bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: EVENTOS-ATZIONES
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

EVENTOS-ATZIONES


17/05/2012

Abba e màndigu: duos deretos galu a cumprire

de su Comitadu italianu de su Cuntratu Mundiale de s'Abba

Su 22 de martzu, in totu su mundu, est  sa Die Mundiale de s’abba. L’ant istituida sas Natziones Unidas in su 1992, a pustis de sa cunferèntzia de Rio, pro fàghere pessare a  s’opinione pùblica, ma mescamente a sos responsàbiles de sos Istados,  cale  est sa situatzione de sa disponibilidade de abba in su mundu. Ocannu s’Onu at propostu su tema “Abba e seguràntzia alimentare”; est un’argumentu a beru de atualidade, si si cunsìderat chi, belle cun sos impinnos a livellu de “Obietivos de su Millènniu” pro  minimare de su mesu sa proportzione de pessones sena abba e sena servìtzios igiènicos de base, sas denùntzias de sas Natziones Unidas etotu non faghent pessare in bonu.  Galu oe, difatis, in  su mundu, petzi su 63 pro chentu de sas pessones   tenent  sos servìtzios igiènicos de base; e custa proportzione at a artiare petzi a su 67 pro chentu intro de su 2015, in suta meda de su  75 pro chentu chi si pessaiat. 

Tenende contu de sa crèschida demogràfica chi b’est como, sas previsiones non dant perunu acunortu: intro de su 2030, prus de su mesu de sa populatzione at a vìvere in sas tzitades mannas e at a èssere formada dae gente chi at a istare in sas barracòpolis, duncas sena servìtzios ìdricos e sena servìtzios igiènicos-sanitàrios, cando chi su raportu de sa Banca Mundiale denùntziat su fatu chi, intro de su 2030, sa dimanda de abba nch’at a colare s’oferta de su 40 pro chentu. Abba chi,  a parte su fatu chi non totus nd’ant, s’est faghende  una sienda semper prus rara  e, belle cun sos progressos tecnològicos, su chi galu non si resessit a fàghere est a produire s’abba. In càmbiu, resessimus cada die a impitare cantidades mannas de abba pro bìere, coghinare e sabunare, ma, galu de prus, in manera indireta, pro produire sos alimentos chi cunsumamus. In prus, si contat chi su 70 pro chentu de sos cunsumos de abba durche pertocat su campu de s’agricultura, in su cultivu de tzereales chi, a s’ispissu, non sunt destinados a produire alimentos, ma, pro nàrrere, biocarburantes.  

 

Sas responsabilidades de sa politica

Su “deretu a s’abba”, santzionadu dae sa risolutzione de sas Natziones Unidas de su mese de  trìulas de su 2010, est peleende pro si fàghere realidade. 

“Su Forum Mundiale de s’abba, chi est agabbadu  dae pagu in Marsìglia, e sos traballos pro ammaniare s’Addòviu Mundiale de sa Terra “ Rio+20”,  promòvidu dae sas Natziones Unidas, faghent  essire a pìgiu atitùdines contraditòrias dae bandas de sa comunidade internatzionale” narat Rosario Lembo,  Presidente de su “Comitadu Italianu pro su Cuntratu Mundiale de s’abba”, chi, dae prus de  12 annos, est impinnadu in Itàlia e in su mundu pro difèndere s’abba comente bene comunu e deretu umanu. 

In sa decraratzione finale de su Forum Mundiale de Marsìglia, sos Istados leant un’impinnu genèricu pro atzelerare s’atuatzione prena de sos òbligos de sos deretos umanos in matèria de disponibilidade de abba potàbile segura e neta e servìtzios igiènicos cun totu sos mèdios apropiados, in s’àmbitu de sos isfortzos pro  bìnchere sa crisi ìdrica in totu sos livellos, refudende·si però de parare fronte a sa "dimensione sotziale" de sas polìticas ìdricas e de afirmare torra s’impinnu a cuncretizare sos deretos umanos a s'abba e a sos servìtzios igiènicos-sanitàrios, comente reconnotu dae s’assemblea generale de sas Natziones Unidas in su 2010. 

Paret  craru chi, galu in su 2012 —a pàrrere de Rosario Lembo— , sa Die Mundiale de s’abba si faghet petzi a paràulas, cun proclamas genèricos subra de sa disponibilidade "universale” de abba potàbile e servìtzios igiènicos-sanitàrios "de base" pro totus, sena los pònnere in pràtica. 

Sunt oramai baranta annos chi sas ghias polìticas de sos Paisos chi s’oponent a su deretu umanu a s'abba proclamant s’impinnu issoro a lu garantire, in antis in su 2000 e como tasende·lu a su 2030. 

 

Su referendum de s’abba no atuadu

In Itàlia, mancari 26 milliones de tzitadinos apant decraradu chi s’abba no est una mercantzia chi si nde podet bogare profetu, su Guvernu e su Parlamentu non cherent leare unu providimentu legislativu chi cuncretizet su mandadu referendàriu e reconnoscat su deretu a s’abba.

Comitadu italianu de su Cuntratu Mundiale de s'Abba

[dae Eja n. 10, martzu - abrile 2012]


 


#Sarvadore Serra

» in segus