bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

cumpartzi custa noa cun sos amigos tuos stampa

ÀTERAS NATZIONES


Sa limba inuktitut pro sos pitzinnos eschimesos de su Canadà

Unu remèdiu contra a sa dispersione iscolàstica

Su ministru  de sos Afares Aborìgenos de su Canadà, John Duncan, at a presentare  in su Parlamentu una relata in ue pedit  un'istrategia noa  pro fàghere a manera chi  sos pitzinnos inuit siant educados  in sa limba issoro, e no in frantzesu e inglesu ebbia. Cunforma a su chi b'at iscritu in su documentu, s'idea est a chircare de pònnere remèdiu a su  75% de dispersione iscolàstica chi, a dolu mannu,  interessat sos pitzinnos eschimesos. Pro parte sua, Mary Simon, presidenta de s'organizatzione   Inuit Tapirisat Kanatami,  at naradu chi est cuntenta manna de custa novidade, e at decraradu  chi "sa  proposta est un'istrategia  pro su sèculu 21, cun deghe  racumandatziones, in ue sa de sa limba  est sa prima  e prus importante".

Situatzione  similare a su Quebec

De fatu,  est dae annos chi si faeddat de s'insinnamentu  in inuktitut (sa limba  de sos inuit de su Canadà)  e, in sos annos 2004-2008, su guvernu de Nunavut  at impostadu un'istrategia de educatzione bilìngue   in ue si teniant in contu tres modellos. Cun su primu modellu, b'est s'immersione  linguìstica in sos giassos  in ue sa limba  de sos eschimesos est torrende a beru in palas,  immersione chi si diat  alternare  cun sas letziones  in inglesu  in s'iscola mèdia superiore. Su segundu interessat sas comunidades  cun una presèntzia forte  de s' inuktitut, in ue si diat insinnare a sos iscolanos  a iscrìere e a lèghere in sa limba issoro, ma in ue bi diat èssere finas  una presèntzia forte  de s'inglesu. Cun su de tres, sas duas limbas si diant  intercambiare sena problemas.

Nunavut est unu territòriu autònomu  de su  Canadà dae su  1999. In antis, faghiat parte de sos Territòrios de su Nord-est. Finas in su  Quebec b'at una regione  a majoria inuit, Nunavik, in ue prus de una bia ant pedidu  pro  s'inuktitut su matessi tratamentu  chi su  Quebec garantit a su frantzesu.

Unu pòpulu in  perìgulu

Sa populatzione eschimesa  chi est suta de s'amministratzione  de su Canadà dae sos annos  60 de su sèculu coladu est connoschende  una vida noa pro sa cultura sua,  e  dae sos annos  80 tenet unu pagu  de autonomia política. Belle gasi, sas dificultades sotziales causadas dae  annos de deculturatzione sunt medas, e si narant  alcolismu, pèrdida de sas raighinas identitàrias, unu tassu artu de suitzìdios, dispersione iscolàstica... A totu custos problemas b'at de agiùnghere su chi como est su prus grae: su cambiamentu climàticu, chi est mudende in manera dràstica  s'ambiente naturale, e chi diat pòdere custrìnghere inuit medas a èssere  "rifugiados climàticos": Mary Simon narat, a custu propòsitu, chi b'est su perìgulu chi sas terras, sas domos e sas infrastruturas  de custu pòpulu iscumpàrgiant in su giru de pagos annos.

Ligàmene: http://www.nationalia.cat/ca/noticies/959


#Sarvadore Serra


» in segus