Bandera intervistas
Bandera in sa limba...<br />
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

invia mail stampa
spacerprecedente1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  spacerspacer

Noas ÀTERAS LIMBAS - 10/04/2011

Ant a insinnare su dialetu sitzilianu in iscola

Sa proposta de lege aprovada dae sa Cummisione Cultura de su Parlamentu regionale

Su dialetu sitzilianu luego diat pòdere devènnere matèria iscolàstica.  Una proposta de lege in  propòsitu, firmada dae  Nicola D'Agostino, de su Mpa ( Movimento per le autonomie ), est istada aprovada a s'unanimidade dae sa Cummissione  Cultu...[sighit]

SARDU Noas - 07/05/2012

A su linguista sardu Micheli Còntini sa tzitadinàntzia onorària de Orthullè

Tzerimònia de cunsinna su 1 de maju

Sa comuna de Orthullè, in sessione istraordinària, at cuntzèdidu sa "crae" de sa bidda, sa tzitadinàntzia onorària a su professore emèritu de s'Universidade de Grenoble, linguista sardu famadu in su mundu de sas limbas, autore, in mesu de àteras &ogra...[sighit]

Noas ÀTERAS NATZIONES - 20/10/2010

Partidu Natzionalista Iscotzesu: cunsensu a sa lìnia indipendentista

Fata in Perth sa cunferèntzia annuale. Salmond pro s'indipendèntzia.

Cunsensu subra de sa lìnia indipendentista de Alex Salmond, segretàriu de su partidu e primu ministru in su guvernu iscotzesu.  S'idea de propònnere sa votatzione subra de s'indipendèntzia in su Parlamentu de Holyrood no at agatadu peruna opositzione in s'àmbitu de sa cunferèntzia. Su primu ...[sighit]

EVENTOS Noas - 08/04/2011

Internacia Junulara Festivalo

S'at a tènnere in Pornassio (Itàlia), dae su 20 a su 26 de abrile, su Festival  internatzionale de s'esperanto

  S'at a tènnere in  Pornassio (Itàlia), in fratzione Colle di Nava, dae su 20 a su 26 de custu mese, su  Festival Giovanile Internatzionale ( IJF – Internacia Junulara Festivalo ), grandu eventu annuale amaniadu dae sa Gioventude Esperantista Italiana ( I...[sighit]

Noas INTERVISTAS - 19/10/2010

Otzitània: mùsica e limba

INTERVISTA A ALESSANDRO RAPA, DE SOS GAI SABER

Sa funtzione de sos movimentos musicales modernos in sa crèschida de sa cussèntzia natzionale est manna a beru. Ca torrat a bia sa limba, s’istòria, sa traditzione e sa voluntade de “èssere, esistire” cun unu limbàgiu universale: sa mùsica. Custu est capitadu finas in s’Otzitània italiana, cun unu ...[sighit]

EVENTOS Noas - 12/04/2011

Duas dies de istùdiu a propòsitu de s'istandard linguìsticu

Las faghent in s'Universidade de Casteddu su 15 e su 16 de custu mese

Chenàbura su  15 de abrile, dae sas chimbe de merie,   e sàbadu su 16, dae  sas noe de mangianu, inche s’ À ula Vittoria Sanna ( Dipartimentu de  Linguìstica e Istilìstica ) de sa Facultade de Limbas de s'Universidade de  Casteddu ,...[sighit]

Noas INTERVISTAS - 19/10/2010

Francescu Alfonsi: un’autonomista corsicanu (e birde) in su Parlamentu europeu

Intervista a François Alfonsi, deputadu europeu

Mancari sos giornales italianos l’apant dedicadu pagu a sas eletziones europeas de su 2009, esistit una novidade importante chi nemos at bogadu a campu, ma chi mèritat de leare in cunsideru. Intre sos membros noos de su Parlamentu europeu b’at finas un’autonomista corsicanu: si tratat de Francescu ...[sighit]

Noas ÀTERAS NATZIONES - 11/04/2011

S'indipendèntzia de Catalugna.

In su referendum binchet su chi eja.

A fùrriu de su  90% de sos votantes de sa  consulta de eris  in Bartzellona ant naradu chi eja  a sa creatzione  de un'Istadu  catalanu indipendente. Est su resurtadu de s'ùrtimu de sos referendum chi ant fatu in Catalugna. Sa partetzipatzione  in Ba...[sighit]

Noas INTERVISTAS - 19/10/2010

Sos deretos colletivos, oe

INTERVISTA A AURELI ARGEMÍ, PRESIDENTE DE SU  CIEMEN

Faeddamus de sos resurtados e de sas prospetivas de su Forum pro sos Deretos de sos Pòpulos de Girona (23-26/4/2001) cun Aureli Argemí, presidente de su CIEMEN de Bartzellona, chi est istadu impulsore de su Forum e est promotore de sa Rete Mundiale pro sos Deretos Colletivos de sos Pòpulos. Come...[sighit]

EVENTOS Noas - 29/04/2012

Su bilinguismu faghet bene a sos pitzinnos

L'ischiamus giai, ma Antonella Sorace nos l'at cunfirmadu in manera sientìfica

28 de abrile de su 2012, Die de sa Natzione Sarda, Biblioteca Regionale de Casteddu, addòviu ammaniadu dae Pepe Coròngiu, responsàbile de s’Ufìtziu Regionale de sa Limba Sarda. In collegamentu skype dae Edinburgu, Antonella Sorace, de mama sarda e babbu italianu,...[sighit]

Ùrtimos PÀRRERES inseridos

1 GRAFIA COMUNA + 344 GRAFIAS LOCALES: TOTUS ACUNTENTADOS!

de Diegu Corràine

A sa pregonta “cherimus o nono una norma iscrita de riferimentu pro totu su sardu?” podimus dare tres rispostas, chi podet dare chie si siat, "linguista" patentadu o nono:  A) 1 GRAFIA COMUNA —si la cherimus, devimus isseberare su modellu iscritu in intro de sos resurtados rea...  [sighit]

Sardos cun sa “sìndrome de Istocolma”, presoneris de sa linguìstica colonialista

de Diegu Corràine

Sa Limba Sarda Comuna est un'imbentu, un'esperanto, unu matzimurru, unu matzimbròddiu, un'aurtìngiu, ca:  —est nàschida pro partzire su pòpulu Logudoresu dae su Pòpulu Campidanesu; —l’ant imbentada pro semenare òdios; —est fata a...  [sighit]


La llengua sarda comuna. Característiques i història d’un procés
(Sa limba sarda comuna. Caraterìsticas e istòria de unu protzessu)

de  DIEGU CORRÀINE

Istùdiu meu (in pdf) publicadu in sos Atos de su "III Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra», Tarragona 17, 18,19 de desembre de 2008, organizadu dae s'Institut d'Estudis Catalans. PDF in bassu p. 483 1. Pompeu Fabra 1868-19482. Les llengues de...  [sighit]

18 MANERAS DE NÀRRERE «LIMBA BASCA», 1 MANERA PRO L'ISCRÌERE: EUSKARA!

de Diegu Corràine

In sos dialetos bascos b'at 18 maneras pro nàrrere "bascu" (Auskera,  Eskara,  Eskoara,  Eskuara,  Eskuera, Euskeria, Euskala, Euskara, Euskera, Euskiera, Euzkera, Oskara, Uskara, Üskara, Uskaa, Üskaa, Üska, Uskera), ma 1 manera ufitziale ebbia pro l'iscr&ig...  [sighit]

S’Euskara batua, "limba basca unificada", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu, duncas limba ufitziale.

de Diegu Corràine

S’Euskara batua, in sardu "bascu unificadu", est sa norma istandard orale e iscrita de su bascu. Su EB est una norma elaborada, cumplementare a sos dialetos, promòvida dae sa Real Academia de la Lengua Vasca - Euskaltzaindia, fundada in su 1918, comente Istitutzione Acadèmica ufi...  [sighit]

ISCOLA "DE" E "IN" SARDU: ORALIDADE E ISCRITURA, NORMA ISCRITA COMUNA E VARIEDADES DIALETALES

de Diegu Corràine

Gràtzias a sa leges in vigore, mescamente sa 482/99, s’iscola dat sa possibilidade de imparare “su” sardu e sas matèrias (totus) “in” sardu. In sas iscolas de sas biddas in ue su sardu l'allegant, bastat a sighire a praticare sa variedade de su logu, orale...  [sighit]

A FORAS SA LINGUÌSTICA COLONIALISTA E SEPARATISTA DAE SAS UNIVERSIDADES SARDAS

de Diegu Corràine

Leghende sa Unione Sarda de su 26/5/14, sunt essidas a campu, paris cun ideas de bonu sensu, sas ideas de semper, contràrias a s’unidade de su sardu de sos pessonàgios sòlitos.  In particulare, unu pessonàgiu istràngiu che a Eduardo Blasco, aposentadu da...  [sighit]

Sos "indipendentistas" e "soberanistas" sardos imparent a beru dae Catalanos, Bascos e Galitzianos.

de Diegu Corràine

In custas oras post-eletorales europeas acuntesset de lèghere messàgios, mescamente in FB, de unu muntone de "indipendentistas" sardos "arretos" ca in Catalugna e Paisu Bascu ant bintu in sas Europeas sas formatziones indipendentistas! Mancu unu de custos, però, chi narat chi so...  [sighit]