bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: ÀTERAS LIMBAS
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

ÀTERAS LIMBAS


Sos Istados Unidos e sas limbas in perìgulu

Duas agentzias federales ant a investire 3,9 milliones de dòllaros in 34 progetos pro s'archiviatzione digitale de 50 idiomas chi sunt arrischende s'estintzione

Si tratat  de sa de sete fases  de su programa “Documentende  limbàgios in perìgulu  de estintzione” (DEL), una campagna fata paris dae sa Fundatzione Natzionale de sas Sièntzias (NSF) e dae sa “National Endowment for the Humanities” (NEH), chi ant annuntziadu su partzimentu de fundos in un comunicadu unitàriu.

Sos fundos ant a finantziare  istùdios e  progetos relatzionados cun idiomas e  dialetos de sa penìsula de Kamchatka, in Rùssia; sos Istados de Nuevo México e Oklahoma, in sos  II.UU.; unu limbàgiu in Oaxaca, Mèssicu, e sa documentatzione  de s'impreu de su quechua dae bandas de sos pitzinnos in Bolìvia e Perù, in mesu de àteru. Su dinare  at a èssere destinadu, pro nàrrere, a s'archiviatzione digitale de su karuk e de su yurok, duos limbàgios  indìgenos in su nord de sa Califòrnia, chi los faeddant galu petzi pagos antzianos.

S'interessu  de sos istudiosos  naschet dae su fatu chi  sos documentos acadèmicos dant pagas informatziones  a fùrriu de custas duas limbas, e duncas parte de su dinare  at a agiuare a analizare totu su traballu fatu in su sèculu coladu e a sighire sos istùdios de como. “Devimus megiorare  sa documentatzione de sas limbas in perìgulu de estintzione in antis chi siant ammudadas”, at naradu Myron Gutmann, sudiretore de Sièntzias Sotziales de sa NSF. Custos idiomas “sunt una fonte  insustituìbile de informatzione linguìstica e  cognitiva, e sos  avantzamentos reghentes  in sa  tecnologia informàtica permitent  de  integrare e analizare custas connoschèntzias in forma prus cumpleta”, at agiuntu.

Unos cantos progetos finantziados dae su programa punnant a megiorare sa connoschèntzia  de sos aspetos “universales” de sos idiomas e su chi custos  podent esplicare  in sos protzessos  cognitivos de s'èssere umanu. Pro nàrrere,  Jurgen Bohnemyer, un'istudiosu  de s'Universidade Istatale de New York (SUNY, in inglesu), est istudiende  comente sa  gente rapresentat “su cuntzetu  de s'ispàtziu ” in 25 idiomas faeddados in totu sos sos continentes.

Un'àteru progetu  finantziadu  dae sos II.UU. at a agiuare a istudiare su protzessu de acuisitzione, dae bandas de sos pitzinnos,  de su chuj, unu limbàgiu  de su sud  de su Mèssicu  e de s'est de su Guatemala relatzionadu cun sos mayas e chi est unu de sos chi sunt arrischende de prus de iscumpàrrere. A pàrrere de su presidente de NEH, Jim Leach, s'estintzione  de un'idioma in antis chi siat documentadu “lìmitat sa connoschèntzia nostra  de sa forma chi sa gente si relatzionat  cun s'ambiente sotziale e naturale suo”.

“Amparende sa creatzione  de ditzionàrios, archìvios gramaticales e digitales, su programa DEL preservat e faghet atzessìbile  unu cumplessu mannu de informatzione culturale chi rifletet sas traditziones e sa sabiduria de sos pòpulos  chi ant vìvidu e froridu   in su praneta nostru”, at agiuntu Leach. In mesu de sos progetos  finantziados dae sas agentzias  federales bi nd'at unu pro fàghere unu ditzionàriu  de su itelmen, chi lu faeddant unas binti pessones  in sa penìsula  russa de Kamchatka, e un'àteru sìmile  pro su  apache mescalero, chi lu faeddant unas  noighentas pessones in su sud de su  Nuevo México.

Ant finas destinadu  fundos a s'istùdiu  de su tataltepec de Valdés Chatino, chi lu faeddant unas duamìgia pessones  in Oaxaca (Mèssicu), e a àteros istùdios linguìsticos.

#Sarvadore Serra

» in segus