bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Banner Left
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

22/03/2011

Literaduras cuadas, finas a cando?

Intervista a Anna Bògaro, autora de su libru "Letterature nascoste" presentadu in Casteddu (biblioteca regionale).

Lunis 7 de martzu, in sa  Biblioteca Regionale de viale Trieste, in Casteddu, s'Assessoradu de sa Cultura de sa Ras at presentadu su libru

Letterature nascoste - Storia della scrittura e degli autori in lingua minoritaria in Italia de  Anna Bogaro, introduidu dae Tullio De Mauro,

Editore Carocci. Nd'ant faeddadu Lisandru Mongili e Diegu Corràine. At abertu sa presentada Giosepe Coròngiu. Fiat presente s'autora, chi, pustis de sa presentada, at finas rispostu a sas pregontas de Eja, chi publicamus inoghe.

 

Cun su libru tuo Letterature nascoste sas literaduras de sas minorias italianas sunt prus pagua cuadas. Ite tocat a fàghere pro las fàghere connòschere a beru?

Diat tocare a nde lèghere sas òperas. In particulare, propòngio sa letura de sa narrativa dae su segundu pustigherra a oe: podent essire a campu cosas de importu chi mancu nos figuramus, finas temas e argumentos mai tratados, insuspetàbiles in literaduras chi in s’idea chi nde tenet sa gente diant pòdere èssere cunfùndidas cun una “dialetalidade folclorìstica”. 

 

Cale est sa chi at produidu de prus, comente cantidade de iscritores e de òperas?

Diat tocare a fàghere unu tzensimentu beru pro rispòndere bene a custa pregonta. Deo, imbetzes, in su libru meu presento unu cuadru generale chi curret in sas istòrias litràrias singras, dae sas orìgines a oe, dedichende prus   tretu a sos èsitos de su Noighentos e cuntemporàneos. Sende gasi, potzo afirmare chi sas literaduras prus mannas sunt sa sarda e sa friulana e, in prus, sa literadura islovena in Itàlia pro su pesu de sa produtzione narrativa.

 

Cale est sa chi tenet prus tradutziones?

Su tema de sa tradutzione costìtuit un’àteru caminu de istùdiu, galu a praticare, minoria cun minoria.

Pro cumintzare, dìamus dèvere definire mègius su cuntzetu de tradutzione: si cunsideramus sas òperas literàrias bortadas in limba minoritària, bidimus in totue un’interessu importante. Imbetzes, sa tradutzione dae sa limba minoritària a s’italianu o a àteras limbas resurtat prus pagu praticada.

 

It'as cunsideradu petzi sas literaduras iscritas in in limba minoritària o finas in italianu?

Est naturale chi apo cunsideradu sas iscrituras literàrias in limba minoritàra. Francu pro sa Sardigna, in ue b’at unu problema de definitzione. Dae foras faeddant de “literadura sarda” finas a propòsitu de sa chi est iscrita in italianu, finas pro more de sos romanzos de Gràtzia Deledda e e de sos autores chi ant postu sa “sardidade” comente tzentru de s’iscritura issoro in italianu. Isco chi s’argumentu est tostu e tortu si est abbaidadu dae sa prospetiva interna sarda, ma est unu problema chi cheret afrontadu e risoltu. Sa publicatzione de un’istòria de sa literadura in sardu diat èssere de importu mannu pro mustrare sa produtzione manna sua e pro atribuire su nùmene de “literadura sarda” petzi a sa chi est iscrita a beru in sardu.

 

E ite impreant, sa limba istandard o variedades locales?

In sa poesia prevalet s’issèberu de sa variedade prus a probe de s’autore, in sa narrativa b’at prus un’isfortzu a contare in una limba chi siat colletiva, chi non siat un’idioletu.

 

E sas calidades literàrias? E sas linguìsticas?

Totu sas literaduras in limba minoritària chi apo leadu in  cunsideru proponent òperas de livellos literàrios e linguìsticos diferentes, comente càpitat in totu sas literaduras de su mundu. Esistint èpocas prus fortunadas, autores chi ant fatu iscola, ma finas mamentos male assortados. Sende gasi, s’issèberu de sa limba dat valore in prus a s’òpera cando benit dae su coro, non cando est petzi una mustra de esibitzionismu e de milindru.

 


#Diegu Corràine

» in segus

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

SÒTZIOS de sa sotziedade de sa limba sarda

Ordinàrios: Chie est de acordu cun sos printzìpios de sa SLS e nde cumpartzit sas finalidades Currispondentes: Chie connoschet sa limba sarda orale, nde pràticat sa norma iscrita e collàborat dae sa bidda sua a traballos de istùdiu linguìsticu e a su Ditzio...  [sighit]

Manifestu  de sa Limba Sarda

de sa Sotziedade pro sa Limba Sarda

 In ocasione de sa Die Europea de sas Limbas 2013, proclamada e promòvida in su 2001 dae su Cussìgiu de Europa, festada cada annu su 26 de cabudanni, sa Sotziedade pro sa Limba Sarda at publicadu su in una pàgina Facebook custu Manifestu in 10 puntos pro ponnere in craru e ...  [sighit]

SA LIMBA SARDA COMUNA E SA SOBERANIA LINGUÌSTICA

de Diegu Corràine

Mai comente in custos annos amus iscritu in sardu. E mai amus iscritu, che a como, in cada dialetu de cada bidda e logu. Sas retes sotziales e sos mèdios telemàticos e informativos modernos cunsentint a cadaunu de iscrìere finas in sardu, comente li paret. Sende chi tenimus una ...  [sighit]

FUNDU DE SA LIMBA SARDA

Sa paràula "fundu", in sardu, cheret nàrrere àrbore, mata, ma finas caudale, dinare, richesa.  In custa pàgina de su FLS, "fundu" est una cantidade de dinare dadu dae pessones de bonu coro, chi sunt interessadas a su tempus venidore de sa limba sarda, paragonada a u...  [sighit]

SOBERANIA

Sa soverania est su podere supremu de: a) rinuntziare a cale si siat podere pròpiu, b) de apartènnere a un'àteru istadu rinuntziende a cale si siat distintzione natzionale, c) de otènnere formas de autonomia natzionale, d) de formare una cunfereratzione istatale ...  [sighit]

"Pro otènnere in pagu tempus su domìniu internet de primu livellu .srd. Lu paghet sa Regione Sarda!"

de Diegu Corràine

Unas cantas limbas e natziones sunt resessidas a otènnere unu domìniu internet de primu livellu. Pro rapresentare un'identidade linguìstica, culturale, natzionale.Su primu chi, forsis, at abertu su caminu est “.cat”, domìniu intradu in vigore in su 2005, chi o...  [sighit]

"Ite nos imparat s'Assemblea de sa LS e de sas àteras limbas de su 15 de Santugaine"

de Diegu Corràine

S'Assemblea de sa limba sarda e de sas àteras limbas de Sardigna, fata in Santa Cristina su 15 de santugaine at cunsentidu de nos cunfrontare pessones e assòtzios chi fìamus dae meda sena nos aunire in su matessi logu pro cuncambiare ideas e leare pessos pro su tempus venidore.E...  [sighit]

LIMBA SARDA E FACEBOOK: UN'OCASIONE

de Diegu Corràine

Su 18 de abrile de su 2006, su situ de sa Regione sarda publicaiat su documentu de sas Normas linguìsticas de riferimentu a caràtere isperimentale de sa “Limba sarda comuna”, adotadas galu como in documentos de sa Regione, dae entes locale e privados, in s'editoria e in sos...  [sighit]