bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: ÀTERAS LIMBAS
invia mail stampa

ÀTERAS LIMBAS

spacerprecedentespacerspacer

Unu ditzionàriu in lìnia de tèrmines informàticos in catalanu

L'at publicadu su Termcat

Su TERMCAT pùblicat sa terminologia e sa  fraseologia prus comunas  in  custu campu de atividades  pro agiuare  su protzessu  de creatzione o tradutzione de produtos informàticos in catalanu.In su ditzionàriu b'at  prus de 6.000 ischedas: 2.450...[sighit]

Aberint una pàgina web pro rivitalizare sa limba eyak de Alaska

Est sa prima limba "estinta" de Alaska dae cando in su 2008 est morta s'ùrtima pessone chi lu faeddaiat.

S'ùrtima faeddadora nativa de eyak , Marie Smith Jones, est morta in su mese de ghennàrgiu de su 2008. Ma cando unu tenet s'idea de sarvare una limba, resessit semper a fàghere carchi cosa, finas cando nche paret totu agabbadu. Nos lu mustrant finas sas polìticas lingu...[sighit]

BOLÌVIA: Sos funtzionàrios pùblicos ant a dèvere imparare finas una limba indìgena, originària, pro mantènnere su postu

Si colat sa lege proposta dae su vitzepresidente Alvaro García Linera

De acordu cun s'artìculu 234 de sa Costitutzione Polìtica de s'Istadu noa, vigente in Bolìvia dae su 2009, sas pessones chi punnant a otènnere un'incàrrigu pùblicu, devent faeddare a su nessi duas limbas ufitziales de s'Istadu. S'artìculu 5 &nbs...[sighit]

SU GUVERNU PANAMENSU RECONNOSCHET 7 LIMBAS INDÌGENAS

Sunt su 10% de sa populatzione totale de s'istadu

Dae unas cantas chidas, sete limbas indìgenas (de sos pòpulos Ngäbe, Buglé, Kuna, Emberá, Wounaan, Naso Tjerdi e Bri Bri) sunt reconnotas dae s'istadu panamensu, pustis de sa publicatzione in sa Gazeta Ufitziale de sa Lege 88 de su 22 de santandria in ue reconnoschet...[sighit]

Acordu intre Amazon e Mondadori pro sos libros digitales in italianu

Pro ite a non fàghere una cosa gasi  finas in sardu?

Amazon aberit sa ghenna a sos libros digitales in limba italiana. Su colossu de  Jeff Bezos s'est giai postu de acordu cun su grupu  Mondadori . S'acordu previdet  de pònnere a disponimentu  de sos utentes su Kindle de unos  duamìgia tìtulos de s...[sighit]

Su Ditzionàriu de sos servìtzios sotziales in limba catalana

L'at publicadu in rete su TERMCAT

Su TERMCAT at publicadu sa versione in lìnia  ( www.termcat.cat ) de su Diccionari de serveis socials , elaboradu paris cun su  Dipartimentu  de Atzione  Sotziale e Tzitadinàntzia de sa Generalitat de Catalunya.   In s'òpera b'at belle  noighent...[sighit]

In rete su ditzionàriu catalanu de sas artes

L'at ammaniadu su Termcat

Su   TERMCAT at publicadu in rete su Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura de Jaume Salvà i Lara . Est  una versione, torrada a bìdere  e ismanniada, de su  ditzionàriu de su matessi autore editadu  dae Edicions UIB in su  ...[sighit]

Sa limba mea sonat su rock

S'ùrtimu libru de Marco Stolfo

Marco Stolfo est unu giornalista, sagista e operadore culturale, s’est laureadu in Sièntzias polìticas e est dutore de chirca in istòria de su federalismu e de s’unidade europea.  Tutela de sas   minorias, polìticas linguìsticas, migratzione...[sighit]

S'ACADÈMIA DE SA LIMBA ASTURIANA

S'asturianu, limba de Astùrias (Istadu ispagnolu) faeddada dae unas 450.000 pessones.

S'Acadèmia de la Limba Asturiana (in asturianu Academia de la Llingua Asturiana) est un'ente de su Guvernu de Astùrias fundadu su 15 de nadale de su 1980 pro istudiare, normativizare, promòere e normalizare s'asturianu. In su 1981 s'Academia at publicadu sas primas normas de is...[sighit]

Su programa "Oportunidades" pro sas limbas indìgenas de su Mèssicu

Cunsinnados sos tzertificados a 27 promotores in sas limbas maya, tzotzil, chole e tzeltal

Su responsàbile de su programa federale "Oportunidades " at cunsinnadu in Oxchuc (Chiapas, Mèssicu)  bintisete tzertificados de calidade  a promotores sotziales chi traballant in giassos in ue b'at indìgenos medas. Salvador Escobedo Zoletto , coordinadore nat...[sighit]

Materiales didàticos in aligheresu.

Est dende resurtados bonos sa collaboratzione intre sa Comuna de S'Alighera e sa Generalitat de Catalugna.

In custos ùrtimos annos, a pustis de s'acordu de collaboratzione  intre sa Comuna de S'Alighera e sa Generalitat de Catalugna, sunt istados elaborados  e publicados materiales didàticos diferentes  pro s'insinnamentu  de s'aligheresu.   Custos materiales ant po...[sighit]

Dae su 2012, sos iscolanos framengos ant a èssere trilìngues

In Flandra, prima limba su neerlandesu, pustis su frantzesu e s'inglesu.
E in Sardigna? Arriscamus de èssere monolìngues petzi... in italianu!

Cumintzende dae s'annu iscolàsticu 2013-2014, sos iscolanos de Flandra ant a dèvere imparare in manera obrigatòria s'inglesu, sa de tres limbas, a pustis de su neerlandesu (prima limba) e de su frantzesu. Est su chi at detzìdidu Pascal Smet, ministru de s'educatzione, e a...[sighit]

Apple pro mantènnere bia sa limba tzerochi

Sa natzione tzerochi si ponet de acordu cun sa sotziedade californiana

Sa Apple est a disponimentu de 50 limbas de unu totale de belle 7  mìgia. Custu no at ispantadu sa  natzione tzerochi de Amèrica de su nord chi  at pedidu a sa sotziedade californiana de inclùdere sa limba sua in s’ùrtima versione de su sistema opera...[sighit]

Sos Istados Unidos e sas limbas in perìgulu

Duas agentzias federales ant a investire 3,9 milliones de dòllaros in 34 progetos pro s'archiviatzione digitale de 50 idiomas chi sunt arrischende s'estintzione

Si tratat  de sa de sete fases  de su programa “Documentende  limbàgios in perìgulu  de estintzione” (DEL), una campagna fata paris dae sa Fundatzione Natzionale de sas Sièntzias (NSF) e dae sa “National Endowment for the Humanities”...[sighit]

Un'ecologia linguìstica pro sas limbas in perìgulu?

Su linguista David Crystal pedit unu movimentu sotziale pro sas limbas in perìgulu

"Pessade ite diat capitare si s'inglesu sighit a crèschere comente at fatu finas a commo. At a èssere a sa fine s'ùnica limba chi at a abbarrare. Si at a èssere gasi, at a èssere su peus male chi su praneta at a connòschere in totu s'istòria sua"...[sighit]

Pro s'unidade de sa limba catalana

Su parlamentu catalanu crìticat sos guvernos aragonesu e  baleare

Su Parlamentu catalanu  at aprovadu una decraratzione  in favore de s'unidade de sa limba catalana, critichende sos cambiamentos  leigislativos subra de su catalanu  fatos dae sos guvernos  aragonesu e baleare. A su chi si leghet in sa decraratzione, custas modicatziones "an...[sighit]

Una gramàtica de sa limba ibinda

L'ant presentada in s' Universidad Lusíada de Angola

S' ibinda ( finas kibinda , chibinda , tchibinda )  est unu limbàgiu o grupu dialetale bantù chi si faeddat in sa provìntzia e exclave angolana de Cabinda. Unu libru subra de sa gramàtica de custa limba, chi s'intìtulat "Gramática elemental Ibind...[sighit]

Chimbe annos de domìniu  .cat

Unu fenòmenu ùnicu in su mundu

Su  .cat est galu s'ùnicu domìniu de internèt dedicadu a una cultura e a una natzione sena istadu.  Si tratat de unu privilègiu, si si pessat a sa detzisione reghente de cungelare sos domìnios noos, in mesu de sos cales bi sunt sos chi cherent sighire sas...[sighit]

Sos istudentes ladinos mègius de sos tedescos e de sos italianos

Su trilinguismu los agiuat in sos esàmenes

Su Centro di competenza lingue de sa Libera Università di Bolzano ( Lub ) at presentadu sa sìntesi  de s'anàlisi linguìstica  in sas proas de ladinu, italianu e tedescu fatas dae sos istudentes de sas classes cuintas de sas  superiores ladinas. E sos re...[sighit]

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

S'Istitutu de referèntzia de sa normativa de sa limba catalana

S'Istitutu de Istùdios Catalanos (Institut d'Estudis Catalans), nàschidu in su 1907 dae s'idea de Enric Prat de la Riba, est  un'acadèmia sientìfica e culturale chi s'interessat de totu sos elementos de sa cultura catalana. Est formadu dae membros ordinàrio...[sighit]