bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos stampa

ÀTERAS NATZIONES


ATACOS VIOLENTOS DE S'ESÈRTZITU MAROCHINU CONTRA ACAMPAMENTOS DE SOS SAHARIANOS

Agentes marochinos nch'ant bogadu a fortza sa gente dae un'acampamentu in ue b'istaiant mìgias de pessones chi fiant protestende pro sas cunditziones de vida in s'excolònia ispagnola  |  A su nessi 4 mortos e chentinas de pessones fertas

Sas fortzas de seguridade marochinas ant assaltadu s’8 coladu un’acampamentu chi acollogiat mìgias de oposidores a su guvernu de Rabat situadu in su Sàhara Otzidentale, a unos 15 chilòmetros dae Al-Aaiun, sa capitale de s'antiga colònia ispagnola, controllada dae su Marocu. A pàrrere de su guvernu de Rabat, tres membros de su contingente marochinu –unu militare, una politziotu e unu pompieri– sunt mortos in s'operatzione, cando chi su Fronte Polisario, organizatzione chi gherrat pro s'indipendèntzia de su Sàhara Otzidentale, asseguraiat chi unu saharianu de 26 annos fiat resurtadu mortu a balla e chentinas de pessones fertas in s’assaltu. 
Custa mustra de fortza de su règimene marochinu est capitada in sa matessi die chi si deviat abèrrere in New York una sessione negotziadora –suta de su patronadu de sas Natziones Unidas– pro su tempus venidore de custu territòriu, collocadu intre su Marocu, s’Algeria e sa Mauritània. 

S'istadu ispagnolu est abbandonadu su Sàhara su 26 de freàrgiu de su 1976 a pustis chi su ditadore Franco aiat sinnadu acordos chi partziant sos territòrios saharianoa intre su Marocu e sa Mauritània, neghende gosi a su territòriu su deretu a s'autodeterminatzione e assugetende·lu a una colonizatzione noa. Sa Mauritània at abbandonadu sa zona in su mese de austu de su 1979 e su territòriu est abbarradu suta de su controllu marochinu, esclusivamente. Su Sàhara Otzidentale aiat tzelebradu unu referendum de autodeterminatzione s'annu 1975 cun una mobilitatzione sahariana chi est istada reprìmida in manera violenta dae sas fortzas de ocupatzione ispagnola.

Dae tando a oe, est una gherra sighida cun mìgias de mortos mescamente saharianos.
De reghente su Polisario est impinnadu in un’ofensiva diplomàtica internatzionale pro resessire a si liberare dae sos Marochinos e otènnere autodeterminatzione e indipendèntzia.

#Diegu Corràine


» in segus