bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: GLOSSÀRIU
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

GLOSSÀRIU


22/10/2010

DIFERENTZIALISMU

de Diegu Corràine

Est sa tendèntzia a diferentziare, in manera voluntària, una limba (a su sòlitu no ufitziale) dae un'àtera (ufitziale), in:
A) ortografia
B) lèssicu
C) morfofologia

S'idea de sos diferentzialistas est chi, si una limba est diferente, tando "devet" èssere diferente finas ortografia e lèssicu. E tando sos diferentzialistas proponent grafemas disusiados (in sardu "k" in càmbiu de "c, ch"; "dh" in càmbiu de "dd") o paràulas imbentadas ("fueddariu" in càmbiu de su prus giustu vocabulàriu), deformadas ("listra" in càmbiu de lista, "dimugratzia/dimugràtigu" in càmbiu de democratzia/democràticu), cun càmbiu de morfemas ("manifestada" preferida a manifestatzione; "oponidura" preferida a opositzione;"telebisura" preferida a televisione, carculadas italianas!) o semantizadas in manera diferente ("giassu internet" in càmbiu de situ internet).

S'idea est chi, faghende de gosi, imbentende o istropiende pàraulas, custas ant a èssere "prus sardas"!

Su diferentzialista non tenet in contu chi in sas limbas bias e non mortas b'at paràulas e tèrmines, e chi sos tèrmines non semper derivant deretos dae sa paràula base de riferimentu ma dae elementos lessicales leados, como, dae su latinu, dae su gregu, sena sas trasformatziones normales chi una paràula tenet in s'istòria sua. Pro nde nàrrere una, dae su latinu OCULUM, in ita. tenimus occhio e in sardu ogru, ma pro abbaidare a tesu ponimus in ita. su "binocolo", non su *binocchio, in sardu su binòculu, non su *binogru.

Prus de una bia, su diferentzialista est unu mecanitzista, àplicat in manera mecànica règulas de trasformatzione dae su latinu a su sardu chi non funtzionant prus in sa limba, comente in medas àteras limbas. Lu faghet in duas maneras mescamente:
a) derivende agetivos e àteros sustantivos dae una paràula base, chi giai presentat una trasformatzione chi no òperat prus in sa limba, e duncas dae limba imbentat *limbìstica, *limbista in càmbiu de iscrìere e nàrrere linguìstica, linguista. Comente si dae su frrantzesu langue s'esseret imbentadu *languistique, languiste, in càmbiu de su giustu linguistique, linguiste.
b) leende una paràula patrimoniale cun unu sufissu populare e praticadu pro formare totu sos àteros in sa matessi manera. Est su casu de presentada, populare, pro formare cun su sufissu -ada, *manifestada, etc. in càmbiu de manifestatzione.
Comente si in ita., su sufissu patrimoniale e populare -evole de favorevole s'aplicherat a paràulas noas e cultas, duncas *adorevole e no adorabile, etc.

A su diferentzialista, duncas, l'interessat prus sa "mustra" de un'identidade presunta de su sardu chi non s'identidade linguìstica matessi, prus sa cara chi non su corpus.

Ma pro ite est capitende custu? De seguru ca —leamus su faeddu opositzione— su sufissu -idura  paret prus sardu de -itzione, chi est, imbetzes, unu sufissu cultu presente in totu sas limbas modernas e internatzionales: ing. opposition, fra. opposition, isp. oposición, cat. oposició,etc..
Su de pònnere -idura dipendent dae una visione mecànica de sa limba, chi non resessit a fàghere àteru si no a ridiculizare sa limba sarda.

Su diferentzialismu est sa "maladia infantile" de su movimentu de recùperu linguìsticu, no in Sardigna ebbia, ma in su cumintzu de totu sos movimentos de recùperu de limbas natzionales emergentes. A su sòlitu, cando sa gente istùdiat e creschet, finas abbaidende comente funtzionant sas àteras limbas, abbandonat su diferentzialismu.

In Sardigna, a dolu mannu, su diferentzialismu est galu forte, mescamente in intro de sos setores natzionalistas/indipendentistas, chi impreant su sardu belle semper in manera simbòlica! Cun efetos ridìculos, chi istèsiant sa gente normale imbetzes de l'acurtziare.
...
In su blog LSC presentamus unos cantos diferentzialismos e, pro espressare sos matessi cuntzetos, faghimus propostas alternativas:
http://limbasardacomuna.blogspot.com/

#Sarvadore Serra

» in segus