bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: Documentos
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

Documentos


Normas in matèria de tutela de sas minorias linguìsticas istòricas

Lege de sa Repùblica Italiana n. 482, 15·12·1999

Artìculu 1
1. Sa limba ufitziale de sa Repùblica est s'italianu.
2. Sa Repùblica chi valorizat su patrimòniu linguìsticu e culturale de sa limba italiana, promovet finas sa valorizatzione de sas limbas e de sas culturas tuteladas dae sa lege presente.

Artìculu 2
1. In atuatzione de s'artìculu 6 de sa Costitutzione e in armonia cun sos printzìpios generales istabilidos dae sos organismos europeos e internatzionales, sa Repùblica tutelat sa limba e sa cultura de sas populatziones albanesas, catalanas, germànicas, gregas, islovenas e croatas e de sas chi faeddant su frantzesu, su francu-proventzale, su friulanu, su ladinu, s'otzitanu e su sardu.

Artìculu 3
1. Sa delimitatzione de s'àmbitu territoriale e subcomunale in ue s'àplicant sos disponimentos de tutela de sas minorias linguìsticas istòricas prevìdidas dae sa lege presente est adotada dae su Cussìgiu Provintziale pustis intesas sas comunas interessadas, cando lu pedint a su nessi su 15 pro chentu de sos tzitadinos marcados in sas listas eletorales e residentes in sas matessi comunas, o, si nono, su tres unu de sos cussizeris comunales de sas comunas matessi.
2. Si non b'at peruna de sas cunditziones prevìdidas dae su coma 1 e si in su territòriu comunale b'at semper e cando una minoria linguìstica inclùdida in s'elencu de s'artìculu 2, su protzedimentu cumintzat si sa populatzione residente si decrarat in favore, tràmite consultatzione apòsita promòvida dae sos suzetos chi tenent tìtulu e cun sas modalidades prevìdidas dae sos istatutos e regulamentos comunales rispetivos.
3. Sas minorias linguìsticas prevìdidas in s'artìculu 2 cando sunt distribuidas in territòrios provintziales o regionales diferentes podent costituire organismos de coordinamentu e de proposta, chi sos entes locales interessados tenent facultade de reconnòschere.

Artìculu 4.
1. In sas iscolas maternas de sas comunas prevìdidas in s'artìculu 3, s'educatzione linguìstica previdet, paris cun s'impreu de sa limba italiana, finas s'impreu de sa limba de sa minoria pro atuare sas atividades educativas. In sas iscolas elementares e in sas iscolas segundàrias de primu gradu est prevìdidu finas s'impreu de sa limba de sa minoria comente istrumentu de insinnamentu.
2. Sas istitutziones iscolàsticas elementares e segundàrias de primu gradu, cunforme a su chi previdet s'artìculu 3, coma 1, de sa lege presente, operende in s'esertzìtziu de s'autonomia organizativa e didàtica prevìdida in s'artìculu 21, comas 8 e 9, de sa lege de su 15 de martzu de su 1997, n. 59, in intro de s'oràriu curriculare cumplessivu definidu in àmbitu natzionale e in su rispetu de totu sos òbrigos de servìtziu de sos insinnantes prevìdidos dae sos cuntratos colletivos, pro assegurare s'aprendimentu de sa limba de sa minoria, delìberant, finas in base a su chi pedint sos babos e sas mamas de sos alunnos, sas modalidades de insinnamentu de sa limba e de sas costumàntzias culturales de sas comunidades locales, istabilende·nde sos tempos e sas metodologias, e finas detzidende sos critèrios de valutatzione de sos alunnos e sas maneras de impreu de insinnantes cualificados.
3. Sas matessi istitutziones iscolàsticas prevìdidas in su coma 2, cunforme a s'artìculu 21, coma 10, de sa lege de su 15 de martzu de su 1997, n. 59, siat a sa sola, siat in forma assotziada podent fàghere ampiamentos de s'oferta formativa in favore de sos adultos. Operende in autonomia de istùdiu, isperimentatzione e isvilupu, comente narat s'artìculu 21 giai numenadu, coma 10, sas istitutziones iscolàsticas adotant, finas in formas assotziadas, initziativas in s'àmbitu de s'istùdiu de sas limbas e de sas costumàntzias culturales de sos apartenentes a una minoria linguìstica reconnota, cunforme a sos artìculos 2 e 3 de sa lege presente e si proponent atividades de formatzione e atualizatzione de sos insinnantes addetos a sas matessi dissiplinas. Cun custa finalidade sas istitutziones iscolàsticas podent istipulare cunventziones, cunforme a s'artìculu 21, coma 12, de sa lege n. 59 , de su 1997, giai numenada.
4. Sas initziativas prevìdidas dae sos comas 2 e 3 sunt fatas dae sas matessi istitutziones iscolàsticas servende·si de sas risorsas umanas a disponimentu, de sos fundos finantziàrios atribuidos cunforme a s'artìculu 21, coma 5, de sa lege de su 15 de martzu de su 1997 giai numenadu, n.59, e finas de sas risorsas agiuntivas reperìbiles cun cunventziones, previdende intre sas prioridades istabilidas dae su matessi coma 5, cussas prevìdidas dae sa lege presente. In sa partzimenta de sas risorsas prevìdidas in su coma 5 de s'artìculu 21 de sa lege n.59 de su 1997, si tenent in contu sas prioridades agiuntivas prevìdidas in su coma presente.
5. A s'ora de sa preiscritzione babos e mamas comùnicant a s'istitutzione iscolàstica interessada si bolent atzetare pro sos fizos issoro s'insinnamentu de sa limba de sa minoria.

Artìculu 5
1. Su Ministru de s'istrutzione pùblica, cun decretos pròpios, inditat sos critèrios generales pro s'atuatzione de sas mesuras cuntènnidas in s'artìculu 4 e podet promòvere pònnere in pràtica progetos natzionales e locales in s'àmbitu de s'istùdiu de sas limbas e de sas costumàntzias culturales de sos apartenentes a una minoria linguìstica reconnota e prevìdida in cunformidade a sos artìculos 2 e 3 de sa lege presente. Pro sa realizatzione de sos prozetos est autorizadu unu gastu de 2 milliardos de liras annuales cun decurrèntzia dae s'annu 1999.
2. Sos ischemas de decretu prevìdidos dae su coma 1 sunt trasmìtidos a su Parlamentu pro otènnere su pàrrere de sas Cumissiones permanentes cumpetentes chi lu podent dare intro de sessanta dies.

Artìculu 6
1. Cunforme a sos artìculos 6 e 8 de sa lege de su 19 de santandria de su 1990, n. 341, sas universidades des sas regiones interessadas, in s'àmbitu de s'autonomia issoro e de sos istantziamentos ordinàrios de bilàntziu, leant onni initziativa, finas s'istitutzione de cursos de limba e cultura de sas limbas prevìdidas in s'artìculu 2, finalizada a agiuare s'istùdiu sientìficu e sas atividades culturales e de formatzione in sustentu de sas finalidades de sa lege presente.

Artìculu 7
1. In sas comunas, cunforme a s'artìculu 3, sos membros de sos cussìgios comunales e de sos àteros òrganos a istrutura collegiale de s'aministratzione podent impreare, in s'atividade de sos organismos etotu, sa limba amìntida a tutela.
2. Su disponimentu, prevìdidu dae su coma 1, s'àplicat finas a sos cussigeris de sas comunidades montanas, de sas provìntzias e de sas regiones si sos territòrios issoro includent sas comunas in ue est reconnota sa limba amìntida a tutela, chi costituant totus a su mancu su 15% de sa populatzione interessada.
3. Si unu o prus cumponentes de sos òrganos collegiales prevìdidos dae sos comas 1 e 2 decrarant de non connòschere sa limba amìntida a tutela, devet èssere assegurada deretu una tradutzione in limba italiana.
4. Si sos atos destinados a s'impreu pùblicu sunt redatados in sas duas limbas, tenent efetos giurìdicos petzi sos atos e sas deliberatziones redatadas in limba italiana.

Artìculu 8
1. In sas comunas prevìdidas in s'artìculu 3, su cussìgiu comunale podet provìdere, cun òneres a càrrigu de su bilàntziu de sa comuna matessi, in mancàntzia de àteras risorsas disponìbiles pro custa finalidade, a sa publicatzione in sa limba amìntida a tutela de atos ufitziales de s'Istadu, de sas regiones e de sos entes locales e finas de entes pùblicos non territoriales, cunfirmende su balore legale esclusivu de sos atos in su testu redatadu in limba italiana.

Artìculu 9
1. Francu su chi est prevìdidu dae s'artìculu 7, in sas comunas numenadas in s'artìculu 3 est cunsentidu, in sos ufìtzios de sas aministratziones pùblicas, s'impreu orale e iscritu de sa limba amìntida a tutela. Sas fortzas armadas e sas fortzas de sa politzia de s'Istadu sunt esclùdidas dae s'aplicatzione de su coma presente.
2. Pro render efetivu s'esertzìtziu de sas facultades de su coma 1, sas aministratziones pùblicas provident, finas tràmite cunventziones cun àteros entes, a assegurare sa presèntzia de personale chi siat a tretu de risponder a sos bisòngios de su pùblicu impreende sa limba amìntida a tutela.
Cun custa finalidade, est istituidu, in sa Presidèntzia de su Cussizu de sos ministros -Dipartimentu pro sos afares regionales- unu Fundu natzionale pro sa tutela de sas minorias linguìsticas cun unu finantziamentu annuale de 9.800.000.000 de liras cun decurrèntzia dae su 1999.
Custas risorsas, de cunsiderare comente lìmite màssimu de gastu, sunt cumpartzidas onni annu cun decretu de su Presidente de su Cussìgiu de sos ministros, pustis intesas sas aministratziones interessadas.
3. In sos protzedimentos in dae in antis de su giùighe de paghe est cunsentidu s'impreu de sa limba amìntida a tutela. Abarrant firmos sos disponimentos prevìdidos in s'artìculu 109 de su còdighe de protzedura penale.

Artìculu 10
1. In sas comunas prevìdidas in s'artìculu 3, in agiunta a sos topònimos ufitziales, sos cussìgios comunales podent deliberare s'impreu de topònimos cunformes a sas costumàntzias e a sos usos locales.

Artìculu 11
1. Sos tzitadinos chi faghent parte de una minoria linguìstica reconnota in cunformidade a sos artìculos 2 e 3, e residentes in sas comunas prevìdidas dae su matessi artìculu, chi apant tentu sos sambenados o sos nùmenes modificados in antis de sa data de intrada in vigore de sa lege presente, o chi in tempus coladu siant istados privados de pònnere su nùmene de batìsimu issoro in sa limba de sa minoria, tenent su deretu de otènnere, in base a una documentatzione adeguada, su riprìstinu de sos matessi in forma originària. Su riprìstinu de su sambenadu tenet efetu finas pro s'erèntzia de sos interessados chi no apat cumpridu s'edade majore, o chi, si de edade majore, apat dadu su cunsensu suo.
2. In sos casos prevìdidos dae su coma 1, sa dimanda devet inditare su nùmene o su sambenadu chi si cheret leare e est presentada a su sìndigu de sa comuna de residèntzia de su chi faghet sa dimanda, chi providet de ufìtziu a l'imbiare a su prefetu, cun s'agiunta de un'estratu de s'atu de nàschida. Su prefetu, si b'ant a èssere sos presupostos prevìdidos dae su coma 1, emanat su decretu de riprìstinu de su nùmene o de su sambenadu. Pro sos membros de sa matessi famìlia su prefetu podet provìdere cun unu decretu ùnicu. In su casu de rejetzione de sa dimanda si podet fàghere opositzione a su providimentu relativu, intro de 30 dies dae sa comunicatzione, cun ricursu a su Ministru de gràtzia e giustìtzia chi detzidet a pustis de su pàrrere de su Cussìgiu de Istadu. Pro su protzedimentu non si devet pagare nudda e bolet cuncruidu intro de 90 dies dae sa dimanda.
3. Sos ufìtzios de s'istadu tzivile de sas comunas interessadas provident a sas annotatziones chi sighint a s'atuatzione de sos disponimentos prevìdidos in s'artìculu presente. Totu sos àteros registros, totu sos elencos e ruolos nominativos sunt retificados de ufìtziu dae sa comuna e dae sas àteras aministratziones cumpetentes.

Artìculu 12
1. In sa cunventzione intre su Ministèriu de sas comunicatziones e sa sotziedade cuntzessionària de su servìtziu radiotelevisivu pùblicu e in su cuntratu de servìtziu chi nde derivat, sunt asseguradas cunditziones pro sa tutela de sas minorias linguìsticas in sas zonas de apartenèntzia.
2. Sas reziones interessadas podent finas istipulare cunventziones apòsitas cun sa sotziedade cuntzessionària de su servìtziu radiotelevisivu pùblicu pro sas trasmissiones ziornalìsticas o sos programas in sas limbas amìntidas a tutela, in s'àmbitu de sas programatziones radiofònicas e televisivas rezionales de sa matessi sotziedade cuntzessionària; sas reziones, pro sas matessi finalidades, podent istipulare acordos apòsitos cun emitentes locales.
3. Sa tutela de sas minorias linguìsticas in s'àmbitu de su sistema de sas comunicatziones de massa est de cumpetèntzia de s'Autoridade pro sas garantzias in sas comunicatziones cunforme a sa lege de su 31 de trìulas de su 1997, n. 249, francu sas funtziones de indiritzu de sa Cumissione parlamentare pro s'indiritzu zenerale e sa vigilàntzia de sos servìtzios radiotelevisivos.
Artìculu 13
1. Sas reziones a istatutu ordinàriu, in sas matèrias de cumpetèntzia issoro, cunformant sa lezislatzione pròpia a sos printzìpios istabilidos dae sa lege presente, francu sos disponimentos lezislativos rezionales in vigore chi prevident cunditziones prus cumbeniosas pro sas minorias linguìsticas.

Artìculu 14.
1. In s'àmbitu de sas disponibilidades de bilàntziu pròpias sas reziones e sas provìntzias, in ue siant presentes sos grupos linguìsticos prevìdidos in s'artìculu 2, e finas sas comunas inclùdidas in sas provìntzias numenadas in antis podent determinare, in base a critèrios ogetivos, providèntzias pro s'editoria, pro sos òrganos de istampa e pro sas emitentes radiotelevisivas privadas chi impreent una de sas limbas amìntidas a tutela, e finas pro sos assòtzios reconnotos e chi tenent raighinas in su territòriu, chi tèngiant pro finalidade sa defensa de sas minorias linguìsticas.

Artìculu 15
1. In prus a su chi prevident sos artìculos 5, coma 1, e 9, coma 2, su dinare gastadu dae sos entes locales pro s'adempimentu de sos òbrigos chi benint dae sa lege presente sunt postas a càrrigu de su bilàntziu istatale intro de su lìmite màssimu cumplessivu de 8.700.000.000 de liras a s'annu cun decurrèntzia dae su 1999.
2. S'iscritzione in sos bilàntzios de sos entes locales de sas previsiones de gastu pro sos bisonzos prevìdidos dae su coma 1 est subordinada a sa partzimenta de sas risorsas prevìdidas in su matessi coma 1 intre sos entes locales interessados, de fàghere cun decretu de su Presidente de su Cussizu de sos ministros.
3. S'erogatzione de su dinare partzidu cunforme a su coma 2 benit a pustis de unu rendicontu adeguadu, presentadu dae s'ente locale cumpetente, inditende sas resones de s'interventu e sas zustificatziones a propòsitu de sa congruidade de su gastu.

Artìculu 16
1. Sas reziones e sas provìntzias podent provider, a càrrigu de sas disponibilidades de bilàntziu pròpias a formare istitutos apòsitos pro sa tutela de sas costumàntzias linguìsticas e culturales de sas populatziones cunsideradas dae sa lege presente o si nono favorint sa costitutzione de setziones autònomas de sas istitutziones culturales locales giai esistentes.

Artìculu 17
1. Sas normas regulamentares de atuatzione de custa lege sunt adotadas intro de ses meses dae sa data de intrada in vigore de sa lege matessi, pustis intesas sas reziones interessadas.

Artìculu 18
1. In sas reziones a istatutu ispetziale s'aplicatzione de sos disponimentos prus cumbeniosos prevìdidos dae sa lege presente est dissiplinada cun normas de atuatzione de sos istatutos rispetivos. Abarrant firmas sas normas de tutela chi esistint in sas matessi reziones a istatutu ispetziale e in sas provìntzias autònomas de Trento e de Bolzano.
2. Finas a cando no intrant in vigore sas normas de atuatzione prevìdidas in su coma 1, in sas reziones a istatutu ispetziale in ue s'ordinamentu non previdat normas de tutela, s'àplicant sos disponimentos prevìdidos dae sa lege presente.

Artìculu 19
1. Sa Repùblica promovet, in sas maneras e in sas formas chi ant a esser prevìdidas, cunforme a su casu, in cunventziones ispetzìficas e punnende a cunditziones de retziprotzidade cun sos istados èsteros, s'isvilupu de sas limbas e de sas culturas difusas in logu istràngiu prevìdidas dae s'artìculu 2, cando sos tzitadinos de sas matessi comunidades apant mantesu e isvilupadu s'identidade de orìzine.
2. Su Ministèriu de sos afares èsteros promovet sas intesas oportunas cun àteros istados, pro assegurare cunditziones cumbeniosas pro sas comunidades de limba italiana presentes in su territòriu issoro e pro difunder in logu istràngiu sa limba e sa cultura italiana. Sa Repùblica favorit sa cooperatzione transfrontaliera e interrezionale finas in s'àmbitu de sos programas de s'Unione europea.
3. Su Guvernu presentat onzi annu a su Parlamentu una relatzione subra de s'istadu de atuatzione de sos adempimentos prevìdidos dae s'artìculu presente.

Artìculu 20
1. A s'ònere chi benit dae s'atuatzione de sa lege presente, carculadu in 20.500.000.000 de liras cun decurrèntzia dae su 1999, si providet minimende in manera currispondente sas projetziones de s'istantziamentu iscritu pro su bilàntziu triennale 1998/2000, in s'àmbitu de s'unidade previsionale de base de parte currente "Fundu ispetziale" de s'istadu de previsione de su Ministèriu de su Tesoru, de su bilàntziu e de sa programatzione econòmica pro s'annu 1998, pro custu impreende in parte, pro s'acantonamentu relativu a sa Presidèntzia de su Cussizu de sos ministros 18.500.000.000 de liras, e pro s'acantonamentu relativu a su Ministèriu de s'Istrutzione pùblica 2.000.000.000 de liras.
2. Su Ministèriu de su Tesoru, de su bilàntziu e de sa programatzione econòmica est autorizadu a fàghere cun decretos pròpios, sas variatziones de bilàntziu netzessàrias.

#Sarvadore Serra

» in segus