bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: EVENTOS-ATZIONES
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

EVENTOS-ATZIONES


21/11/2010

Eletziones catalanas de su 28 de santandria de su 2010

Eletziones epocales pro su movimentu indipendentista catalanu e pro sos movimentos natzionalistas, soveranistas e indipendentistas de Europa  |  Avantzada de sas fortzas indipendentistas noas o de CiU, prus moderada?

Sas eletziones catalanas de su 28 de santandria si presentant comente epocales, si ponimus in mente finas a sas paràulas de su presidente de sa Generalitat de Catalugna, José Montilla, cando in cabudanni at annuntziadu sa data de sas eletziones a su Parlamentu de Catalugna (in sa fotografia): "Su 28 de santandria amus a votare su venidore de totu una generatzione".

Finas nois de su movimentu natzionale sardu podimus nàrrere chi si tratat de eletziones epocales pro sos movimentos natzionalistas e soveranistas de Europa, ca si tratat de unu casu particulare, una natzione de de s'Unione Europea, chi podet èssere modellu pro àteros.

Sunt eletziones importantes finas ca càpitant a pustis de 7 annos de guvernu PSC-ERC-ICV. In totu custu tempus, b'at àpidu càmbios importantes mescamente in su setore natzionalista, pustis de sos referendum de sos meses colados pro su"deretu de detzìdere", chi ant mustradu s'aumentu e sa radicalizatzione de su sentimentu indipendentista. Su resurtadu est istadu sa crisi de ERC e sa nàschida de listas indipendentistas craras: Reagrupament e Solidaritat Catalana per l'Independencia.

Ma cale sunt sas optziones?

Fortzas catalanistas

PSC (Partidu Sotzialista Catalanu). Su  PSC at proclamadu chi est una partidu"ne indipendentista nen de dereta", proponende unu federalismu Catalugna-Ispagna  basadu in su modellu chebechesu. Unu federalismu chi a pàrrere de àtere est contrapostu in manera aberta a s'indipendentismu.

CiU (Cunvergèntzia e Unione), est una fortza polìtica prus moderada a cunfrontu de sas fortzas indipendentistas, cun animas diferentes, dae s'autonomista a sa soveranista e a s'indipendentista. Est de ispiratzione liberale-democràtica-cristiana. Est in favore de su deretu a detzìdere, ma in custas eletziones s'est firmada a un'àmbitu cuncretu meda de sa polìtica e de s'economia pro Catalugna.
At guvernadu in Catalugna dae su 1980 a su 2003, ghiada dae Jordi Pujol.
Est sa fortza chi tenet prus possibilidades de aumentare e de bìnchere, cunforma a sos sondàgios de su 21/11/2010.

ERC (Sinistra Republicana de Catalugna), est istadu finas a como s'ùnicu partidu catalanu indipendentista  craru in su  Parlamentu. Est intradu in crisi, criticadu pro sas atziones de guvernu, mescamente dae sos setores galu "prus" indipendentistas, chi sis sunt presentende pro su 28N cun Reagrupament e Solidaritat Catalana. Pro custu diat dèvere minimare sa rapresentàntzia sua a 11 o 16 deputados, a cunfrontu de de so 21 chi tenet como.

Reagrupament (Agrupamentu), un'iscissione de ERC, animada  dae Joan Carretero, cun sa paràula de òrdine de "indipendèntzia, democratzia e tarballu" l'exconseller de Governació durant el mandat de Pasqual Maragall (2003-2006). Si ERC és partidària d'organitzar un referèndum per tal que Catalunya assoleixi la llibertat, emulant el model quebequès, Reagrupament opta per la declaració unilateral d'independència per part de la majoria de diputats del Parlament (68), emulant així la via kosovar.

SI (Solidaridade Catalana pro s'Indipendèntzia), coalitzione eletorale essida a campu a inghìriu de s'expresidente de su FC Barcelona Joan Laporta, paris cun sos excussigeriss natzionales de CiU e de ERC Alfons López Tena e Uriel Bertran.
Siat SI, siat Reagrupament, sunt in favore de una decraratzione unilaterale de indipendèntzia.

ICV (Initziativa pro Catalugna-Birdes), a mesu caminu intre sas propostas de su PSC, CiU e ERC, sunt in favore de unu referendum indipendentista ma sunt finas in favore de provare una bia federale e plurinatzionale in intro de s'istadu ispagnolu. Diant èssere in favore de s'autodeterminatzione in casu de "negativa de s'Istadu a agatare una solutzione costitutzionale".

Fortzas istatalistas

PP de Cataluña (Partidu Populare), de pagu importu in Catalugna, cun su 9,52% ebbia de votos in sas eletziones de su 2006, contràriu a su guvernu  tripartidu (PSC-ERC-ICV), chi est de acordu cun relatziones Catalugna e Ispagna de como.

Ciutadans (Tzitadinos) organizatzione marginale (3,03% de sos votos 2006), contrària a sa polìtica linguìstica aplicada finas a como dae sos guvernos catalanos, si proclamat in favore de su bilinguismu, ma in realidade est pro sa suprematzia de s'ispagnolu. Si presentat comente  formatzione de manca.

#Diego Corraine

» in segus