bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: EVENTOS-ATZIONES
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

EVENTOS-ATZIONES


01/12/2010

SA PRATZA DE SU DIAMANTE de Mercé Rodoreda

Presentada in Casteddu, 02/12/2010

Giòvia 2 de nadale 2010, a sas h 18:00, in sa Biblioteca regionale de viale Trieste 137, in CASTEDDU,  b'at sa presentada de su romanzu de Mercè Rodoreda, catalana, SA PRATZA DE SU DIAMANTE, bortadu in sardu dae Giagu Ledda e editadu dae sa sotziedade editoriale nugoresa Papiros. Sa presentada faghet parte de una sèrie di initziativas culturales organizadas dae su Servìtziu de Limba Sarda de s'Assessoradu de sa Cultura de sa RAS.

Pro s'ocasione, ant a faeddare: Giagu Ledda, tradutore; Joan Armangué, Universidade de Casteddu; Joan-Elies Adell, Director Espai Llull; Diegu Corràine: Editziones Papiros.

Su romanzu bortadu in limba sarda est istadu publicadu in su 2008 (cun s'agiudu pro sa tradutzione in sardu de Institut Ramon Llull, Barcelona) a 100 annos dae sa nàschida de Mercè Rodoreda, dae sas editziones Papiros. La plaça del diamant  contat s’istòria de Colometa, una giòvana de su trighìngiu de Gràcia de Bartzellona.

In mesu de su contu de s’istòria sua, podimus bìdere finas sa crònaca de sa tzitade de Bartzellona de sa gherra e a pustis de sa gherra. In definitiva, podimus lèghere un’òpera chi faeddat de sa memòria colletiva e individuale de sos Catalanos. Finas pro custu est pretziada meda in totu sos Paisos Catalanos.

Su de pòdere lèghere in sardu custa òpera de gabbale, est un’ocasione in prus pro connòschere mègius Bartzellona e su mundu catalanu, chi at tentu una parte manna in s’istòria de sos Sardos e de sa Sardigna.

Mercè Rodoreda (Bartzellona, 10 de santugaine de su 1908- Girona, 13 de abrile de su 1983) est de seguru s’iscritora catalana prus connota, Prèmiu de Onore de sas “Lletres Catalanes” de su 1980. Sas òperas suas sunt publicadas in prus de 27 limbas. A s’època de sa Gherra Tzivile Ispagnola, Rodoreda collàborat cun su Cumissariadu de propaganda de sa Generalitat. In su 1939 si nch’andat a Frantza, esiliada. Cumintzada sa Segunda Gherra Mundiale, moet a Isvìtzera, in ue, in Ginevra, iscriet s’òpera sua prus famada, La plaça del diamant (1962), su romanzu prus importante de sa narrativa catalana de pustis sa gherra.

#Diegu Corràine

» in segus