bandera infosar
Pro impreare sos Agregadores de Noas RSS, incarca s'icona cun su tastu de dereta de su sorighitu e, a pustis, seletziona 'Copia Indirizzo'. Pustis copiadu su collegamentu, incolla lu in s'agregadore tuo.

Prima Pàgina :: ARCHÌVIU
invia mail stampa

ARCHÌVIU

spacerprecedente6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  24  25  26  spacerspacer

21 de Freàrgiu: die internatzionale de sa limba materna

S'Unesco at presentadu in Parigi su 19 de freàrgiu sa versione eletrònica de s'editzione noa de s'Atlante de sas limbas in perìgulu de su mundu. Si tratat de un'istrumentu numèricu interativu chi cuntenet datos atualizados de prus de 2.500 limbas in perìgulu e s'at a p&#...[sighit]

A Strasburgo con l'orgoglio di essere minoranza

La Nuova Sardegna 27/02/2009A Strasburgo con l'orgoglio di essere minoranza di Diego CorraineSi parla tanto in questi giorni della nuova legge per le elezioni al prossimo parlamento europeo e dello sbarramento al 4 per cento. I giornali hanno scritto che però le nuove norme non riguardera...[sighit]

Sa Polònia at ratificadu sa Carta europea de sas limbas. E s'Itàlia?

Sa Polònia at ratificadu sa Carta Europea de sas limbas regionales o minoritàrias su 12 de freàrgiu de su 2009. Cun custa ratìfica, Varsàvia reconnoschet 15 "limbas minoritàrias" faeddadas in intro de su territòriu istatale suo: casciubu (limba regionale), tzecu...[sighit]

Òmines e martinicas

Dae unos cantos annos sa comunidade sientìfica aiat atzetadu chi sa martinica comuna (Pan troglodytes) est sispètzie bia chi prus sassimìgiat a  sHomo sapiens. Sos istùdios chi aiant fatu finas a como naraiant chi sas diferèntzias intre sas secuèntzias issoro d...[sighit]

SA CATALUGNA IN S'UNESCO

Una rapresentàntzia direta de sa Catalugna in s'Unesco. Est sa proposta chi su vitzepresidente de sa Generalitat catalana, Josep-Lluís Carod-Rovira (in sa fotografia), at avantzadu in sa sede de sas Natziones Unidas in Noa York, subra de sa base de s'Istatutu nou de autonomia catalanu...[sighit]

SARDIGNA, EUSKADI, GALÌTZIA: càmbios polìticos

Unu càmbiu de sa situatzione presente est istadu su resurtadu de sas eletziones in Sardigna, cun sa pèrdida de sa majoria de tzentrusinistra, in Euskadi cun s'avantzada de su Partidu sotzialista e sa pèrdida de partidos de manca e s'assèntzia de sos natziolastas postos foras de ...[sighit]

Perìgulu pro su galitzianu in sas iscolas?

El candidato del PPdeG y futuro presidente de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo ha expuesto desde La Mañana de COPE el que será su plan de austeridad para Galicia y los cambios que llevará a cabo en lo referido a la política lingüística. "Se acabaron l...[sighit]

Su ditzionàriu catalanu de sos fundos

Su TERMCAT at publicadu unu ditzionàriu nou in lìnia, Nùmenes de fundos, cun sa voluntade de pònnere a disponimentu de sos usuàrios sa prima versione de unu progetu in elaboratzione, sa Regorta  de nùmenes catalanos de fundos, in ue est traballende unu grupu forma...[sighit]

Manifestatzione de Catalanos in Brussellas pro s'autodeterminatzione

Unos 4000 catalanos ant manifestadu eris 7 in Brussellas reclamende un'Istadu catalanu. S'initziativa, cunvocada dae Deu mil a Brussel·le (10.000 in Brussellas), est istada apojada dae  Convergència Democràtica de Catalunya rapresentada dae Àngel Colom, responsàbile de...[sighit]

Su ditzionàriu catalanu de sos fundos

Su TERMCAT at publicadu unu ditzionàriu nou in lìnia, Nùmenes de fundos, cun sa voluntade de pònnere a disponimentu de sos usuàrios sa prima versione de unu progetu in elaboratzione, sa Regorta  de nùmenes catalanos de fundos, in ue est traballende unu grupu forma...[sighit]

Premiada Maria Corda, Fèmina Sarda de su 2009

Dae duos sèculos sas fèminas de sa famìlia sua si tramandant s'arte antiga a balorosa de sa seda. Dae sa pesada de sos sìrigos a sa filadura, pro arribbare a su manufatu finidu: su liòngiu, est a nàrrere su mucadore galanu chi coronat sa conca de sas fèminas d...[sighit]

Tibet: prus de 50 anos de ocupatzione tzinesa

Su 10 de martzu de su 1959 sos Tibetanos, suta de su domìniu tzinesu dae su 1950, si bortant contra a sos ocupantes. S'esèrtzitu tzinesu faghet prus de 87.000 mortos tibetanos e nd'impresonat mìgias e mìgias, custringhende su capu ispirituale tibetanu, su Dalai Lama, a fuire e...[sighit]

Sos tradutores e intèrpretes de Catalugna bogant a campu s'APTIC

Sos duos assòtzios generalistas de tradutores e intèrpretes de Catalugna, ATIC e TRIAC, si sunt postos paris pro fàghere nàschere s'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (APTIC).S'APTIC l'ant costituida in manera ufitziale su primu de ghenn...[sighit]

Sa versione catalana de sa Classificatzione internatzionale de sas maladias

Sa Classificació internacional de malalties, 9a revisió. Modificació clínica (CIM-9-MC) est sa versione in limba catalana de sa International Classification of Diseases, 9th revision,Clinical Modification (ICD-9-CM), publicada dae su guvernu de sos Istados Unidos de Amèrica...[sighit]

Unu cursu de limba friulana in internèt

S'ARLeF, Agjenzie Regionali pe lenghe furlane (Agentzia Regionale pro sa limba friulana), cun s'agiudu de sa Sotziedade Filològica Friulana, at amaniadu unu cursu de friulanu in rete. Su cursu, chi non costat nudda e chi est giai prontu in su situ www.lenghefurlane.org, insignat a iscr...[sighit]

Su partidu indipendentista gallesu aberit unu situ informàticu

Su partidu indipendentista prus mannu de su Galles, su Plaid Cymru, at postu in andare un'initziativa noa pro bogare a campu argumentos in favore de s'autodeterminatzione. Si tratat de  WalesCan.com, una pàgina informàtica in ue b'at vìdeos de sos cumponentes de  su partidu...[sighit]

Su testamentu de Angelica Seque

"Die de friargiu 1690 Mamuyada.In Dei nomine sit omnibus notum de comente Angelica Seque relita de su quondam Sebastianu Zanzu de sa presente Villa, acatandesi in sa domo, lectu et habitassione sua detenta de infirmidade corporale de sa quale intendet passare custa à sa mengius vida pro sas ...[sighit]

Ogiastra e Tàtari paris pro sa limba

Un'àteru passu a dae in antis in s'isvilupu de una polìtica linguìstica pro sa limba nostra. Sa provìntzia  de Ogiastra e sa de Tàtari ant formadu su primu nùcleu de su Coordinamentu de sa Minoria linguìstica sarda, abertu a s'adesione de sas àteras prov...[sighit]

Tibet: prus de 50 anos de ocupatzione tzinesa

Su 10 de martzu de su 1959 sos Tibetanos, suta de su domìniu tzinesu dae su 1950, si bortant contra a sos ocupantes. S'esèrtzitu tzinesu faghet prus de 87.000 mortos tibetanos e nd'impresonat mìgias e mìgias, custringhende su capu ispirituale tibetanu, su Dalai Lama, a fuire e...[sighit]

Nunavut: 10 annos de autonomia pro sos Inuit de su Canadà

Nche sunt colados 10 annos dae sa 1 die de abrile de su 1999, cando su guvernu federale de su Canadà at aprovadu sa creatzione de su NUNAVUT, unu territòriu autònomu estesu unos 2,1 milliones de km² de terra e abba (unas sete bias su territòriu de Itàlia), in sa part...[sighit]