bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: ÀTERAS LIMBAS
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

ÀTERAS LIMBAS


Sa protetzione ufitziale de sas limbas minoritàrias in Europa

Nd'ant faeddadu in Vitoria/Gasteiz, capitale de su Paisu Bascu

Sa vitzecussigera de sa Polìtica Linguìstica de su Guvernu bascu, Lurdes Auzmendi (in sa fotografia) at presentadu in  Vitoria/Gasteiz, capitale de Euskadi,  su libru 'Sa protetzione ufitziale de sas limbas minoritàrias in Europa: chirru a una dècada noa', in ue si ponet in craru chi su venidore  de s'euskera colat pro  su reconnoschimentu de su plurilinguismu in Europa.

In s'interventu suo, Auzmendi  at ammentadu  chi, in su  1992, su Cussìgiu  de Europa at aprovadu sa Carta Europea de sas Limbas Regionales, cun sa finalidade  de agiuare sas limbas  minoritàrias. Finas a como,  31 paisos ant firmadu sa Carta; de custos, 23 l'ant finas ratificada.

Sa vitzecussigera at agiuntu chi unos  46 milliones de pessones comùnicant cada die  cun  una de sas 60 limbas minoritàrias chi b'at in s' Unione  Europea. Petzi sete Istados  de s'Unione  tenent una limba ufitziale ùnica;  sos àteros  20 reconnoschent s'ufitzialidade de su  plurilinguismu.

In sa presentada, Auzmendi est istata acumpagnada  dae su catedràticu  de Deretu Costitutzionale e  cumponente de su Comitadu de Espertos de sa  Carta Europea de sas  Limbas Regionales, Alberto López Basaguren, e dae s'ex vitzecussigeri de Polìtica Linguìstica, Patxi Baztarrika.

Su libru  analizat sa situatzione linguìstica de unos cantos paisos europeos e, pro su pertocat  su Paisu Bascu, Alberto López at naradu chi est  "importante" a cumparare sa situatzione  de Euskadi cun àteras  realidades linguìsticas de Europa "pro ismanniare s'orizonte nostru", ca, a pàrrere suo, si devet creare un'Europa impinnada in s'atzetatzione  de su  plurilinguismu.

Pro parte sua, Patxi Baztarrika at singialadu chi "s'Unione Europea diat  dèvere  creare una polìtica linguìstica sua, unitària, pro agiuare sas limbas  minoritàrias in intro de s'Unione". Pro su chi pertocat sa polìtica linguìstica in Ispagna, Baztarrika at naradu chi s'Ispagna  "devet cunsiderare comente una cosa pròpia sa pluralidade linguìstica  chi b'at in su territòriu suo e praticare sa protetzione de custas limbas  cun pedagogía sotziale".

In relatzione a s'euskera, Baztarrika at naradu  chi sa salude  de sa limba  "est bona", ca in sos ùrtimos  25 annos "sa connoschèntzia  de s'euskera dae bandas de sos tzitadinos est aumentada  in mèdia de unu puntu pertzentuale cada annu, pro more, in mesu de àteros aspetos, de su cunsensu  polìticu de base otentu in custos ùrtimos annos".


#Sarvadore Serra

» in segus