bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: EVENTOS-ATZIONES
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

EVENTOS-ATZIONES


18/12/2012

Literadura internatzionale bortada in limba sarda.

Chenàbura 21 de nadale a sas 16,30 in sa sala capitulare de su cumbentu de Santu Pedru de Sorres in Boruta (Tàtari)

Retzimus e publicamus dae s'Ufìtziu de sa Limba Sarda de Boruta, Turalva, Tiesi e Giave:


«Garcia Marquez, Luis Sepulveda, Robert Louis Stevenson, Josè Saramago, James Joice ma finas Goethe, Sofocle e Macchiavelli.

Custos sunt setzi unos cantos nùmenes importantes de sa literadura internatzionale in ue sas òperas fundamentales sunt istadas bortadas in limba sarda e chi ant a èssere presentadas a manera ufitziale chenàbura 21 de nadale a sas 16,30 in sa sala capitulare de su cumbentu (galanu abberu) de Santu Pedru de Sorres in Boruta (Tàtari).

S'initziativa est organizada dae Juvanna Tuffu e dae Istèvene Ruju, responsàbiles de s'Ufìtziu de sa Limba Sarda de Boruta, Turalva, Tiesi e Giave.

A pustis de sos saludos de su sìndigu de Boruta Silvano Arru e de s'introduida de Fàbio Solinas de s'assòtziu culturale ÀndalaNoa, b'ant a èssere sos interventos de Pepe Coròngiu, diretore de su servìtziu limba sarda de sa Regione e de Cristiano Bècciu. A pustis at a tocare a Frantziscu Cheratzu, editore de Condaghes e a Diegu Corràine, editore de Papiros chi ant a contare custa esperièntzia editoriale issoro. At a èssere presente finas carchi tradutore comente Manuela Mereu, Sarvadore Serra e Gianfranco Pinna chi ant àpidu su còmpitu de bortare in sardu in manera dereta dae sa limba originale e duncas dae su tedescu, dae s'ingresu, dae s'ispannolu e dae su catalanu.

Un'initziativa chi cheret mustrare comente sa limba sarda podet èssere impreada a manera "normale" pro operatziones de livellu artu e de comente si podet impreare pro comunicare contenutos e sabidorias de sa cultura otzidentale moderna. Sa limba sarda duncas comente sienda culturale, sotziale e econòmica ca podet fàghere nàschere traballos noos in su campu de s'editoria e duncas  a dare una paga a editores, tradutores, curretores de botzas, istampadores e distribudores.

Un'operatzione importante finas pro s'iscola ca in custa manera si faghent materiales didàticos literàrios de livellu artu chi non sun t a mancu de cussos de àteras limbas comente s'italianu o s'ingresu.»


#Diegu Corràine

» in segus