Bandera intervistas
Bandera in sa limba...<br />
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

invia mail stampa
spacerprecedente7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  24  25  26  27  spacerspacer

Noas ÀTERAS LIMBAS - 28/02/2011

Ant a insinnare sa limba Rapa Nui in s'Isula de Pasca.

L'at detzisu su ministèriu de s'istrutzione de Tzile

Su ministru de s'istrutzione de Tzile Joaquín Lavín at visitadu s'iscola   Lorenzo Baeza Vega, in s' Ì sula de Pasca, pro faeddare cun sa comunidade Rapa Nui e firmare una cunventzione chi at a permìtere a sos istudentes de custu istitutu  de fàghere ...[sighit]

ÀTERAS LIMBAS - 29/10/2010

Chentu tèrmines noos pro sa limba catalana

Los at aprovados su TERMCAT

In s'ìnteri chi in Sardigna semus galu tzarrende de "cale sardu" impreare in iscola, in sos mèdios de informatzione e in s'amministratzione pùblica, in Catalugna ant bogadu  a campu àteros chentu tèrmines noos. Aerofòbia, dada basal, grup de control, informàtica en núvol, panel, preqüela, reco...[sighit]

Noas ÀTERAS NATZIONES - 25/02/2011

Su 45% de sos catalanos sunt in favore de s'indipendèntzia.

Gasi resurtat dae un'istùdiu de ESADE

Su  45% de sos catalanos diant votare chi eja  a sa pregonta “ a diat chèrrere bostè un'Istadu indipendente  in intro de s' Unione Europea? ”.  Est custu su resurtadu de un'inchiesta demoscòpica   publicada dae ESADE ( Escuela Superior de A...[sighit]

Noas ÀTERAS NATZIONES - 27/06/2011

11 annos dae sa morte de Lunes Matub

Eroe de sa natzione bèrbera

Su 25 de làmpadas de su 1998 ant ochiidu a Lunes Matub, cantante bèrberu de sa Cabìlia algerina, in su caminu chi leat da Tizi Uzu a Ath Duala.  A su chi naraiant a s'època, sa neghe de sa mortr fiat su GIA islàmicu. Ma b'at chie pessat chi siant istados set...[sighit]

EVENTOS Noas - 12/07/2012

Presentada de su curretore ortogràficu sardu

Su 25 de trìulas in Casteddu

dae F. Cheratzu retzimus e publicamus: mèrcuris, 25 de trìulas 2012 , in sa sala de Biblioteca Regionale de viale Trieste 137 in Casteddu b'at a èssere sa presentada de su curretore ortogràficu de sa Regione (CROS).   Si cumintzat a mangianu e at a sighire a ...[sighit]

Noas - 24/08/2012

S'ONU pro su multilinguismu

Su segretàriu Ban Ki-moon nòminat unu coordinadore

Su Secretàriu  Generale  de s' ONU , Ban Ki-moon , at dadu a su Segretàriu Generale Agiuntu  de sas Comunicatziones   e de s'Informatzione  Pùblica  nou, s'austrìacu Peter Launsky-Tieffenthal , s'incàrrigu de Coordinadore pro su Mu...[sighit]

Noas INFORMÀTICA - 09/05/2011

Unu cungressu dedicadu a sas tecnologias mòbiles de ùrtima generatzione

L'ant fatu in Vilanova i la Geltrù, in Catalugna

Vilanova i la Geltrú (in sa fotografia, sa domo comunale ) at agasagiadu sa manifestazione Genmob - The Smartphone Day . S'est tratadu de unu cungressu dedicadu  a sas tecnologias mòbiles de ùrtima generatzione,  cun cunferèntzias, laboratòrios, di...[sighit]

EVENTOS Noas - 08/05/2011

Est essidu su cuncursu de poesia improvisada "Su cantu de sei"

S'idea est a tutelare e promòvere "Su mutetu"

Su sòtziu Legambiente “ Su Tzinnibiri ” e “ Sa domu de sa cantada ” de Sinnai in collaboratzione cun  “ Su Framentu ” de Cenzo Spiga-Quartu S.E., “ Sa domu ‘e su cantu ” de Daniele Filia – Sinnai, cun su Patronadu de sa Comu...[sighit]

SARDU Noas - 28/08/2012

Tortolì, eja a su sardu in iscola

Totu sos cussigeris comunales votant in favore de sa proposta de s'assessora comunale de sa cultura

In sos mòdulos de s'ufìtziu iscolasticu regionale pro sa preiscritzione in iscola , tocat a pònnere finas sa dimanda pro imparare su sardu a sos pitzinnos . Est su chi pedit su cussìgiu comunale de Tortolì, cun una delìbera votada a s'unanimidade, a prop...[sighit]

ÀTERAS LIMBAS - 10/11/2010

Friuli, sas "Cjantutis pai Fruts"

Premiadas sas cantzones binchidoras

In  San Vito al Tagliamento ant premiadu sos binchidores e sos singiolados in sa de tres editziones de su Cuncursu triennale  Cjantutis pai Fruts , promòvidu dae sa  Sotziedade Filològica Friulana e dae s’Usci Fvg. Su cuncursu est nàschidu in su ...[sighit]

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

TOPONOMÀSTICA: limba reale e critèrios de trascritzione universales

Una novidade chi tenet 10 annos pro torrare a su connotu sa toponomàstica e ufitzializare su sardu

de Diegu Corràine

Sos nùmenes de loguSos nùmenes de sos logos sunt sa mustra prus nòida de sa diversidade linguìstica de unu pòpulu. Ma sunt finas sa testimonia de s’istòria sua e de sas limbas faeddadas dae sos poderios istràngios chi ant ocupadu unu territ&ogra...  [sighit]

1 GRAFIA COMUNA + 344 GRAFIAS LOCALES: TOTUS ACUNTENTADOS!

de Diegu Corràine

A sa pregonta “cherimus o nono una norma iscrita de riferimentu pro totu su sardu?” podimus dare tres rispostas, chi podet dare chie si siat, "linguista" patentadu o nono:  A) 1 GRAFIA COMUNA —si la cherimus, devimus isseberare su modellu iscritu in intro de sos resurtados rea...  [sighit]

Sardos cun sa “sìndrome de Istocolma”, presoneris de sa linguìstica colonialista

de Diegu Corràine

Sa Limba Sarda Comuna est un'imbentu, un'esperanto, unu matzimurru, unu matzimbròddiu, un'aurtìngiu, ca:  —est nàschida pro partzire su pòpulu Logudoresu dae su Pòpulu Campidanesu; —l’ant imbentada pro semenare òdios; —est fata a...  [sighit]


La llengua sarda comuna. Característiques i història d’un procés
(Sa limba sarda comuna. Caraterìsticas e istòria de unu protzessu)

de  DIEGU CORRÀINE

Istùdiu meu (in pdf) publicadu in sos Atos de su "III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Tarragona 17, 18,19 de desembre de 2008, organizadu dae s'Institut d'Estudis Catalans. PDF in bassu p. 483 1. Pompeu Fabra 1868-19482. Les llengues de...  [sighit]

18 MANERAS DE NÀRRERE «LIMBA BASCA», 1 MANERA PRO L'ISCRÌERE: EUSKARA!

de Diegu Corràine

In sos dialetos bascos b'at 18 maneras pro nàrrere "bascu" (Auskera,  Eskara,  Eskoara,  Eskuara,  Eskuera, Euskeria, Euskala, Euskara, Euskera, Euskiera, Euzkera, Oskara, Uskara, Üskara, Uskaa, Üskaa, Üska, Uskera), ma 1 manera ufitziale ebbia pro l'iscr&ig...  [sighit]

S’Euskara batua, "limba basca unificada", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu, duncas limba ufitziale.

de Diegu Corràine

S’Euskara batua, in sardu "bascu unificadu", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu. Su EB est una norma elaborada, cumplementare a sos dialetos, promòvida dae sa Real Academia de la Lengua Vasca - Euskaltzaindia, fundada in su 1918, comente Istitutzione Acadèmica ufi...  [sighit]

ISCOLA "DE" E "IN" SARDU: ORALIDADE E ISCRITURA, NORMA ISCRITA COMUNA E VARIEDADES DIALETALES

de Diegu Corràine

Gràtzias a sa leges in vigore, mescamente sa 482/99, s’iscola dat sa possibilidade de imparare “su” sardu e sas matèrias (totus) “in” sardu. In sas iscolas de sas biddas in ue su sardu l'allegant, bastat a sighire a praticare sa variedade de su logu, orale...  [sighit]

A FORAS SA LINGUÌSTICA COLONIALISTA E SEPARATISTA DAE SAS UNIVERSIDADES SARDAS

de Diegu Corràine

Leghende sa Unione Sarda de su 26/5/14, sunt essidas a campu, paris cun ideas de bonu sensu, sas ideas de semper, contràrias a s’unidade de su sardu de sos pessonàgios sòlitos.  In particulare, unu pessonàgiu istràngiu che a Eduardo Blasco, aposentadu da...  [sighit]