bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: ÀTERAS LIMBAS
cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos invia mail stampa

ÀTERAS LIMBAS


Totu sa Bìblia lèghida in friulanu

Su progetu de s'ARLeF est chirchende voluntàrios

Sa letura de sa Bìblia  in limba friulana est un'omàgiu, no a su Testu Sacru ebbia, ma finas a sa traditzione  de sa Crèsia de Aquileia, e unit sas  raighinas linguìsticas, religiosas  e culturales de su territòriu friulanu. Si tratat de un'eventu ùnicu in su gènere suo: pro sa prima bia  sa Bìblia  l'ant a lèghere  in manera integrale, sena pasu, in una limba minoritària , in sa  Crèsia de sa Puridade (Udine),  dae domìniga su 3 de abrile  de su 2011 a sàbadu su 9 de abrile, pro unu totale de a fùrriu de 140 oras.

Chi custa siat sa prima bia  chi sa Bìblia  la leghent in una limba chi  rapresentat una minoria l'ant cunfirmadu  sos ideadores frantzesos  de sa  letura bìblica sighida, Norbert e Dominique Exbrayat, chi gestint su progetu de “Le Bible en continu”, esperièntzia chi oramai  faghet a colletore finas  pro sas àteras  initziativas de sa matessi casta (in Itàlia sos pretzedentes sunt Mantova, Roma, Bologna e San Giovanni Rotondo, tzitades in ue ant realizadu s'eventu sighende su modellu de sos frantzesos).

A s'intziativa “Leture continue de Bibie par furlan - Letura sighida de sa Bìblia in friulanu”, organizada dae s’ ARLeF – Agjenzie Regjonâl pe lenghe furlane, dae sa Provìntzia de Udine, dae s'Archidiòtzesi de Udine e dae s'Assòtziu Culturale Glesie Furlane, ant aderidu finas sas Provìntzias de Gorìzia e de  Pordenone, s'Archidiòtzesi  de Gorìzia e sas Diòtzesis  de Concordia-Pordenone.

Sa finalidade de s'eventu  est, de fatu,  finas su de sutaliniare chi , in unu territòriu  mannu che a su  de sas tres Provìntzias friulanas,  b'at una richesa de sa limba friulana rapresentada dae sa presèntzia de sas  variedades numerosas a beru de sa marilenghe.

Duncas, sos organizadores  bi tenent a dare importu finas a custas  peculiaridades e caraterizatziones linguìsticas territoriales, mutende totu sos friulanos a si marcare e a non s'intèndere frenados dae sa "particularidade" possìbile de sa variante issoro .


#Sarvadore Serra

» in segus