sighit]

ISCOLA "DE" E "IN" SARDU: ORALIDADE E ISCRITURA, NORMA ISCRITA COMUNA E VARIEDADES DIALETALES

de Diegu Corràine

Gràtzias a sa leges in vigore, mescamente sa 482/99, s’iscola dat sa possibilidade de imparare “su” sardu e sas matèrias (totus) “in” sardu. In sas iscolas de sas biddas in ue su sardu l'allegant, bastat a sighire a praticare sa variedade de su logu, orale...  [sighit]

A FORAS SA LINGUÌSTICA COLONIALISTA E SEPARATISTA DAE SAS UNIVERSIDADES SARDAS

de Diegu Corràine

Leghende sa Unione Sarda de su 26/5/14, sunt essidas a campu, paris cun ideas de bonu sensu, sas ideas de semper, contràrias a s’unidade de su sardu de sos pessonàgios sòlitos.  In particulare, unu pessonàgiu istràngiu che a Eduardo Blasco, aposentadu da...  [sighit]

Sos "indipendentistas" e "soberanistas" sardos imparent a beru dae Catalanos, Bascos e Galitzianos.

de Diegu Corràine

In custas oras post-eletorales europeas acuntesset de lèghere messàgios, mescamente in FB, de unu muntone de "indipendentistas" sardos "arretos" ca in Catalugna e Paisu Bascu ant bintu in sas Europeas sas formatziones indipendentistas! Mancu unu de custos, però, chi narat chi so...  [sighit]