Bandera intervistas
Bandera in sa limba...<br />
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

invia mail stampa
spacerprecedente4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  24  spacerspacer

ÀTERAS LIMBAS - 22/10/2010

A nch'inserire sas limbas natzionales in su sistema iscolàsticu de Angola

Lu cheret sa ministra de sa cultura Rosa Cruz e Silva

Sa ministra de sa Cultura de sa Repùblica de Angola, Rosa Cruz e Silva, at difesu sa netzessidade   de indroduire  sas limbas natzionales de su paisu in su sistema iscolàsticu, pro nd'agiuare s'istùdiu e s'isvilupu.   At naradu custu  in sa tzerimònia de abertura de  ...[sighit]

Informatziones Noas - 04/07/2011

Ocannu sa de binti editziones de su Prèmiu de Poesia Sarda "Remundu Piras"

Bi podent leare parte  sos poetas e sos istudentes  de sas iscolas  primàrias  e segundàrias

Ocannu  b'est sa de binti editziones  de su Prèmiu  de Poesia Sarda “Remundu Piras” chi s'Assòtziu Culturale Interrios at ammaniadu  pro ammentare  su poeta famadu, nàschidu e pàschidu in Biddanoa Monteleone; s'Assòtziu at t...[sighit]

EVENTOS - 05/11/2010

PIMPA de Altan in sardu

Presentada, Bànari  6/11/2010

Sa catzedda curiosedda pintirinada a ruju, imbentada in su 1975 dae Francesco Tullio Altan, famadu pro sos disinnos satìricos in La Repubblica e l’Espresso, como faeddat finas in limba sarda e pro sa prima bia arribbat a Meilogu. in sas comunas de Bànari, de Sìligo e de Bu...[sighit]

Noas - 18/02/2011

Sos pitzinnos bilìngues sunt prus ispavillos.

Lu mustrant sos istùdios prus reghentes

A cunfrontu de sos fedales issoro  mustrant una abilidade prus manna in sa risolutzione de sos problemas  e isvilupant una capatzidade de cuntzentratzione, in sos traballos in classe, chi los faghet  impermeàbiles a sos sonos e los faghet abbarrare  cuntzentrados in s'e...[sighit]

ÀTERAS LIMBAS - 02/11/2010

Unu ditzionàriu nou pro sa limba galitziana

Bi sunt sas trascritziones fonèticas de 47.000 paràulas

Est essidu a lughe unu ditzionàriu nou pro sa pronùntzia de sa limba galitziana. Ant chertu, a lu fàghere, s' Instituto da Lingua Galega (ILG) e sa  Real Academia Galega (RAG). L' at elaboradu s'istudiosu Xosé Luis Regueira. In su ditzionàriu bi sunt sas trascritziones fonèticas de 47. 00...[sighit]

Noas ÀTERAS LIMBAS - 17/02/2011

In defensa de sa limba catalana in iscola

Naschet su coordinamentu "Som escola".

Unos cantos comitados tzìvicos  e assòtzios culturales de Catalugna  ant formadu su coordinamentu  "Som escola",  pro difèndere su ruolu  de su catalanu comente limba veiculare  de s'insinnamentu, a pustis de  sas sentèntzias  de s...[sighit]

ÀTERAS LIMBAS - 06/11/2010

Una televisione pro s'aranesu

Naschet Hèm TV, su canale nou de TV cun internèt de sa Val d'Aran

In sa Val d'Aran, in Catalugna, si faeddat s'otzitanu. Dae pagu una lege at istabilidu chi, in Catalugna, s'aranesu est limba  ufitziale paris cun su catalanu e cun s'ispagnolu. Como Xip/tv , sa plataforma de televisione  locale cun internèt de sa Xarxa Audiovis...[sighit]

Noas ÀTERAS LIMBAS - 22/02/2011

Sas  istitutziones sardas no ant fatu nudda  pro festare sa Die de sa limba materna.

Lu denùntziat, in unu documentu, su Comitadu pro sa limba sarda.

Su 21 de freàrgiu coladu fiat sa Die internatzionale de sa limba materna, proclamada dae sa Cunferèntzia Generale de s’UNESCO in su 1999 pro promòvere  sa  diversidade linguìstica e culturale e su multilinguismu. Sas istitutziones sardas, però, pare...[sighit]

ÀTERAS LIMBAS - 05/11/2010

Literaduras basca, galitziana e catalana

Tocat a no las discriminare in favore de sa literadura ispagnola

Bi cherent garantzias in sa polìtica de isvilupu de sa literadura, pro ecuiparare sas limbas de minoria a s'ispagnolu. Est istada custa sa conclusione prus importante de s'assemblea de sa Federación de Asociaciones de Escritores en Lengua Gallega, Vasca y Catalana , chi an...[sighit]

Noas ÀTERAS LIMBAS - 21/02/2011

Die internatzionale de sa limba materna

21 de freàrgiu de su 2011. In Sardigna gherremus pro afortire sa limba "pròpia", sa limba nostra: su sardu. Pro agiuare sa mantenimentu de sas diferèntzias in su mundu.

Sa Die internatzionale de sa limba materna est istada proclamada dae sa Cunferèntzia Generale de s'Unesco in su mese de santandria de su 1999. Su 16 de maju de su 2007, s'Assemblea Generale ànimat sos Istados Membros e sa Segreteri (cun sa risolutzione A/RES/61/266) a «prom&o...[sighit]

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

1 GRAFIA COMUNA + 344 GRAFIAS LOCALES: TOTUS ACUNTENTADOS!

de Diegu Corràine

A sa pregonta “cherimus o nono una norma iscrita de riferimentu pro totu su sardu?” podimus dare tres rispostas, chi podet dare chie si siat, "linguista" patentadu o nono:  A) 1 GRAFIA COMUNA —si la cherimus, devimus isseberare su modellu iscritu in intro de sos resurtados rea...  [sighit]

Sardos cun sa “sìndrome de Istocolma”, presoneris de sa linguìstica colonialista

de Diegu Corràine

Sa Limba Sarda Comuna est un'imbentu, un'esperanto, unu matzimurru, unu matzimbròddiu, un'aurtìngiu, ca:  —est nàschida pro partzire su pòpulu Logudoresu dae su Pòpulu Campidanesu; —l’ant imbentada pro semenare òdios; —est fata a...  [sighit]


La llengua sarda comuna. Característiques i història d’un procés
(Sa limba sarda comuna. Caraterìsticas e istòria de unu protzessu)

de  DIEGU CORRÀINE

Istùdiu meu (in pdf) publicadu in sos Atos de su "III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Tarragona 17, 18,19 de desembre de 2008, organizadu dae s'Institut d'Estudis Catalans. PDF in bassu p. 483 1. Pompeu Fabra 1868-19482. Les llengues de...  [sighit]

18 MANERAS DE NÀRRERE «LIMBA BASCA», 1 MANERA PRO L'ISCRÌERE: EUSKARA!

de Diegu Corràine

In sos dialetos bascos b'at 18 maneras pro nàrrere "bascu" (Auskera,  Eskara,  Eskoara,  Eskuara,  Eskuera, Euskeria, Euskala, Euskara, Euskera, Euskiera, Euzkera, Oskara, Uskara, Üskara, Uskaa, Üskaa, Üska, Uskera), ma 1 manera ufitziale ebbia pro l'iscr&ig...  [sighit]

S’Euskara batua, "limba basca unificada", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu, duncas limba ufitziale.

de Diegu Corràine

S’Euskara batua, in sardu "bascu unificadu", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu. Su EB est una norma elaborada, cumplementare a sos dialetos, promòvida dae sa Real Academia de la Lengua Vasca - Euskaltzaindia, fundada in su 1918, comente Istitutzione Acadèmica ufi...  [sighit]

ISCOLA "DE" E "IN" SARDU: ORALIDADE E ISCRITURA, NORMA ISCRITA COMUNA E VARIEDADES DIALETALES

de Diegu Corràine

Gràtzias a sa leges in vigore, mescamente sa 482/99, s’iscola dat sa possibilidade de imparare “su” sardu e sas matèrias (totus) “in” sardu. In sas iscolas de sas biddas in ue su sardu l'allegant, bastat a sighire a praticare sa variedade de su logu, orale...  [sighit]

A FORAS SA LINGUÌSTICA COLONIALISTA E SEPARATISTA DAE SAS UNIVERSIDADES SARDAS

de Diegu Corràine

Leghende sa Unione Sarda de su 26/5/14, sunt essidas a campu, paris cun ideas de bonu sensu, sas ideas de semper, contràrias a s’unidade de su sardu de sos pessonàgios sòlitos.  In particulare, unu pessonàgiu istràngiu che a Eduardo Blasco, aposentadu da...  [sighit]

Sos "indipendentistas" e "soberanistas" sardos imparent a beru dae Catalanos, Bascos e Galitzianos.

de Diegu Corràine

In custas oras post-eletorales europeas acuntesset de lèghere messàgios, mescamente in FB, de unu muntone de "indipendentistas" sardos "arretos" ca in Catalugna e Paisu Bascu ant bintu in sas Europeas sas formatziones indipendentistas! Mancu unu de custos, però, chi narat chi so...  [sighit]