bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos stampa

ÀTERAS NATZIONES


ISLOVÈNIA: 20 ANNOS DE INDIPENDÈNTZIA

Sa prima repùblica a si nch'essire dae sa Federatzione jugoslava belle sena mortos e dannos, in su 1990/1991

In sos annos 90, sa crisi de sas democratzias populares aiat interessadu finas sa Jugoslàvia de tando, federatzione de Repùblicas "aguales" ma, in ue, in realidade, sa Sèrbia fiat "prus aguale" de sas àteras, in unu sistema opressivu, politicamente e economicamente cumpromissu a pustis de sa morte de Tito, babbu de sa Federatzione e mere mannu, in su 1980. 

Mescamente a pustis de su guvernu de  Slobodan Milošević dae s'89 a su 97, sas tendèntzias de sas repùblicas a si nch'essire  dae sa RFJ ant cumintzadu a si manifestare deretas.

Sa prima chi fiat resessida a plocamare s'indipendèntzia, rispermiende·si mortos e dannos, est istada s'Islovènia. In unu referendum de su 23 de nadale de su 1990, su 95% de sos votantes si fiat proclamadu in favore de s'indipendèntzia. Deretu a pustis, su 25 de làmpadas de su 1991, su parlamentu de Lubiana aiat aprovadu sa Carta costitutzionale, votada belle a s'unanimidade, decrarende s'indipendèntzia de sa Repùblica de Islovènia.

Oramai nche sunt colados 20 annos dae cussa data e s'Islovènia, cun unu territòriu prus minore de sa Sardigna (20.273 km2) e una populatzione de 2 milliones de abitantes, est amministrende sa soverania sua, cun progressos econòmicos, culturales e sotziales presentados comente "modellu positivu". Sinnale chi unu territòriu minore, guvernadu dae unu pòpulu cun un'identidade natzionale forte e una limba aunida e moderna (francu sa minoria italiana in Ìstria e s'ungheesa a est) podet progredire mègius a contu suo.

Sa populatzione est costituida dae Catòlicos, 83%; Mussulmanos, 2,4%; Ortodossos, 2,3%; Protestantes, 2,2%.

S'Islovènia, oramai est intrada in s'Unione Europea su 1 de manu de su 2004, e dae su 1 de ghennàrgiu de su 2007 at adotadu s'èuro.

#Diegu Corràine


» in segus