bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Limbas&Natziones: :: ÀTERAS LIMBAS
invia mail stampa

ÀTERAS LIMBAS

precedentespacerspacer

In defensa de su patsuezu

Naschet un'assòtziu pro agiuare custu idioma asturleonesu

A creare un'assòtziu de iscritores  pro difèndere  e dare vitalidade  a sa produtzione literària  in patsuezu e agiuare sa presèntzia sotziale sua. Est una de sas propostas chi sunt essidas a campu in su I Alcuentru d’ escritores na nuesa...[sighit]

Fùbalu  e limba

Acordu pro su catalanu intre su Barça e  sa Plataforma per la Llengua

Sa Fundació del FC Barcelona e sa  Plataforma per la Llengua ant firmadu  un'acordu de collaboratzione pro realizare  unos cantos progetos comunos  relatzionados cun sa limba catalana. S'acordu includet  unu progetu  de laboratòrios  formativos...[sighit]

Crompet duos annos sa pàgina initziale in limba ladina

Est in su situ www.provinzia.bz.it/uspl de sa provìntzia de Bolzano/Bozen

Crompet in custas dies sos primos duos annos de atividade sa pàgina initziale in limba  ladina in ue si illustrat s'atividade de sa giunta provintziale de Bolzano/Bozen . In su  situ www.provinzia.bz.it/uspl si podent agatare, in prus de sos comunicados istampa, finas filmados, i...[sighit]

Acuisitzione noa pro su "Centro per il dialetto romagnolo"

Collidas sas testimonias orales de Tullia Magrini

Acuisitzione noa  de importu istraordinàriu  pro su  Centro per il dialetto romagnolo de Casa Oriani : sa regorta de testimonias orales  de Tullia Magrini , professora de Antropologia de sa mùsica inche su Dams de Bologna dae su 1993 finas a s'iscumparta pr...[sighit]

Sos francòfonos de Fiandra faghent ricursu a sas Natziones Unidas

Lamentant sa mancàntzia de rispetu de sos deretos linguìsticos issoro

Un'assòtziu  chi difendet  sos deretos  de sos francòfonos belgas chi  istant in sa comunidade neerlandòfona de Fiandra  at annuntziadu  chi at  presentadu  unu ricursu  a su Cussìgiu de sos Deretos Umanos de sas Natziones&n...[sighit]

Sa limba galitziana est creschende

Presentadu su rendecontu de sas atividades de su 2010

Sa Segreteria generale de Polìtica Linguìstica de Galìtzia at adotadu  in totu su  2010 prus de 100 mesuras relativas a unos cantos obietivos de su Plan Xeral de Normalización de la lengua gallega (PXNL), chi, in sos annos benientes, "ant a pòdere mu...[sighit]

Pro sa formatzione  in euskera de sos giornalistas venidores

Firmadu un'acordu intre su Guvernu e s'Universidade de Navarra

Su Guvernu   e s'Universidade de Navarra ( in sa fotografia ) ant firmadu un'acordu  de collaboratzione pro agiuare sa formatzione  in euskera de sos giornalistas venidores. Su testu l'ant sutiscritu su diretore gerente de Euskarabidea , Xabier Azanza Arbizu, sa decana de sa&n...[sighit]

Su Termcat crompet 25 annos

In unu cuartu de sèculu at dadu unu cuntributu enorme a sa crèschida de sa limba catalana

Su Termcat est unu tzentru terminològicu pro sa limba catalana cun sede in Bartzellona. Si tratat de unu cunsòrtziu cun personalidade giurìdica, formadu dae sa Generalitat de Catalugna, dae s'Istitutu de Istùdios Catalanos, dae su Cunsòrtziu pro sa normalizatzione...[sighit]

S'eurodeputadu Ramon Terrosa difendet sa limba catalana in un'interrogatzione a  sa Cummissione Europea

Nemos, in càmbiu, difendet sa limba sarda

S'eurodeputadu  de CiU in su Parlamentu Europeu, Ramon Tremosa ( in sa fotografia ), at pregontadu  a sa Cummissione Europea ite mesuras est pessende de leare a propòsitu  de “ s'eliminatzione cumpreta de s'immersione  linguìstica in sa  Comuni...[sighit]

François Hollande, presidente de Frantza, at bìnchidu in Bretagna, at pèrdidu in Còrsica.

Luego sa ratìfica de sa Carta europea de sas Limbas?

François Hollande est su presidente nou de Frantza, cun su 52% de sos votos. In Bretagna, totu sos dipartimentos ant isseberadu a isse. Chi siat s'efetu de sa prominta de sa campagna eletorale, cando aiat promìntidu de ratificare sa Carta europea de sas limbas: una ghenna aberta a su r...[sighit]

Su Termcat pùblicat in lìnia su Ditzionàriu de su deretu tzivile

Est sa versione in rete de su ditzionàriu giai publicadu in pabiru in su 2005

Su  TERMCAT at publicadu su Diccionari de dret civil , chi est sa versione  in lìnia de su diccionari elaboradu dae su Dipartimentu de Giustìtzia de sa Generalitat de Catalugna e dae su TERMCAT etotu in s'annu  2005. In su ditzionàriu b'at 1.160 tèrm...[sighit]

Cantzelladu pro lege su pòpulu grecànicu

Unu de sos efetos de sa polìtica de rispàmios de su guvernu

"Su guvernu nch'at cantzelladu su pòpulu grecànicu" : custu est su cussideru tristu  de su segretàriu de su Partito Socialista Italiano , Totò Perpiglia . Narat Perpiglia "Amus ischidu cun meravìgia e ispantu, a bètia de su silèntziu issurdador...[sighit]

Presentadas in S'Alighera sas pellìculas catalanas prus reghentes

In s’initziativa ant leadu parte sa “Società Umanitaria” de S’Alighera e   sa  Generalitat de Catalunya.

Ant presentadu in S’Alighera, in sa sala de su tzìnema Miramare, in su mese de nadale, sas pellìculas   catalanas prus reghentes. In s’initziativa ant leadu parte sa “Società Umanitaria” de S’Alighera e    sa   Generalitat de ...[sighit]

In defensa de sa limba catalana in iscola

Naschet su coordinamentu "Som escola".

Unos cantos comitados tzìvicos  e assòtzios culturales de Catalugna  ant formadu su coordinamentu  "Som escola",  pro difèndere su ruolu  de su catalanu comente limba veiculare  de s'insinnamentu, a pustis de  sas sentèntzias  de s...[sighit]

Su Termcat de Bartzellona at publicadu su Ditzionàriu de sa neurosièntzia

L'ant presentadu in s'auditorium de La Pedrera in ocasione  de s'Annu de sa Neurosièntzia 2012

Su Ditzionàriu de neurosièntzia collit e definit unos  2.000 tèrmines in catalanu cun sos currispondentes in ispagnolu e inglesu; pro nàrrere, cabdell neurofibril·lar, dopamina, funció visuoespacial, lateralització, llindar d’excitabilitat...[sighit]

Unu ministru frantzesu faeddat in catalanu in una vìsita in Catalugna Nord

Est comente chi unu ministru italianu faeddet in sardu cando benit a Sardigna

Manuel Valls ,ministru de s'internu de Frantza, at faeddadu in catalanu in sa vìsita chi at fatu in Catalugna Nord ( regione catalòfona de s'Istadu frantzesu ) pro bìdere sos efetos de sos fogos in istade e averguare comente est andende sa cooperatzione in sas duas alas de s...[sighit]

Ant a insinnare sa limba Rapa Nui in s'Isula de Pasca.

L'at detzisu su ministèriu de s'istrutzione de Tzile

Su ministru de s'istrutzione de Tzile Joaquín Lavín at visitadu s'iscola   Lorenzo Baeza Vega, in s' Ì sula de Pasca, pro faeddare cun sa comunidade Rapa Nui e firmare una cunventzione chi at a permìtere a sos istudentes de custu istitutu  de fàghere ...[sighit]

SU Tribunal Supremo (TS) de Madrid contra a sa polìtica linguìstica catalana

de Diegu Corràine

De reghente su Tribunale Supremu de Madrid at bogadu una delìbera chi imponet a su guvrnu catalanu chi asseguret sa possibilidade de fàghere iscola finas in castiglianu in sas iscolas catalanas. Comente mai? Sas iscolas catalanas sunt totu in catalanu, francu duas oras sa chida de cas...[sighit]

41 limbas sunt arrischende de iscumpàrrere in Tzina

Lu rivelat unu servìtziu giornalìsticu de China Radio Internacional

Su mesu de sas limbas de su mundu  sunt arrischende de iscumpàrrere, e in Tzina b'est su perìgulu chi mòrgiant  41 idiomas de grupos étnicos diferentes. Gasi ant naradu in unu servìtziu giornalisticu  de China Radio Internacional ,  emitente t...[sighit]

Sas  istitutziones sardas no ant fatu nudda  pro festare sa Die de sa limba materna.

Lu denùntziat, in unu documentu, su Comitadu pro sa limba sarda.

Su 21 de freàrgiu coladu fiat sa Die internatzionale de sa limba materna, proclamada dae sa Cunferèntzia Generale de s’UNESCO in su 1999 pro promòvere  sa  diversidade linguìstica e culturale e su multilinguismu. Sas istitutziones sardas, però, pare...[sighit]