bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Documentos
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Documentos


S'autonomia fiscale in su Paisu bascu

Ite narat su tìtulu 3 de s'Istatutu

TÌTULU  3

 

(Finàntzia e Patrimòniu)

 

Art. 40 – Pro sa pràtica e su finantziamentu adeguadu de sas cumpetèntzias suas, su Paisu Bascu at a dispònnere de sa Finàntzia Autònoma sua.

 

Art. 41 – 1. Sas relatziones de òrdine tributàriu intre s’Istadu e su Paisu Bascu  ant a èssere reguladas cun su sistema forale traditzionale de s’Acordu  Econòmicu o Cunventziones

2. Su cuntenutu de su regìmene de Acordu at a rispetare e s’at a regulare cunforma a custos printzìpios e fundamentos:

a) Sas istitutziones cumpetentes de sos Territòrios Istòricos ant a pòdere mantènnere, istabilire e regulare, in intro de su territòriu issoro, su regìmene tributàriu issoro, tenende contu de s’istrutura generale impositiva de s’Istadu, de sas normas prevididas dae s’Acordu pro su coordinamentu, s’armonizatzione fiscale e sa collaboratzione cun s’Istadu, e de sas normas aprovadas dae su Parlamentu Bascu pro finalidades idènticas in intro de sa Comunidade Autònoma. S’Acordu at a èssere aprovadu cun una Lege

b) De s’esatzione, gestione, licuidatzione, riscossione  e ispetzione de sas tassas, francu  sas chi  faghent parte de sas Intradas Doganales e sas chi in su tempus presente si incassant pro mèdiu de sos Monopòlios Fiscales, si nd’ant a interessare, in cada Territòriu Istòricu, sas Diputatziones Forales[1]rispetivas, sena pregiudìtziu de sa collaboratzione cun s’Istadu e de s’ispetzione arta sua.

c) Sas Istitutziones cumpetentes de sos Territòrios Istòricos ant a adotare sos acordos pertinentes e ant a leare sas detzisiones adeguadas pro aplicare in sos territòrios rispetivos sas normas fiscales de caràtere istraordinàriu e cungiunturale che s’Istadu detzidat de aplicare in su territòriu comunu, fissende su matessi tempus de valididade

d) S’aportu de su Paisu Bascu a s’Istadu at a cunsìstere in una cuota globale, integrada dae sas chi interessant cada unu de sos territòrios suos, comente cuntributzione pro totu sas funtziones de s’Istadu chi non tenet sa Comunidade Autònoma

e) Pro definire sas cuotas currispondentes a cada Territòriu Istòricu chi ìntegrant sa cuota globale mentovada in antis s’at a formare una Cummissione Mista, formada, a un’ala, dae unu rapresentante de cada Diputatzione Forale, e ateretantos de su Guvernu Bascu, a s’àtera, dae unu nùmeru eguale de rapresentantes de s’Amministratzione de s’Istadu. Sa cuota cuncordada in custa manera at a èssere aprovada pro lege, cun sa perioditzidade chi at a èssere fissada in s’Acordu, sena pregiudìtziu de s’agiornamentu annuale suo, cunforma a sa protzedura chi s’at a istabilire, gasi etotu, in s’Acordu.

f) Su sistema de sos Acordos s’at a aplicare cunforma a su printzìpiu de solidaridade chi si bi referint sos artìculos 138 e 156 de sa Costitutzione

 

Art 42 – Sas intradas de sa Finàntzia Generale de su Paisu Bascu ant a èssere formadas dae:

a)      Sos aportos de sas Diputatziones Forales, comente espressione de sa cuntributzione de sos Territòrios Istòricos a sos gastos prevididos  de su Paisu Bascu. Una Lege de su Parlamentu Bascu at a fissare sos critèrios  de distributzione ecuitativa e sa protzedura chi, cunforma a cussos critèrios, s’at a cuncordare  e at a fàghere efetivos sos aportos de cada Territòriu Istòricu.

b)      Sos rendimentos de sas tassas pròpias  de sa Comunidade Autònoma chi istabilat su Guvernu Bascu, de acordu cun su chi narant s’artìculu 157 de sa Costitutzione e sa Lege Orgànica subra de su finantziamentu de sas Comunidades Autònomas.

c)      Tràmudas de su Fundu de Cumpensatzione Interterritoriale e àteras destinatziones a càrrigu de su Bilàntziu Generale de s’Istadu

d)      Rendimentos chi benint dae su patrimòniu suo e intradas de Deretu Privadu

e)      Su produtu de sas operatziones de crèditu e emissiones de dèpidu

f)        Dae cale si siat àtera intrada chi si podet istabilire in virtude de su chi disponent sa Costitutzione e s’Istatutu presente  

 

Art. 43 – 1. S’ant a pònnere in su patrimòniu de sa Comunidade Autònoma basca sos deretos e benes de s’Istadu o de àteros organismos pùblicos chi cumprint servìtzios e cumpetèntzias assuntas dae custa Comunidade.

2. Su Parlamentu Bascu at a detzìdere a cale òrganu de su Paisu Bascu s’ant a tramudare sa propiedade o s’usu de custos benes e deretos

3. Una Lege de su Parlamentu Bascu at a regulare s’amministratzione, sa defensa e sa cunservatzione de su Patrimòniu de su Paisu Bascu.

 

Art. 44 – Su Bilàntziu Generale de su Paisu Bascu at a cuntènnere sas intradas e sos gastos de s’atvidade pùblica generale. L’at a elaborare su Guvernu Bascu e l’at a aprovare su Parlamentu Bascu cunforma a sas normas istabilidas dae issu.

 

Art. 45 – 1. Sa Comunidade Autònoma de su Paisu Bascu at a pòdere emìtere dèpidu pùblicu pro finantziare gastos de investimentu.

2. Su volùmene e sas caraterìsticas de sas emissiones s’at a istabilire cunforma a s ‘ordinamentu generale de sa polìtica creditìtzia e in coordinamentu cun s’Istadu.

3. Sos tìtulos emìtidos s’ant a cunsiderare fundos pùblicos a totu sos efetos.

 

[1] Diputación Foral (Foru Aldundiak in bascu) est su nùmene cun  su cale si connoschent dae sa medade de su  sèculu  19  sos  Cussìgios provintziales de Álava, Guipúzcoa, Navarra e Vizcaya, in resone de sos regìmenes forales o regìmenes ispetziales de autonomia amministrativa chi ant otentu a pustis  de sa  Prima Gherra Carlista comente etzetzione a su  sistema tzentralista pròpiu de s’ Istadu liberale istituidu in su 1836 in Ispagna.




#Sarvadore Serra

» in segus